“Cal retornar al país coses que li han pres brutalment”

Pepe fa vuit anys i mig que no hi és i tinc pudor en posar paraules en boca seva. Imagino que estaria content amb el llibre i que se n’alegraria que anés a la llista.

Penso que Puigdemont és el president de Catalunya i que cap de les maniobres que s’han fet invaliden la seva presidència. La seva vàlua i el seu valor com a president estan certificats pel vot del poble de Catalunya, i això no es pot esborrar.

Sens dubte, però no em preocupa. No he aconseguit entendre les regles de la llei D’Hondt i potser el fet que hi hagi tres llistes pluralitzarà més el vot.

Em va impressionar. La consellera Ponsatí i el conseller Puig estaven molt emocionats. Era la imatge de persones a l’exili patint les conseqüències d’una persecució policial i judicial. Estan controlats i sense seguretat tot i haver estat amenaçats de mort. Pitjor és estar a la presó, però allà vaig veure la imatge del que és una persona exiliada.

Em va semblar una idea excel·lent. Jo els hauria dit que marxessin tots. La ignomínia d’haver de trepitjar una presó espanyola em sembla desmesurada i els hauria evitat patiments.

Ha deixat una marca profundíssima, històrica. L’1-O ha de passar a substituir l’Onze de Setembre. L’1-O, el poble desarmat va sortir a defensar a pit descobert la democràcia, el seu país, la seva dignitat personal, les llibertats. I la transversalitat dels que van defensar les escoles, la força de persones grans i joves, va ser un acte impressionant. Ja és una efemèride de la nostra història, un símbol de Catalunya, el dia de la llibertat de Catalunya.

Sí. Nosaltres no som una força ni un partit que va amb tacticismes electorals. Som demòcrates i per tant el que volem és que voti tothom i que tothom expressi lliurement la seva opinió i respecti el resultat final.

Cal defensar els valors de la democràcia després de l’1-O, de l’empresonament dels Jordis i de mig govern, i de l’exili del president i uns consellers. És un valor que cal defensar perquè ha estat atacat. No s’està respectant la llibertat d’expressió. Prohibir els llaços, el color groc, com si això tingués rellevància quan hi ha candidats empresonats... Això sí que és rellevant, i la Junta Electoral ho hauria de qüestionar.

Actuar amb astúcia. Ens hem de posar sota l’advocació d’Ulisses, l’heroi astut que empra la intel·ligència per tal de tirar endavant i retornar al seu país. Estic convençut que hem d’evitar la definició de jornada definitiva, decisiva. Estem fent un recorregut llarg i cada vegada fem un pas més. I se n’han de fer uns quants més, de passos. No podem generar frustració. Si ens aturem i mirem enrere veurem que des del 2010 s’ha fet molt camí. Cal anar fent passos fins que arribi el que la majoria del poble vulgui. Sempre respectarem el que vulgui la majoria del poble de Catalunya.

És una llista de país. Una molt bona idea del president. L’opció per retornar al país coses que li han estat preses brutalment.

Absolutament. Soc el president d’una agrupació teatral que es diu Teatre amb R de República i en la primera reunió tots vam acordar que faríem tots els possibles per fer servir aquestes eleccions per reafirmar les nostres posicions i que no els deixaríem l’espai lliure.

Hem tingut un desengany amb els valors d’Europa. No amb els governs d’Europa. Els mitjans de comunicació d’Europa i d’Amèrica s’han bolcat molt clarament a favor de Catalunya. Els governs és una altra cosa. He vist Europa no com a defensora de la justícia i la democràcia, sinó com una unió de banquers.

Ens hem d’entendre amb Espanya a l’hora de fer una desconnexió civilitzada, pensada, ben estructurada. El que no crec és en un acord fàcil. Si mai han cedit un mil·límetre seria estrany que ara cedissin uns metres. Tinc un gran amor per Espanya, però tal com s’han esdevingut les coses, sembla clar que hem de ser dos països diferents.

Fer un pas més per reafirmar-nos i acostar-nos a la sobirania. És un pas més que ens ha de permetre fer-ne un altre, i després un altre. Ara, aquest és molt important per no trontollar.

No ens ho posaran fàcil. No han acceptat cap votació que l’hagi posat contra les cordes. Es tracta de veure com ho acceptarem nosaltres i la resta del món i de com ho haurem de gestionar. És un reafirmament del poble. Hem de reafirmar-nos i, si pot ser, augmentar el suport a l’independentisme. Si fem una passa enrere, obrirem la possibilitat que passin coses indesitjables, però, atenció, seria només una passa enrere, i ens en queden moltes per fer endavant.