“L’alternativa a Puigdemont és avalar el 155”

És una promesa solemne que vam fer al conseller Forn. També en vam parlar amb Oriol Junqueras. Vam dir que, quan sortíssim de la presó, destinaríem tota la nostra capacitat, les hores i l’esforç a treure un bon resultat en aquestes eleccions; des de la convicció que qui pot treure els presos polítics i qui pot fer retornar el govern legítim al Palau de la Generalitat i als diversos departaments és el poble de Catalunya a través de les urnes. Una victòria del tripartit del 155 vol dir presó i exili. Una victòria del sobiranisme vol dir la possibilitat de canviar les coses i tornar a la normalitat democràtica.

El que és segur és que si hi ha un resultat contundent a les urnes, hi ha opcions per a moltes coses. Si no hi ha aquest resultat potent a les urnes, evidentment s’obre un escenari de desesperança. Vol dir perpetuar el 155 per una banda i, per l’altra, continuar amb aquest procés de prohibir i empresonar el que discrepa, aquell que s’expressa en termes diferents dels del tripartit del 155.

No. Molta gent de bona fe ho desconeix, i ens agradaria poder-ho explicar. Els que hem sortit tenim una llibertat limitada, per diverses raons. La primera: cada setmana hem de comparèixer davant del jutjat de guàrdia. Ho vaig fer ahir [per abans-d’ahir] per primera vegada al jutjat de Terrassa. Segon: no podem sortir del territori de l’Estat espanyol. M’hauria agradat anar a Bèlgica i poder abraçar el president Puigdemont i la resta de membres del govern a l’exili. Tercer: tenim la llibertat d’expressió limitada. La interlocutòria del jutge diu que segons què diguem, què defensem, tenim el risc seriós de tornar una altra vegada a la presó. Quan anem a un debat, no estem en igualtat de condicions, perquè tenim l’espasa de Dàmocles de la justícia permanentment a sobre. I quart: a nosaltres, se’ns ha de jutjar, i veurem quan comença el judici oral, per uns delictes que són d’una gravetat extraordinària. Demanen per a nosaltres trenta anys de presó. Quan ens vam acomiadar de Joaquim Forn i d’Oriol Junqueras, una de les qüestions més dures va ser la certesa que ells es quedaven a la presó perquè es considerava que, si en sortien, podien continuar protagonitzant actes violents. Aquest és el tema de fons. Quan érem a la presó, el conseller Jordi Turull i jo parlàvem amb altres reclusos, la majoria amb sentència ferma. Quan nosaltres explicàvem que el delicte que presumptament se’ns atribueix era el més greu del Codi Penal, i que estàvem parlant de 30 anys, quedaven perplexos. I era gent amb condemnes llargues per delictes de naturalesa violenta.

Ho vam parlar entre nosaltres, vam tenir la convicció que hi hauria un nivell de repressió molt alt i de cap de les maneres podíem posar en risc la gent. Després del que havia passat l’1-O, la prioritat era protegir la gent i no crear tensió. Érem conscients que hi hauria un nivell de repressió important cap al govern i vam acordar que hi hauria una part del govern que marxaria i una part que es quedaria. En el meu cas, jo tenia la possibilitat de participar a Sant Cugat en un acte del centenari de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, i creia que hi havia d’anar i donar una imatge de normalitat. I després hi ha un argument de naturalesa molt personal, perquè aquí cadascú ha triat en funció de les seves circumstàncies. L’exili és molt dur. La meva mare és molt gran, està malalta i no es pot moure. Si li passava res, si era dins de la presó, creia que tenia alguna possibilitat de poder-la anar a veure. És una raó personalíssima meva. Cadascú té les seves. Per això ens indignem quan sentim comentaris que frivolitzen la severitat de l’exili. És duríssim per als que el protagonitzen. Quan vam sortir d’Estremera, al cotxe vaig poder parlar amb el president. Li vaig dir que estigués molt convençut que va fer bé d’anar a Brussel·les, perquè la institució de la presidència no es pot sotmetre a la ignomínia i a la vexació a les quals hem estat sotmesos nosaltres. Ha estat molt dur. Ens han volgut humiliar. No vull dir que a nosaltres ens hagin llevat la dignitat, no se n’han sortit. Però la presidència de la Generalitat té aquest sentit de transcendència, s’ha de protegir de l’acarnissament. D’altra banda, també hem vist que la justícia belga s’ha expressat en uns paràmetres diferents i s’ha retirat l’euroordre per això.

Si no guanya les eleccions és molt complicat que hi pugui haver aquest retorn. Si guanya, hi ha una legitimitat extraordinària per poder venir. Tot és anormal, però l’anormalitat quedaria extraordinàriament agreujada en la mesura que aquell que ha estat escollit per la ciutadania no pugui prendre possessió de la responsabilitat que li ha conferit el poble de Catalunya. Si no torna el president com a president, vol dir que es dona carta de naturalesa al 155, que vol dir que des de Madrid es pugui fulminar un president escollit democràticament. Aquest és el sentit darrer de la nostra candidatura. La manera de confrontar-nos amb rotunditat al 155 és el retorn del president legítim amb el seu govern.

No hi ha alternativa. Buscar-la és avalar el 155. Tot el nostre esforç l’utilitzarem per explicar en positiu el nostre projecte, treballar per la normalització democràtica del país, continuar amb el projecte de república i buscar aquest element de confrontació democràtica amb els nostres adversaris polítics, mai enemics, que són el tripartit del 155. Malgrat la duresa del que hi ha hagut, no volem sortir amb cap espurna de rancúnia ni ressentiment, amb la convicció que des de la rancúnia, des del ressentiment, no es construeix res de positiu. El dia que deixem de ser aquesta onada d’esperança, no tindrem cap mena utilitat. Fem la denúncia, però no ens trauran el somriure. Hem llegit molt dins de la presó i ens hem amarat d’alguns referents.

Els nostres adversaris són el tripartit del 155.

El plantejament és restablir el president Puigdemont i el govern legítim. Quan això s’hagi fet, veurem en quins termes s’ha de continuar desenvolupant aquesta legislatura.

Vull que guanyi les eleccions JxCat i Carles Puigdemont, amb respecte a les altres formacions polítiques.

Les eleccions seran en bona mesura la segona volta de l’1-O. Aquest és el punt fonamental. N’hi ha un altre en negatiu. Els del 155 estan disposats a respectar el resultat electoral? Nosaltres, sempre hem estat disposats a respectar-lo.

Eixamplar la base i carregar-se de legitimitat. Tenim una cartografia clara del que hi ha a l’altra banda del mur, de la magnitud del minotaure. No es tracta de recular, sinó de continuar avançant amb les millors eines i les millors condicions que ens permetin que el següent pas endavant sigui irreversible en termes democràtics.

Quan surto de la presó, surto amb major convicció que la independència de Catalunya és imprescindible. Des que tenia quinze anys, com a independentista he tingut tres etapes diferents. La primera va ser el somni de l’ideal. La segona, de pragmatisme. Com a conseller, he vist les oportunitats que Catalunya perd pel fet de no ser independent. La tercera obra més important en carreteres que va fer la Generalitat l’any passat va ser una rotonda. Però quan veus el potencial que té aquest país i les oportunitats que perdem en benestar, progrés, en creació de llocs de treball, en prosperitat, en modernització, per no tenir la independència, és extraordinari. La tercera és que no vull que els meus fills visquin en un estat on, pel fet de defensar lliurement i democràticament les seves idees, algú pugui anar a la presó.

Amb més democràcia. Eixamplant la base. El nostre límit ha estat, és i serà la utilització de la violència. Mai hem utilitzat la violència, mai utilitzarem la violència. Davant d’aquest compromís, que té un component ètic, moral, insubornable, l’opció és una gran onada democràtica expressada en llibertat i a les urnes. Com més àmplia és la base, més difícil és que es pugui sostenir aquest mur, que hem vist que és molt alt i molt contundent. No hem de quedar empresonats per determinats plantejaments de terminis o per una hiperventilació que pugui acabar sent estèril.

Les prendrà el grup parlamentari, que vol dir els diputats que l’integren, que tenen una procedència extraordinàriament plural. Hi ha gent que procedeix de sectors molt diferents i gent que venim del PDeCAT. El partit ha exercit una generositat extraordinària i ha sabut entendre l’excepcionalitat d’aquestes eleccions. El funcionament del grup parlamentari ha de ser molt fidel a l’excepcionalitat del moment. Hi haurà un àmbit molt preferent de presa de decisions que ha de ser el mateix grup.

Ara ens centrem en aquestes eleccions. És un instrument excepcional davant d’una situació d’excepció.

Hi ha un llibre, que he recomanat de totes les maneres possibles, de John Carlin, que es diu El somriure de Mandela. Recomano a tothom llegir-lo. Explica molt bé que el respecte, l’empatia, el perdó, l’esperança, la fermesa, són uns valors que donen una força extraordinària. El respecte a l’altre. És un llibre inspirador. Vaig demanar que me l’enviessin a la presó i el vaig poder tenir. Estem a anys llum, i pretendre remotament fer cap comparació amb Nelson Mandela seria ofensiu. Cap pretensió. Però hi ha molts elements que expressava Mandela que poden ser útils.