“Ens col·loquen en el bloc del 155 i el PSC no hi va donar suport”

Ens marquem la fita de treballar per obtenir el tercer. Des de l’inici de campanya, les enquestes ens donen el segon.

Són unes eleccions extraordinàries per moltes raons. Nosaltres defensem que, a partir del dia 22, caldrà diàleg i pacte polític a Catalunya per poder anar després a negociar a l’Estat espanyol, i volem demostrar que som els primers a aplicar-nos a casa nostra allò que diem que s’ha de fer en clau de país. El pacte entre els que pensen igual és molt fàcil i té poca gràcia. El més important en política és fer pactes amb qui pensa diferent. Amb Units per Avançar, hi ha coses que ens diferencien, però ens uneix la solució al conflicte polític, social i econòmic que viu Catalunya.

Seria, fonamentalment, arribar a un acord polític a Catalunya el màxim d’ampli possible. Si guanya l’independentisme unilateral, anirà el carro pel pedregar. I si triomfen els que volen espanyolitzar Catalunya, també. Com que un país no es pot construir amb la meitat d’un país, apostem pel diàleg transversal entre tots. Defensem la necessitat d’un nou encaix de Catalunya dins de l’Estat espanyol, amb més autogovern i millor finançament, i després anar-ho a negociar a Madrid. I, per tant, una reforma de la Constitució que, entre altres modificacions generals per modernitzar-la, reconegui la plurinacionalitat, la pluriculturalitat i el plurilingüisme de l’Estat espanyol.

És veritat que el PP, en la història de la democràcia espanyola, malauradament ha arribat tard a totes les grans reformes socials. Aquesta vegada potser també està arribant tard. No diem que sigui fàcil, però és l’única solució possible.

Catalunya és una nació. El que passa és que, a partir d’un cert moment, el referèndum acordat es va confondre amb un referèndum sobre la independència. I nosaltres no estem d’acord a votar un trencament. Volem votar un acord. Volem que, després que les forces catalanes hàgim arribat a un acord polític, els ciutadans de Catalunya el referendin. No som partidaris d’un referèndum en què la pregunta sigui “independència sí o no”. Per una raó senzilla: si surt que sí, seríem on som ara, perquè cap país europeu té incorporat en el seu ordenament jurídic que un territori pugui fer un referèndum per separar-se. I, si sortís que no, ens quedaríem com estem.

No. Jo que estic al Parlament, em sento molt còmode amb la posició dels socialistes gironins i amb la del PSC al Parlament. Una cosa no es contradiu amb l’altra. Vam lluitar fins a l’últim moment perquè no es fes una DUI, perquè no s’apliqués el 155 i perquè el president de la Generalitat convoqués les eleccions. Això és objectiu. El primer líder que va condemnar el que va passar l’1 d’octubre va ser Iceta. Nosaltres fugim de la simplicitat de dir que hi ha dos blocs. No estem ni en el bloc del tripartit de la CUP ni en el de l’unionisme que vol recular en drets i llibertats a Catalunya.

Ens hi col·loquen. Això és una qüestió d’estratègia...

Bé, però el PSC no. Al Senat, Montilla no hi va votar a favor. A vegades això s’oblida.

S’ha de dialogar amb tothom. Estem davant d’una moneda que té dues cares. Una cosa és la formació de govern i una altra, el diàleg que caldrà mantenir per trobar un mínim comú denominador el màxim d’unitari possible per tancar un pacte a Catalunya. Pel que fa a formar govern, no donarem suport a cap partit que defensi la independència unilateral ni pensem negociar amb els que volen espanyolitzar Catalunya.

Hi ha molts pactes possibles. Es pot votar a favor o bé no votar en contra... Caldrà veure els resultats. Creiem que Miquel Iceta pot ser l’única persona que afavoreixi consensos mínims i que eviti un bloqueig polític i institucional que ens pogués abocar a unes altres eleccions.

Tenim sis grans eixos: l’aeroport de Girona, els ports de Palamós i Roses, la UdG i el Parc Científic, l’hospital Josep Trueta, l’estació intermodal El Far-Vilamalla i el deute pendent que té la Generalitat amb les comarques gironines per compensar la inversió turística a Tarragona. Al seu moment, es va prometre i es va decidir que fos l’Illa Isozaki de Blanes, que després ha quedat com un tema local, però la promesa hauria de continuar. Volem que el govern reconegui el deute. El projecte que s’hauria de fer? No ho sé. Les institucions gironines hi han de tenir molt a dir.