“Cal cohesionar el país amb polítiques socials”

D’una banda, que la situació en què vivim és molt difícil. En aquest sentit, nosaltres tenim voluntat de país; volem clarament recuperar l’autogovern. De l’altra, que amb la meva expertesa en temes territorials podem dur Catalunya en Comú cap a aquest terreny. A vegades es diu que tenim una vocació molt metropolitana, molt urbana. Jo vindria a fer de pont entre territori i ciutat, per entendre’ns. I el tercer aspecte és el fet que la relació de les comarques de Girona amb la resta del país és especialment important.

Soc novell en política institucional, però en realitat sempre he estat fent política des de l’activisme social. Aquests moviments que es donen al territori creiem que s’haurien de tenir molt en compte en l’activitat parlamentària. Al marge de la qüestió identitària, al país la gent s’ha mogut molt, ja sigui per la hipoteca, per temes urbanístics, perquè li volen fer una incineradora, pel cabal del Ter... Hi ha molts moviments socials i ambientals que estan reclamant un model diferent de democràcia. Consells que m’han donat? Que hi posi pell morta, perquè salten els ganivets des de tot arreu [riu].

Volem posar la qüestió social en el centre de l’agenda política. En els darrers anys, s’han creat bosses de pobresa, el treball és més precari, cada cop hi ha més gent que treballa però és pobra (cosa que no havia passat mai), la política d’habitatge falla i hi ha més desnonaments… Paral·lelament, volem posar l’accent en la sostenibilitat ambiental i en la mobilitat. Hi ha formacions que diuen: “Quan siguem independents, ja ho solucionarem, tot això.” Ara mateix, la independència es veu més lluny i, per tant, no és cap solució en si mateixa a curt termini. Calen polítiques socials amb urgència. A mi m’agrada fer servir el símil de l’excursionisme: al davant del grup, hi poses el que camina menys i la resta s’adapta al seu ritme. Si el més lent el poses al darrere i el ritme el marquen els més ràpids, aquell no podrà seguir. Això és el que ha passat a Catalunya. Una part de la població, anònima, no pot seguir. I tinguem-ho clar: molts d’ells, enfadats, acaben votant el PP o Cs. Cal cohesionar el país, sí, però a través de polítiques socials.

Hi ha diversos problemes. El turisme n’és un. Cal fer-lo sostenible. El litoral està molt urbanitzat i té molts problemes ambientals a causa de la càrrega turística. Dins del turisme, hi ha un altre repte: les condicions laborals. Des de la crisi i, sobretot, des de la reforma laboral del 2012, han anat empitjorant. Després hi ha les infraestructures. Cal replantejar-se la mobilitat i mirar de fer-la més sostenible, en el sentit que la mobilitat sigui accessible per a tothom, que s’incentivi deixar el cotxe a casa i fer servir la bicicleta i el transport públic, amb una tarifa integrada per poder abaratir els preus actuals. Un altre repte és la conservació de la biodiversitat i dels espais protegits. Està demostrat que cada euro invertit en conservació de la natura genera nou euros en inversions al territori. També cal atendre la pagesia, un dels sectors més maltractats. La petita pagesia ajuda a conservar la biodiversitat. I cal recuperar urgentment el pacte per la indústria, que impulsi una economia circular més respectuosa amb el medi ambient.

Tenim la via de sortida perquè això no quedi enquistat. Estem al mig, però no som equidistants. Els nostres votants estan a favor d’un referèndum acordat i estem al costat de la democràcia, que inclou el dret a decidir. L’1 d’octubre, hi vam ser, tot i que no vèiem clar el referèndum, perquè no complia els estàndards i el 50% dels catalans no s’hi sentien interpel·lats. Estem denunciant el 155 i no farem mai presidenta Inés Arrimadas; ho tenim clar. Creiem que podem ser el pont on els dos blocs puguin parlar i posar el referèndum acordat com a centralitat democràtica.

No tinc la decisió presa. Abans han de passar moltes coses i caldria veure com seria el referèndum, en quines condicions es convocaria, quina seria la pregunta… No soc dels que volen la independència tant sí com no. Per a mi, la independència ha de dur al darrere un projecte social de país. Si no l’hi veig, no sé què votaré.