“Com més abaixem el cap, més gran serà la repressió”

Esperem consolidar aquells resultats i, si pot ser, anar una mica més enllà. El 2015, ens van faltar uns centenars de vots per obtenir un segon diputat a la demarcació, però finalment va anar a parar a Ciutadans. És important que la gent ho tingui en compte a l’hora de votar.

El codi ètic de la CUP ho estableix així i deixaré la regidoria, però això no vol dir en cap cas que abandoni el projecte municipal de l’assemblea de la CUP. Treballaré molt activament per aconseguir que un projecte transformador com el que representa la CUP pugui governar la ciutat. En tot cas, com tothom sap, a la CUP no apostem per una professionalització de la política: passem pels ajuntaments i pel Parlament de manera breu. Pensem que ningú és imprescindible i que és molt important fer aquest exercici d’exemplaritat. Jo treballo en una cooperativa de producció audiovisual i la meva idea és continuar en aquesta feina.

La gran prioritat és poder donar una resposta a les persones que viuen actualment en una situació de màxima precarietat. Figueres, Salt i Lloret són municipis que tenen uns alts índexs de risc d’exclusió social. D’altra banda, i pel que fa als transports, cal garantir un servei públic de qualitat per a les persones que es desplacen per motius de feina. Una cosa tan senzilla com que els trens i els autobusos surtin i arribin a l’hora i que els preus siguin accessibles. El que no té cap sentit és la inversió innecessària en grans infraestructures com ara el TAV, que, a més, trinxen el territori.

Malgrat aquesta etiqueta que se’ns col·loca d’utopistes i de maximalistes, som un col·lectiu molt rigorós amb els nostres plantejaments. El referèndum, la desobediència, la unilateralitat i l’autoorganització són conceptes que s’han anat materialitzant aquests darrers anys en el camí cap a la República. Quan parlem d’expropiar els 100.000 pisos buits que avui són en mans de la banca, no ho diem perquè sigui el que a la CUP li toca dir, sinó perquè hi ha una necessitat urgent d’habitatge i perquè aquests bancs han estat rescatats amb els nostres diners.

La radicalitat cupaire ha estat garantia dels grans èxits que s’han assolit. No l’única garantia, però sí que va ser decisiu que la CUP fos capaç de dir que no faria president de la Generalitat Artur Mas per tot el que portava a les espatlles com a president d’una Convergència i Unió molt vinculada a casos de corrupció i per haver estat l’artífex de les retallades. La CUP és capaç de dir no quan cal, però també diem sí quan és necessari. Ho vam fer amb els pressupostos quan ens van sotmetre al xantatge que, si no s’aprovaven, no hi hauria referèndum.

Aquesta ombra era present entre els membres del govern català, però des del nostre punt de vista no s’hauria d’haver aturat res. És evident que l’amenaça repressiva anirà en augment i, com més abaixem el cap davant del 155, com més submissió mostrem cap a l’Estat repressor, més gran serà aquesta repressió. Per tant, el que nosaltres plantegem és plantar-hi cara i tirar endavant la via unilateral. Hem de consolidar unes institucions públiques molt fortes comptant amb la força de la gent. És una ingenuïtat pensar que el diàleg amb l’Estat espanyol és possible.

No observem el 21-D des d’aquesta perspectiva. No ens centrem en el nom, sinó en la seva proposta política. Farem president o presidenta qui estigui disposat a treballar per desplegar la República i no pas qui vulgui tornar a la casella de sortida, a una comunitat autònoma de Catalunya que ja no existeix, perquè així ho va dir la gent l’1 d’octubre. I el que tenim clar és que participarem i serem clau en la consolidació del govern que faci falta si està compromès amb la República.

És indispensable. Aquest espai tan ampli i divers dels comuns té unes bases de gent que no respon exclusivament al dictat de les elits del partit. D’altra banda, penso que amb les propostes del decret de la dignitat, que, per exemple, plantegen una redistribució de la riquesa molt més justa, hem de ser capaços d’incorporar molta més gent en el projecte republicà. No em puc creure que les bases dels comuns, entre monarquia i república, triïn monarquia. El projecte que sorgeix del 15-M, aquesta impugnació del règim, ara és possible a Catalunya, com ha vist Albano-Dante [Fachin]. Un col·lectiu que es considera realment d’esquerres i transformador avui dia és impensable que doni l’esquena al que va passar l’1 d’octubre en aquest país i al que succeeix amb el 155. És impensable que no estigui al costat de l’oprimit. I en aquest cas és molt evident qui és l’oprimit i qui està exercint la repressió.