“Cal un govern executiu fort i coordinat amb el legítim”

Abans que activista soc professor, que és la meva feina. Darrerament m’havia involucrat molt en la causa dels refugiats, però tots som una mica activistes. Ho he fet perquè ERC m’ho va proposar atenent el moment excepcional que vivim.

Tornant de Brussel·les de veure el president i el govern que segueix a l’exili. Quedava un dia per tancar la llista i vaig decidir-ho, també, per l’Isaac Peraire, d’ERC. Una persona que busca enllaços cap a altres entitats o persones d’àmbits socials molt diversos.

La situació del país és especialment colpidora. I en tots els espais ideològics. Veure la injustícia personificada en el govern a l’exili i veure gent que potser trigarà molts anys a poder tornar a Catalunya per haver organitzat el referèndum i per haver fet una declaració que molta gent vam empènyer a fer... Tots en som responsables. Hi ha una responsabilitat col·lectiva que vull assumir.

No sé per què estava tan marcat ideològicament. No he militat mai enlloc. Soc d’esquerres i em trobo bé a ERC, i m’entendré amb els altres partits d’esquerres.

Lleis com la de la pobresa van obtenir una àmplia majoria a la cambra i s’haurien de poder tirar endavant. Amb el fred que fa, no s’hauria de demanar permís a l’Estat espanyol per aplicar una llei que millori la dignitat de les persones.

Buscant mecanismes per assegurar que compleixin la normativa. Per damunt de tot hi ha les persones i la seva dignitat.

No n’he fet mai cap altra, però tots m’ho diuen. No podem parlar amb el cap de llista per modelar el projecte que representem, per exemple. És molt anòmala, amb candidats a Brussel·les i a la presó. No ens hi podem comunicar… Junqueras no pot explicar el seu programa. Deuen tenir por que s’expliqui i que expliqui el nostre programa i les nostres intencions.

És bo que hi hagi independents. Respon a l’entesa amb el teixit associatiu del país. I connectarà més el Parlament amb la societat que representa.

Sí. La meva companya em deia: “T’has posat de peus a la galleda, i la galleda està bullint!” És un moment excepcional i màgic, fins i tot, és il·lusionador viure’l des de dins el Parlament.

Sí, però a mesura que des de les entitats socials ens hem anat acostant al Parlament per debatre amb els grups polítics afers concrets, com ara la pobresa energètica, hem anat entenent els seus mecanismes. És bastant més actiu i àgil del que ens pensem. Això sí, com més participativa la democràcia, millor.

Mai he fet gaire cas de les enquestes. Però ens permeten palpar que Ciutadans podria obtenir un bon resultat i això ens posa en alerta. Ara per ara només ERC té possibilitat de governar.

Sixena és un exemple catastròfic del que pot passar si el bloc dels tres partits del 155 guanya. Una victòria en vots de Cs seria una motxilla a carregar durant quatre anys, encara que no governés. Arrimadas ho utilitzaria tota la legislatura.

El més rellevant és la manera com s’ha fet. Sense esperar la resolució dels recursos judicials, sense sentència ferma, de nit... Ros s’ha empassat el 155. L’escola en català pot ser un altre exemple a preservar del que volen emportar-se.

Catalunya té molta experiència a resoldre conflictes i situacions de polarització des del diàleg. Hem trobat sempre grans consensos, per construir l’escola en català, per exemple. Gent i famílies castellanoparlants van reclamar als carrers l’escola que ara el 155 posa en perill.

Costa molt trobar una part positiva al fet que hi hagi govern a l’exili. La internacionalització és excepcional. Ara bé, els qui hem treballat pel reconeixement i benestar dels refugiats vam descobrir de seguida que Europa s’ha tret la màscara. Molts pobles en volem la reforma i que vagi més enllà de la productivitat i de l’economia. Els compromisos no assolits per a l’ajut dels refugiats són ridículs, un 11% dels 17.000 pactats. Crec en una Europa més social, l’actual només respon als interessos econòmics dels estats.

La resolució aprovada al Parlament en favor de les vies legals i segures n’és un exemple. Es podria pagar un corredor humanitari i, fins que no tinguem el control del nostre territori, haurem de pressionar al màxim el Ministeri de l’Interior.

Ens cal un govern executiu fort, però coordinat amb el legítim i observant la situació judicial del president Puigdemont i del vicepresident Junqueras. Si no hi ha majoria ni 68 escons sobiranistes, no servirà de res, perquè una altra majoria assumiria aquesta responsabilitat i voldria investir un altre govern legítim.