“Són eleccions imposades. Es tria entre Rajoy o Puigdemont”

Va ser una trucada molt ràpida. La llista la presentaven l’endemà i vaig tenir poc marge per pensar-ho, però tampoc em calia perquè ja havia manifestat al partit que hi estava disposat. Com a president de l’ACM la proposta es reforçava.

Després de parlar-ho amb la família i que s’hagués descartat del tot la llista única, en la qual hi creia i hi crec fermament, vaig fer meves les paraules del president Puigdemont que diu que ara ens toca ser militants de Catalunya i no pas d’un partit en concret.

La il·lusió de país que vam crear amb la proposta del Junts pel Sí el 2015 l’he vista poques vegades en política i vam ser capaços de treballar conjuntament per fer-la possible

Però en això consisteix governar: cedir en els interessos de partit per construir un futur de país. I el que queda clar és que si es vol restituir el president legítim només hi ha una opció, la de votar Junts per Catalunya.

No, de cap manera. Són eleccions on només hi ha dues opcions: o Puigdemont o Rajoy. I cal recordar que a l’Estat no li va tremolar la mà quan va pegar la nostra gent l’1-O, que va amenaçar de continuar-ho fent si no claudicàvem, que han empresonat gent per les seves idees i que finalment ha intervingut amb l’article 155 un govern legalment escollit, que és com pegar-nos però sense fer-nos sang.

No, perquè el missatge de “No esteu sols” me’l crec i me l’han demostrat. N’era conscient, del risc, i com jo moltíssima gent disposada a tot. Es tracta de demostrar el compromís amb el teu país i aquesta és una manera com una altra

No em farà pas nosa. Però estem parlant d’unes eleccions excepcionals, imposades per Madrid i on les urnes ens han de donar altre cop la legitimitat de continuar el camí de construcció d’una nova República. El 21-D hem de ser prous.

Fàcil: més de la meitat. Tant de bo fossin el 90 per cent, però hem de defensar que la meitat més un és majoria i que en cas contrari es farà valer com a tal. Ens cal una participació massiva i estic convençut que la nostra gent complirà, com ho ha fet sempre.

És una pregunta que no hauria de fer-se en democràcia, perquè posa en dubte la mateixa essència del terme. Vull creure que sí i hi posarem tots els mitjans per garantir la màxima transparència, però el dubte existeix.

Que s’hauran esvaït els dubtes interessats que asseguren que la nostra opció no té prou massa social. I això és més important del què sembla, perquè ja no hi haurà excuses per aturar el nostre camí. També servirà perquè Europa finalment atengui les nostres demandes, perquè ja no podrà desentendre’s de la veu de la ciutadania.

No estic pas en aquesta tessitura i no m’ho vull plantejar. Estem aquí per guanyar i guanyar amb claredat, perquè el contrari representa un escenari de retrocés per les llibertats de Catalunya. Participem en el 21-D perquè no tenim cap por a les urnes, però no s’haurien d’haver fet perquè el govern exiliat ja estava legitimat.

Si és tan defensor de la legalitat com proclama, haurà d’acatar i retirar-se. Però ens ha demostrat que es tracta d’un Estat més colonitzador que no pas demòcrata, que imposa i del qual ens ho podem esperar tot. La nostra esperança és que la resta del món no li deixi fer.

Però davant d’unes eleccions “legals” com defensa el mateix Estat, a Europa no li quedarà més que acceptar el resultat. Si no és així quin missatge dóna? Que per la via pacífica i democràtica no es pot assolir la llibertat d’un país?

Costa de creure, a aquestes alçades, que encara n’hi hagi. Parlem de decidir entre legitimitat o imposició, entre llibertat o 155, entre blanc i negre perquè és obvi que no hi ha matisos i fins i tot els partits equidistants ho saben, encara que ho amaguin.