La campanya més anòmala i excepcional

Se sabia que eren unes eleccions a la Generalitat anòmales, després que les convoqués el govern espanyol i que els candidats dels dos grans partits independentistes s’haguessin de mirar la campanya des de la presó (Junqueras) o de Brussel·les estant (Puigdemont). Però en aquesta cursa cap al 21-D, unes eleccions entre setmana i a les envistes de Nadal, els índexs d’anomalia i d’excepcionalitat han superat amb escreix tots els guions més desbocats. El discurs i el debat veritablement polítics hi han tingut molt poc espai, i sovint s’han embardissat en desqualificacions agres, sobretot pel que fa als partits a favor de l’aplicació del 155.

El desplegament d’aquest article de la Constitució ha estat en primer pla. Aprofitant que tenia congelat l’executiu català, el govern espanyol ha protagonitzat tot d’accions oportunes que no han fet res més que encendre els ànims. La més clara i truculent, l’operació per retirar les obres d’art del Museu de Lleida i retornar-les a Sixena. Però La Moncloa també ha tancat les delegacions a l’exterior i el Diplocat o ha desmantellat l’Agència Tributària Catalana.

Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han hagut de fer campanya sense els seus caps de cartell. Els dos antics socis de govern han rivalitzat per qui lidera l’independentisme i qui guanya aquestes eleccions (per ara, les enquestes són favorables als republicans) i entre tots dos la tibantor ha anat creixent. Per capgirar les enquestes, la llista de Puigdemont ha insistit que l’objectiu del 21-D és que el president torni a la Generalitat. Des la presó, en una entrevista radiofònica, Junqueras subratllava que estava encarcerat perquè no s’amagava mai. Per aquesta entrevista va ser objecte d’un expedient sancionador (com també ho va ser, per un missatge enregistrat des de la presó, el número dos de JxCat, Jordi Sànchez). Ambient de represàlia i un exemple més de com de difícil ho han tingut els antics membres del govern independentista: el vicepresident i el conseller d’Interior (Joaquim Forn) hi passaran, com a mínim, el Nadal, com també Sànchez i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Tot això amb la remor de fons de la violència policial de l’1-O i amb el govern del PP gallejant d’haver “escapçat” l’independentisme. Unes declaracions de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, en aquest sentit, van fer enfadar el bloc contrari al 155, precisament perquè palesaven els dubtes sobre la separació de poders a l’Estat (sense oblidar els insults constants del candidat popular, Xavier García Albiol). El PSC també ha protagonitzat alguns estirabots, sobretot a través de l’exministre Borrell, que ha arribat a dir que cal “desinfectar” la societat catalana. Tant el president espanyol, Mariano Rajoy (quatre dies seguits a Catalunya, ahir va enregistrar un vídeo caminant pel passeig marítim barceloní), com el líder del PSOE, Pedro Sánchez, han tingut força presència a Catalunya. No es pot dir el mateix de Pablo Iglesias (el líder estatal de Podem) ni de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que no han fet gaire companyia al candidat dels comuns, Xavier Domènech, amb moltes dificultats per fer arribar el seu missatge. La CUP, per la seva banda, que és qui aposta per la via unilateral cap a la independència, ha mostrat uns candidats de perfil públic diferent al d’Anna Gabriel, amb Carles Riera i Vidal Aragonès (número u i tres) com a figures destacades.

En el bloc favorable al 155, la candidata de Cs, Inés Arrimadas, ha acabat moderant el seu discurs, amb vista a poder disputar la victòria a l’independentisme. Tot plegat en una campanya que ha avançat en un clima d’assetjament a la llibertat d’expressió, a través dels recursos del bloc del 155 a la Junta Electoral Central, i de pressió asfixiant sobre TV3.