Tots els ulls en el recompte

La situ­ació anòmala amb què s’han con­vo­cat les elec­ci­ons, amb la Gene­ra­li­tat inter­vin­guda des de Madrid i amb una actu­ació dels poders de l’Estat, arbitrària segons molts par­tits i per­so­na­li­tats jurídiques, per haver impu­tat judi­ci­al­ment i man­te­nir a la presó líders inde­pen­den­tis­tes, ha aixe­cat sus­picàcies en alguns sec­tors inde­pen­den­tis­tes sobre la nete­dat del procés elec­to­ral. Si l’Estat ha actuat així per escapçar l’inde­pen­den­tisme, per què no hau­ria de fer-ho també per evi­tar un resul­tat que el faci tor­nar a les ins­ti­tu­ci­ons? La decisió de no con­vo­car obser­va­dors inter­na­ci­o­nals, i algu­nes mesu­res exa­ge­ra­des de la Junta Elec­to­ral, com la pro­hi­bició del color groc fins i tot en fonts públi­ques, han reforçat la temença d’alguns que l’Estat no actuï amb la neu­tra­li­tat a què obli­guen els comi­cis.

Però alte­rar, avui dia, els resul­tats d’unes elec­ci­ons és pràcti­ca­ment impos­si­ble. El temor, jus­ti­fi­cat o no, ha fet que els par­tits i el movi­ment inde­pen­den­tista s’hagin mobi­lit­zat més que mai per omplir els col·legis elec­to­rals d’inter­ven­tors i apo­de­rats que obser­va­ran durant la jor­nada de votació que tot es faci amb nor­ma­li­tat, i esta­ran pre­sents a cada taula en el moment de fer el recompte dels vots a par­tir de les 8 del ves­pre. L’ANC, els CDR i els par­tits inde­pen­den­tis­tes s’han coor­di­nat per acon­se­guir estar pre­sents amb inter­ven­tors en tots els col·legis i per assis­tir al recompte taula per taula, i dis­po­sa­ran a la nit d’un recompte glo­bal de tot el país que es podrà com­pa­rar amb les xifres ofi­ci­als pro­vi­si­o­nals que ofe­rirà l’Estat. L’ANC ha mun­tat un cen­tre de dades amb 250 volun­ta­ris i aquest recompte paral·lel es podrà seguir a la plaça Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. A més, cal recor­dar que les tau­les elec­to­rals no les cons­ti­tu­eix el per­so­nal de l’admi­nis­tració sinó tres ciu­ta­dans esco­llits per sor­teig des dels ajun­ta­ments (el pre­si­dent de taula i dos vocals), els quals veri­fi­quen que cada per­sona que vota esti­gui en el cens de la taula i s’iden­ti­fi­qui cor­rec­ta­ment, i són els que fan el recompte, vot a vot i lle­gint-lo en veu alta, davant la presència dels inter­ven­tors dels par­tits. Ells tenen l’última paraula en cas de dubte sobre la vali­desa d’una pape­reta, i són els que ela­bo­ren i sig­nen l’acta final amb el resul­tat d’aque­lla taula elec­to­ral. A l’exte­rior la pla­ta­forma Cata­lans al Món ha orga­nit­zat volun­ta­ris que s’acre­di­ta­ran d’inter­ven­tors en con­so­lats i ambai­xa­des per com­pro­var que el nom­bre de vots rebuts coin­ci­deixi amb els del recompte ofi­cial. Això sí, a l’exte­rior s’han regis­trat, com en altres comi­cis, pro­ble­mes per votar perquè la tra­mesa de la docu­men­tació ha arri­bat tard en alguns casos.

El recompte taula per taula, doncs, és difícil­ment mani­pu­la­ble. Però, i les xifres glo­bals que ofe­reixi el govern? La gestió informàtica de la reco­llida de dades s’ha adju­di­cat a l’empresa Indra, cosa que va aixe­car sus­picàcies, ja que és una empresa inves­ti­gada en un dels casos de pre­sumpte finançament il·legal del PP. Indra reco­llirà telemàtica­ment el resul­tat de les actes de cada taula a mesura que es vagin tan­cant, i el recompte cen­tra­lit­zat per aquesta empresa serà el que donarà l’escru­tini pro­vi­si­o­nal que conei­xe­rem durant aquesta nit. Però en el cas impro­ba­ble que en aquest punt es vul­gui mani­pu­lar el resul­tat, el frau no tin­dria gaire recor­re­gut: al cap de tres dies, es reu­neix la Junta Elec­to­ral amb repre­sen­tants de tots els par­tits, i es fa un recompte manual que pot durar hores amb totes les actes de cada taula, es pre­nen deci­si­ons sobre els vots decla­rats nuls o dub­to­sos i s’afe­gei­xen al recompte els vots arri­bats dels cata­lans resi­dents a l’estran­ger. D’aquesta reunió en surt la pro­cla­mació defi­ni­tiva de l’escru­tini. Ha pas­sat, en alguna ocasió, que algun dipu­tat ha ballat d’un par­tit a un altre entre l’escru­tini pro­vi­si­o­nal i el defi­ni­tiu. Però és a causa que la suma del vot exte­rior hagi fet decan­tar la balança en alguna cir­cums­cripció. Amb la presència de tots els par­tits en aquest recompte final, cadas­cun amb les còpies de les actes de cada taula, és pràcti­ca­ment impos­si­ble que es pugui alte­rar allà el resul­tat real.

I si el frau es pro­du­eix per haver alte­rat prèvia­ment el cens, inflant-ho amb ciu­ta­dans d’altres ter­ri­to­ris? Del tot impro­ba­ble: el cens es tanca dos mesos abans de la con­vo­catòria (l’1 d’agost, en aquest cas) i qual­se­vol empa­dro­na­ment a par­tir d’aque­lla data no té efec­tes en aques­tes elec­ci­ons. L’Ofi­cina del Cens Elec­to­ral fa el cens a par­tir de les per­so­nes cen­sa­des pels ajun­ta­ments. Si, per fer trampa, s’hagués inflat ara el cens, els ajun­ta­ments se n’hau­rien pogut ado­nar, ja que el cens elec­to­ral se’ls ha enviat a ells perquè en facin infor­mació pública. Els par­tits i can­di­da­tu­res el poden ana­lit­zar i impug­nar si obser­ven irre­gu­la­ri­tats, com ara un incre­ment no jus­ti­fi­cat. Per can­viar el resul­tat, una hipotètica adul­te­ració del cens hau­ria de ser mas­siva: a la cir­cums­cripció de Bar­ce­lona, cal­drien entre 15.000 i 25.000 vots frau­du­lents per alte­rar un sol dipu­tat. El cens del 2017 és de 5.553.983 per­so­nes, 43.130 més que el 2015, un aug­ment que es con­si­dera lògic amb la incor­po­ració de nous votants majors de 18 anys i l’evo­lució demogràfica natu­ral del país.