Política

La Comissió Europea intervé contra Polònia

Brussel·les activa l’article 7 del Tractat de la Unió, que preveu la suspensió del dret a vot d’un estat membre

Considera que ha aprovat lleis que violen la independència judicial

Nova esca­lada de tensió entre Brus­sel·les i Varsòvia. La UE tan­carà l’any amb un altre con­flicte obert per resol­dre el 2018. Dos anys i mul­ti­tud d’advertències inútils després, la Comissió Euro­pea (CE) va fer el pas ahir anun­ci­ant, per pri­mera vegada a la història, l’acti­vació del famós arti­cle 7 del Trac­tat de la UE, l’ano­me­nat “botó nuclear”, que pre­veu en última instància la sus­pensió del dret a vot d’un estat mem­bre al Con­sell si viola els valors fona­men­tals.

Però va optar per la versió més mode­rada, i va dema­nar sim­ple­ment al Con­sell que cons­tati si el govern polonès posa en risc o no l’estat de dret en aquest país mem­bre.

El vice­pre­si­dent de la CE, Frans Tim­mer­mans, va asse­gu­rar ahir que “no tenien cap més alter­na­tiva” i que l’acti­vació s’ha fet “a con­tra­cor”. Tim­mer­mans va voler dei­xar clar que no hi ha un acar­nis­sa­ment espe­cial cap a Polònia pel color polític del seu govern, sinó que, quan hi ha “un pro­blema d’estat de dret a un estat mem­bre”, és un afer euro­peu.

Avís a Àustria

En aquest sen­tit, va avi­sar que, per exem­ple, si el nou govern austríac, for­mat en coa­lició amb la ultra­dreta, va en “la mateixa direcció”, lla­vors “la Comissió actu­a­ria”. Entre l’espasa i la paret, el pre­si­dent del Con­sell i polític polonès, Donald Tusk, adopta el deli­cat rol de poli­cia bo per sal­var les rela­ci­ons entre el seu país i la ins­ti­tució que repre­senta. Tusk aler­tava ahir els mit­jans locals que “la repu­tació de Polònia” està en joc a la UE, però va inten­tar cal­mar els ànims tot asse­gu­rant que no espera que s’apli­quin san­ci­ons a curt ter­mini. Lluny de moti­var un canvi a Varsòvia, la decisió de Brus­sel·les ha gene­rat una reacció irada. El pre­si­dent polonès, Andr­zej Duda, va anun­ciar en una decla­ració retrans­mesa en directe per tele­visió que pro­mul­gava dues lleis que refor­men el sis­tema judi­cial. Aques­tes matei­xes lleis són les que Brus­sel·les fa mesos que cri­tica perquè con­si­dera que són contràries a la Cons­ti­tució polo­nesa i que gene­ren “una falta d’inde­pendència judi­cial”. La CE sosté que l’exe­cu­tiu del par­tit euro­escèptic Llei i Justícia (PiS) ha adop­tat més de 13 lleis que “sis­temàtica­ment” per­me­ten “inter­fe­rir política­ment en la com­po­sició, els poders, l’admi­nis­tració i el fun­ci­o­na­ment” de la justícia.

Així doncs, amb poc menys d’una set­mana en el càrrec, el nou pri­mer minis­tre polonès, Mateusz Morawi­ecki, haurà de ges­ti­o­nar l’enves­tida més dura que ha impul­sat mai Brus­sel·les con­tra un estat mem­bre.

Amb un to menys des­a­fi­ant que el pre­si­dent polonès, Morawi­ecki va apel·lar ahir a un “diàleg obert i honest” amb la CE, però va defen­sar les mesu­res adop­ta­des al seu país. “La reforma judi­cial és pro­fun­da­ment necessària”, va sos­te­nir Morawi­ecki. També va enviar un mis­satge a Tim­mer­mans en què defensa que “Polònia és tan lle­ial a l’estat de dret com la resta de la UE”.

Carta de Juncker

El pre­si­dent de l’exe­cu­tiu comu­ni­tari, Jean-Claude Juncker, no ha per­dut el temps a cri­dar Morawi­ecki. Al mateix temps que Tim­mer­mans anun­ci­ava l’acti­vació de l’arti­cle, el luxem­burguès publi­cava una carta amb la qual el con­vi­dava a una reunió el dia 9 de gener.

Després del fracàs comu­ni­ca­tiu entre tots dos exe­cu­tius durant els últims dos anys, Juncker apel·lava en el seu escrit a començar “un diàleg autèntic” amb l’objec­tiu de poder “superar les diferències”.

LES FRASES

Hem activat a contracor l’article 7.1; els fets no ens deixaven cap més alternativa
Frans Timmermans
VICEPRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA
Polònia està tan compromesa amb l’estat de dret com ho està la UE
Mateusz Morawiecki
PRIMER MINISTRE POLONÈS

Varsòvia pot eludir el càstig si fa cas dels consells

Natàlia Segura

Sota l’amenaça de l’article 7 del Tractat de la UE, hi ha la lletra petita que dilueix les conseqüències pràctiques a curt termini que té aquesta decisió. La CE ha aplicat l’apartat 1, que només preveu una constatació del Consell i el Parlament sobre si està posant en risc l’estat de dret, i que requereix el consens d’almenys 22 estats membres. En els últims anys, l’eurocambra ha fet costat a l’executiu comunitari i, per tant, els estats membres tindran l’última paraula. Això significa que, com a mínim, un país de l’est d’Europa hi ha d’estar d’acord. Sigui quina sigui la decisió, l’executiu comunitari pot tornar a demanar al Consell Europeu, on seuen els caps d’estat i de govern, que també s’hi pronunciï. Si llavors constata la desobediència de Varsòvia es pot decidir sobre la suspensió del dret a vot. Però només la constatació requereix la unanimitat dels estats membres, i Hongria ja té clar que hi votaria en contra. Tot i això, Polònia encara pot evitar el procediment si aplica les recomanacions de la CE en menys de tres mesos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia