“Ha arribat el seu vot?”

Són les deu del matí i hi ha una llarga cua a l’escola Josep Maria Jujol de Barcelona, a Gràcia. Una de les votants que espera pacientment, amb el seu llaç groc, és la Laura Masvidal, la dona del conseller d’Interior, Joaquim Forn. “Són unes eleccions imposades. Sempre m’havia fet il·lusió votar, però aquest cop no. Però hem de venir”, reconeix. Mentre espera el torn, una de les seves preocupacions és saber si ha arribat per correu el vot del seu marit, però quan s’acosta a la mesa li comenten que Correus encara no ha portat els sobres, tot i que el nom de Forn apareix a la llista. I avui què farà? “Faré una mica de feina i aniré a buscar alguns llibres. Al migdia dinarem amb la meva filla que està estudiant a Londres i arriba avui.” En Joaquim i la Laura tenen dues filles, de 19 i 23 anys.

I per Nadal? Com viurà les festes? La Laura admet que no volia celebrar res de res però que al final sí que ho farà. “Soc creient, i Nadal és una època d’esperança en què tens un records pels més humils, els que pateixen i, per tant, viurem aquesta vessant espiritual”, explica just després de dipositar el vot. Pel que fa al conseller, destaca que “físicament està bé, però em fa patir una mica, perquè no és ell. Sempre ha tingut molt clar el seu horitzó i cap on ha d’anar, i ara està en aquest parèntesi, i costa molt.”

Una hora més tard, també a Gràcia, a l’escola Reina Violant, vota la Txell Bonet, la dona d’en Jordi Cuixart. Arriba amb el seu nadó de vuit mesos i ha de fer una mitja hora de cua. Avui té un dia molt atrafegat. Ha de votar i després fer les maletes perquè a les cinc de la tarda agafa un AVE per anar a Madrid. Avui ella i el seu nadó tenen un vis-a-vis amb en Jordi. Per tant, passarà la nit electoral a casa d’una amiga a Madrid. “També he de preparar els paquets per a en Jordi. En un d’aquests, la majoria de peces són per a altres presos que li han demanat coses. Hi ha uns turcs que acaben d’arribar i passen molt de fred i els portem uns Buff, o un intern que té un judici i li he anat a comprar uns texans.” La Txell subratlla que té una sensació agredolça: “El dia abans d’anar a veure en Jordi sempre tinc un rum-rum i, a més, avui estem davant d’unes eleccions anòmales. Mai m’hauria pensat que podríem votar amb gent a la presó o a l’exili.” Quan arriba a la mesa, pregunta pel vot d’en Jordi Cuixart i li ensenyen com la carta ja ha arribat. Ella demana si la pot dipositar a l’urna, però li recorden que els sufragis per correu s’introdueixen quan ja s’ha tancat el col·legi electoral.

A les quatre de la tarda és el torn de la dona d’en Jordi Sànchez, Susanna Barreda, al casal d’entitats Mas Guinardó. Guarnida amb una bufanda d’un groc llampant, vota amb el seu fill, de 19 anys. “Tot és molt estrany. En Jordi és el número 2 de la llista de Junts per Catalunya i hauria d’estar aquí. No té cap sentit. Ell està fort, però tenim moltes ganes que surti. És una persona molt activa i allà dins poca cosa hi ha a fer”, explica la Susanna, que ha passat el matí treballant. Al migdia ha dinat amb la família i la tarda té previst anar a passejar amb la seva filla petita, d’11 anys.

Per la seva banda, la dona de l’Oriol Junqueras, Neus Bramona, vota a Sant Vicenç dels Horts i passa la jornada amb els dos fills i uns amics. “Sento una barreja de ràbia i impotència en veure com un home just i demòcrata no pot estar en un dia tan especial per a ell, a fora, al carrer, amb els seus. Era un dia que compartíem junts, en què esmorzàvem a casa i després anàvem a votar”, comenta en declaracions a aquest diari.