Un nou nom per a Macedònia
diàleg Atenes i Skopje intensifiquen les negociacions per posar fi a la disputa sobre la denominació oficial del país balcànic
Grècia en bloqueja l’accés a la UE i l’OTAN fins que no es resolgui la qüestió del nom
Aquest 2018 podria ser un any clau per resoldre una disputa de gairebé tres dècades entre Macedònia i Grècia sobre la denominació oficial de l’estat de Macedònia. De fet, l’any va començar amb un viatge inusual del primer ministre macedoni a Grècia. Zoran Zaev va decidir celebrar el seu cap d’any justament a Tessalònica, la segona ciutat més gran de Grècia i la capital de la província de Macedònia de Grècia. Tot i tractar-se d’un viatge privat, la visita del nou primer ministre macedoni a Grècia té una certa càrrega simbòlica, tenint en compte les tensions que hi ha hagut entre els dos estats en les darreres dècades.
A més, en una entrevista a una televisió grega, Zaev es va mostrar confiat de trobar una solució a la disputa pel nom “fins a finals de la primera meitat del 2018”. El nou primer ministre va apel·lar a una nova etapa en les relacions entre els dos veïns. El to conciliador de Zaev contrasta amb el més combatiu del seu antecessor en el càrrec, Nikola Gruevski, durant el mandat del qual hi va haver una intensificació de la batalla cultural entre els dos països.
Mitjans locals anuncien una activitat diplomàtica frenètica aquests propers mesos per resoldre la qüestió del nom de Macedònia. S’espera que hi hagi trobades bilaterals d’alt nivell públiques i també negociacions secretes. Dimecres passat, el vicepresident macedoni, Bujan Osmani, es va reunir a Atenes amb el cap d’Afers Estrangers grec, Nikos Kotzias, per posar les bases de futures negociacions. També es preveuen noves trobades d’alt nivell les properes setmanes amb representants de les Nacions Unides com a mitjancers. A més, s’especula que el primer ministre macedoni es podria reunir amb el seu homòleg grec, Alexis Tsipras, en el marc del fòrum econòmic mundial de Davos a finals de gener, tot i que l’assistència de Tsipras a aquesta trobada anual de les elits mundials encara està per confirmar.
Dècada dels noranta
La disputa entre grecs i macedonis pel nom oficial de Macedònia es remunta a principis de la dècada dels noranta. Amb la desintegració de Iugoslàvia, va néixer un nou estat amb el nom de Macedònia. Aquesta denominació va enutjar Grècia, ja que la seva província del nord tradicionalment s’ha anomenat Macedònia. El 1993 Macedònia va poder entrar a formar part de les Nacions Unides, però amb el compromís que el seu nom oficial internacional fos Antiga República Iugoslava de Macedònia.
Des d’aleshores, les disputes entre els dos països s’han mantingut en diferents fronts. Grècia ha bloquejat en diverses ocasions qualsevol intent de Macedònia d’integrar-se a la Unió Europea (UE) i l’OTAN fins que no es resolgui el nom del país. Entretant, Macedònia ha reivindicat la figura d’Alexandre el Gran com a pròpia, la qual cosa és considerada per Grècia com una usurpació cultural. L’aeroport de Skopje, la capital de Macedònia, s’ha batejat justament amb el nom d’Alexandre el Gran. I, des del 2011, la plaça central de Skopje és presidida per un monument gegant d’aquesta figura històrica. Per la seva banda, Grècia ignora completament el nom de la seva veïna Macedònia. Curiosament, en les indicacions de direccions d’autopistes gregues no apareix enlloc el nom del país veí que té al nord. La direcció s’indica simplement amb el nom de la capital del país, Skopje.
Tot fa pensar que les negociacions haurien de passar per trobar un nom alternatiu a Macedònia, que tingués el vistiplau de Grècia. L’opció que ha pres més força aquests darrers dies és la de Nova Macedònia, tot i que anteriorment també s’havia especulat amb noms alternatius com poden ser Macedònia del Nord o Macedònia Eslava. De moment, però, no sembla que cap d’aquestes propostes satisfaci el govern grec. Caldrà veure ara si el nou primer ministre macedoni, que és vist amb molt bons ulls per la Unió Europea i els països aliats de l’OTAN, aconseguirà complir la promesa de trobar una solució amb Grècia sobre el nom de Macedònia en aquesta primera meitat del 2018.
Disputa marina esloveno-croata
Un altre conflicte que s’arrossega des de la desintegració de Iugoslàvia és la disputa per les fronteres marines entre Croàcia i Eslovènia, dos estats ara membres de la Unió Europea. El conflicte se centra en la badia de Piran, i els seus 160 km² d’aigua. Per a Eslovènia, que té un costa molt petita, el control d’aquestes aigües és primordial. La tensió ha crescut aquests darrers dies, ja que Croàcia es nega a aplicar la decisió del el Tribunal d’Arbitratge de l’Haia del juliol passat. El tribunal va dictaminar que tres quartes parts de la badia haurien de pertànyer a Eslovènia, que a més tindria un corredor pel mig de la part croata per accedir a aigües internacionals. Croàcia, però, no reconeix la decisió. Denuncia activitats il·lícites d’Eslovènia davant el tribunal i reclama que un altre organisme dictamini sobre aquesta qüestió.