“Fem el que fem, sempre acabem al Tribunal Constitucional”

Hi ha hagut un empat tècnic entre ERC i Cs; tenim tots dos cinc diputats. Evidentment, amb la suma dels partits sobiranistes hem guanyat, hem crescut en vots i hem penetrat en molts barris i ciutats on històricaments ens costava ser presents. És un gran indicador que ERC sigui la segona força a Tarragona ciutat o al Baix Penedès i hem de continuar treballant en aquesta línia. I a l’Ebre el resultat és espectacular.

Les enquestes marquen tendències però és molt difícil cuinar una enquesta amb una participació del 82%. Amb tot, ERC ha aconseguit penetrar a l’àrea metropolitana de Barcelona i aquesta és una feina a llarg termini que hem de continuar. Cs ha capitalitzat el vot útil del 155 i el resultat de la seua formació està distorsionat. Hem de continuar apel·lant a l’electorat de Cs, que sàpiga que, més enllà de l’embolcall que embelleix el producte, a sota no hi ha res més que la FAES d’Aznar.

Carme Forcadell té quatre querelles al damunt i, encara que ens hauria agradat que continués al capdavant del Parlament, cal tenir respecte per la seua decisió personal. La situació jurídica és molt complicada i seria bo que els nous membres de la mesa tinguin una certa llibertat de moviments.

No ens podem permetre que hi hagi una nova mesa que porti una càrrega judicial tan gran que restringeixi l’activitat política del Parlament. Unes càrregues judicials que estem assumint que ho són quan realment ni ho són ni les hauríem d’assumir, però fem aquest exercici de pragmatisme i hauríem de mantenir aquesta premissa.

Això ho estan parlant els membres de l’equip negociador. Hi ha acord per a la constitució de la mesa del Parlament, i cal buscar quina fórmula permet fer viable la proposta de Junts per Catalunya d’investir Puigdemont. Esperem els informes dels serveis jurídics del Parlament i d’ERC sobre una investidura telemàtica o per delegació.

Al Tribunal Constitucional segur que hi anirà, fem el que fem sempre acabem al Constitucional. Hem de mirar si els serveis jurídics o els membres de la mesa han de forçar la interpretació del reglament perquè Puigdemont sigui investit president, però no hem d’oblidar que estem normalitzant unes situacions que no ho són gens, de normals.

Que la situació sigui excepcional no vol dir que tinguem una empara legal que permeti fer coses excepcionals.

Encara s’ha de concretar si és viable que deleguin el vot o si han de renunciar-hi, ho deixem en mans dels serveis jurídics que assessoren els diputats i el partit per garantir la majoria parlamentària independentista.

És una decisió personal; en el cas de Puigdemont va dir en campanya que tornaria si guanyava, ara cal que es materialitze la proposta.

Hem de treballar al cent per cent per recuperar les nostres institucions i això implicarà que hi hagi un govern sòlid, diligent, preparat i amb fermesa per tirar endavant els projectes que van quedar bloquejats en l’anterior legislatura amb lleis tan importants com ara la de la renda mínima garantida o la de pobresa energètica.

Continuarem fent República; és a dir, treballarem per la gent. Cal reduir les llistes d’espera per a places de residència per a gent gran, desplegar el pla estratègic de Tarragona i posar-nos al costat de sectors estratègics com ara el turístic, la indústria i la petita i mitjana empresa. Cal buscar escletxes per aplicar les lleis bloquejades pel Constitucional.

Crec que ens mereixem tots plegats una legislatura llarga, però no tan vinculada a l’agenda nacional, sinó que fem un desplegament més potent de l’obra de govern. I així estic convençut que eixamplarem el percentatge de vot.