“Les denúncies són perquè tinguem por, però no penso callar”

Hi vaig a declarar per una denúncia que em fa la Guàrdia Civil per incitació a l’odi. Hi ha gent que m’ha donat suport i sé que alguns s’han citat per concentrar-se i acompanyar-me des de l’ajuntament.

En realitat, l’origen de tot plegat ve d’un incident que vaig tenir el 7 d’octubre a la gasolinera d’un supermercat de Tremp. Vaig anar a comprar i em vaig trobar uns guàrdies civils d’aquests que havien vingut pel referèndum. Em vaig dirigir cap a ells i els vaig dir que era una vergonya el que havien fet l’1 d’octubre. Els vaig dir que ells, com a persones, podien ser del tot respectables, però que en aquell moment portaven l’uniforme de la vergonya.

No van fer gran cosa. Però quan jo marxava es va embolicar tot una mica, se’m van posar uns quants al voltant del cotxe, un parell em van dir algunes animalades, un d’ells em va ensenyar la porra i es passejava al voltant del vehicle de forma amenaçadora. Però res. Vaig marxar d’allà i allà va quedar la cosa.

Sí, em va arribar una citació, i allà posava que m’acusaven d’incitació a l’odi per diversos comentaris a les xarxes socials, d’amenaces, i d’incitar la gent a escridassar-los. En la denúncia, a més, hi posa que a la gasolinera jo els vaig amenaçar. Jo, amenaçant vuit tios que són vuit madelmans!

Quan va passar allò, en arribar a casa vaig anar al Facebook i vaig escriure el que m’acabava de passar. Ells ho devien veure després, i els devia fer ràbia, i llavors van començar a buscar quines coses publicava jo a les xarxes. Així, la denúncia té 119 fulls d’atestats, amb un centenar de tuits i d’escrits de Facebook que segons ells són incitació a l’odi. Sé, a més, que els agents de la Guàrdia Civil de Tremp, amb qui jo mai havia tingut cap problema, els van animar en certa manera a fer-ho: segons l’atestat, ells van informar-los que jo era conegut per fets similars anteriors. És absurd. Jo no tinc cap antecedent de discutir amb policies ni havia fet mai una cosa així. Perquè, de fet, mai no hi havia hagut un 1 d’octubre.

Jo sempre escric així. M’agrada criticar i a vegades puc ser feridor, quan ataco alguna cosa que considero injusta i miserable. Però vaig mirar un per un els que han posat a la denúncia i alguns tan sols són brometes, conyes. Ells van començar a buscar tuits a veure on em podien enxampar. I han posat en la denúncia tot el que han trobat, que al cap i a la fi és res: burles sobre Rajoy, sobre Soraya, alguna broma sobre Albiol... Un dels tuits en realitat no és meu, és el retuit d’un de Toni Soler, on deia que l’actuació de la policia espanyola havia estat una vergonya. Un altre parla de la lletra d’Els segadors: hi deia que de moment hem complert la primera estrofa, comença a ser hora de posar en marxa la segona, i començar a estar preparats per a la tercera estrofa. Endarrere aquesta gent, esmolem les eines, seguem cadenes. En la denúncia, agafen el tuit i hi afegeixen la transcripció de la lletra d’Els segadors. És a dir: per a ells, l’himne oficial de Catalunya és incitació a l’odi.

Ells han descobert que el delicte d’incitació a l’odi té penes d’1 a 4 anys de presó, i han trobat que els va bé. És bastant evident que hi ha una operació en marxa per fer por: a part de mi, han denunciat dos nois de Lleida per comentaris a Facebook, aquella gent de Reus que es va manifestar contra la policia després que anessin a estomacar votants, els professors de Sant Andreu de la Barca i els de la Seu d’Urgell... És increïble. Si jo critico la meva experiència amb la Guàrdia Civil, tal com la veig, i això és incitar a l’odi... què passa llavors si vaig al cine i dic que és una merda de pel·lícula? Estic incitant la gent a odiar els autors d’aquella pel·lícula? El Codi Penal va fer una llista ben llarga dels col·lectius contra els quals és delicte odiar: per raons ètniques, religioses, d’identitat sexual... i allà no hi surt la Guàrdia Civil.

Per fer por. Perquè callem. Jo no penso fer-ho. Continuo escrivint el mateix, com sempre. Però intenten espantar. Al meu institut, ara, la gent va a fer classe amb por. Una professora va fer un any amb els alumnes un treball de recerca sobre si la independència era econòmicament viable o no ho era. Ara no hi ha pebrots de fer això.