Enfonsats després de l’èxit del ‘Brexit’

El Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP) viu la pitjor crisi interna des de la seva fundació, ara fa 25 anys, i està a punt de desaparèixer. El seu líder, Henry Bolton, un exmilitar de 54 anys, està atrinxerat en el càrrec després que diumenge perdés una moció de confiança i dimitissin sis dels membres de la cúpula del partit, incloent-hi el seu segon, que li exigien la renúncia.

Li demanaven que plegués després que la seva parella, Jo Marney, una model anglesa de 24 anys i militant del partit, enviés uns missatges de text racistes contra Meghan Markle, la promesa del príncep Enric. Criticava el fet que la mare de Meghan fos negra i deia: “Acabarem tenint un primer ministre musulmà o un rei negre.” Els missatges es van fer públics. Bolton va expulsar Marney del partit i va trencar amb ella, tot i que s’han continuat veient. Bolton és el quart líder del partit des que Nigel Farage va dimitir després de guanyar la consulta del Brexit el 2016. Farage creu que el partit està abocat a l’abisme però que Bolton el pot salvar si es presenta a unes primàries i les guanya com va fer el líder laborista Jeremy Corbyn l’any passat. Però Bolton va advertir que les finances de la formació no podrien aguantar unes noves primàries, les quartes en un any i mig. “Si convoquen unes altres primàries, el partit s’ha acabat”, va afirmar Bolton, que s’acaba de separar de la seva tercera dona, amb qui té dues nenes petites. “La meva vida personal és un embolic i l’he d’arreglar”, va reconèixer. Si dimitís o perdés les primàries i el partit sobrevisqués, probablement el succeiria Ann Marie Walters, considerada la Marine Le Pen britànica. L’UKIP el va fundar l’historiador Alan Sked el 1993 després de la dissolució de la Lliga Antifederalista, creada el 1991, també per Sked, per demanar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, que estava a punt de convertir-se en el que és ara amb el tractat de Maastricht (1992). Sked va dimitir en perdre les eleccions del 1997 (les del Nou Laborisme de Blair) davant del Partit pel Referèndum del multimilionari James Goldsmith, que també demanava una consulta europea.

L’UKIP va obtenir els millors resultats amb Farage al capdavant, quan va guanyar les municipals del 2013 i les europees del 2014 amb el 25% dels vots i un discurs contra la UE i la immigració. Aquell mateix any va obtenir el primer diputat a Westminster. L’auge de l’UKIP, que absorbia vots tories, va provocar el gir cap a la dreta de Cameron i la convocatòria del referèndum europeu. Amb el Brexit, el 2016, començava el declivi del partit, que només va tenir 600.000 vots en les generals del 2017.

“L’ UKIP no té cap credibilitat política, és una broma nacional i ha de desaparèixer”, va dir Sked. Segons ell, quan va crear el partit tenien idees i la immigració no era problema. Sked, que titlla Farage de “tòxic”, sosté que l’UKIP es va convertir en partit protesta en substitució dels liberal demòcrates quan aquests, el 2010, van entrar al govern de Cameron i van adoptar polítiques de dretes que els van distanciar de la gent.