Tarragona torna a la unitat per exigir ser la capital i que la vegueria porti el seu nom
CiU i el PP van demanar la retirada de la llei, però el govern s'hi va oposar perquè diu que és incongruent
Després de quasi dues hores i mitja de debat i de moments de certa tensió, els quatre partits amb representació al consistori tarragoní tornen a parlar el mateix idioma. Almenys pel que fa a la defensa de la ciutat en la nova llei de reordenació territorial, ja que es va acordar ratificar les al·legacions signades conjuntament pels portaveus dels quatre grups municipals i per l'alcalde, en què es demanava, principalment, que Tarragona ha de ser capital, i que la vegueria ha de dir-se vegueria de Tarragona i no Camp de Tarragona. La reunió dels representants del PSC, ERC, CiU i el PP, i el batlle tarragoní es va convocar dimarts, a darrera hora, arran de les tensions generades per les interpretacions de la llei, després de les quals, n'hi havia que consideraven que Tarragona sortia perdent de manera clara –CiU i el PP– i d'altres, en canvi –el PSC i ERC– ho valoraven amb entusiasme.
Unitat amb matisos
El missatge que van traslladar els portaveus tarragonins era que s'ha recuperat la unitat, malgrat que cadascun dels representants polítics va transmetre sensacions ben diferents en les seves compareixences posteriors. El primer va ser el líder del PP, Alejandro Fernández, que va preferir parlar primer dels inconvenients que suposarà que el text de la llei sigui tan poc clar: «S'obre un procés humiliant per als tarragonins. No hem de passar per aquest viacrucis parlamentari per demanar una cosa que ja és nostra.» El popular, en un to seriós, també es va congratular perquè «Ballesteros ha tornat al discurs del pla de la Seu», tot i que va recordar que tant el seu partit com CiU van proposar la retirada de la llei, però finalment sense èxit. Per la seva banda, el líder de Convergència i Unió, Joan Aregio, es va mostrar satisfet amb l'alcalde: «Me n'alegro, perquè no ha sortit de la unitat i mentre no es mogui d'aquí, nosaltres sempre hi seguirem estant.» El portaveu nacionalista, que també va reiterar que el més normal hauria estat demanar la retirada de la llei, no es va estar de criticar el contingut del text de la llei, «on no hi surt ni l'expressió capital ni seu institucional».
Motius suficients
De totes maneres, Aregio va reiterar el seu optimisme –també moderat– «perquè el que es va signar tots van ser les al·legacions i això ja és motiu suficient per estar content». Amb tot, el convergent va tornar a insistir que «és un desastre d'avantprojecte». L'alcalde va corroborar les tesis anteriors: «Hem acordat continuar treballant per aconseguir els objectius que persegueixen les dues al·legacions» i va afirmar que, en base a l'informe jurídic fet pels tècnics municipals, el text té punts febles, però també punts forts, principalment que desapareix el sistema de votació de les capitals i desapareixen les cocapitals. Malgrat l'esperit d'unió, el batlle es va referir a les paraules del conseller de Governació, Jordi Ausàs, a TV3, en què ratificava Tarragona com a capital de la vegueria i va manifestar la intenció de fer una defensa dels interessos de Tarragona «de manera intel·ligent». Per la seva banda, el portaveu d'ERC, Sergi de los Rios, va celebrar que es mantingui l'objectiu «a llarg termini que es va fixar amb les al·legacions». Pel republicà, «s'ha d'aprofitar el tràmit parlamentari per millorar la llei».
LES REACCIONS
L'oposició carrega contra Ausàs, Montilla i Benach
Al migdia, abans que la junta de portaveus escenifiqués el retorn al consens, els dos grups de l'oposició havien mostrat obertament la seva disconformitat amb el contingut de la llei i la seva indignació amb l'alcalde. El partit més combatiu va ser el PP, que va amenaçar de demanar que es declari persona non grata el president Montilla, el conseller Jordi Ausàs i el president del Parlament, Ernest Benach.
Visions diferents de les entitats municipalistes
acnL'Associació Catalana de Municipis (afí a CiU) ha criticat la «precipitació» amb què s'ha aprovat el projecte de llei, «sense el suficient consens polític però sobretot territorial». Pel seu president, Salvador Esteve, no és el moment apropiat, i lamenta que el govern no hagi acceptat la «mà» que li han ofert. En canvi, pel president de la Federació de Municipis de Catalunya (afí al PSC), Manel Bustos, en els darrers dos mesos «s'ha avançat molt» en el consens, i no veu motius per no impulsar-la. Ell confia que el tràmit parlamentari serveixi per superar els conflictes territorials.