El ‘Brexit’ crema etapes
Gran expectació a la cambra alta a l’inici del debat d’una llei crucial per fer efectiva la sortida britànica de la UE
Els lords intentaran introduir esmenes al projecte per tal de donar més veu al Parlament
La Cambra dels Lords comença a debatre avui un projecte de llei crucial per a la posada en marxa del Brexit, enmig d’una enorme expectació, ja que els nobles britànics són l’última esperança perquè puguin esmenar la llei de desconnexió. La Cambra dels Comuns (cambra baixa) la va aprovar a mitjan gener per una diferència de només 29 vots.
La comissió que s’encarrega de presentar la llei als lords va dir ahir que la proposta és “defectuosa” i va recomanar introduir-hi canvis.
El govern conservador té majoria als comuns, però no a la Cambra dels Lords (no electa), que és majoritàriament proeuropea. Els lords no acostumen a tombar les lleis aprovades pels comuns, i no s’espera que ho facin ara, però sí que introdueixin les esmenes que no va acceptar la cambra baixa i retallin encara més la llei.
L’anomenada llei del Brexit ha de permetre al Regne Unit seguir funcionant amb normalitat un cop hagi tallat el cordó amb el bloc europeu, el 29 de març del 2019. En concret, ha de posar fi a la supremacia dels tribunals europeus sobre els tribunals britànics i integrar les lleis comunitàries –unes 19.000, creades durant els darrers quaranta anys– al dret nacional britànic. L’objectiu d’aquesta llei, en definitiva, és evitar un buit legal a partir de la sortida de la UE. “La llei garanteix que, ja des del primer dia [després de la marxa de la UE], tindrem una legislació que funciona, fet que permetrà la retirada tranquil·la i ordenada que desitgen els ciutadans i les empreses del Regne Unit”, va explicar el negociador britànic del Brexit, David Davis, quan va defensar la llei a la Cambra dels Comuns.
La llei del Brexit serà aprovada, però la qüestió és saber com es fa aquesta transposició legal. Per la comissió dels lords, tal com està redactat el text, està ple “d’incerteses problemàtiques i d’ambigüitats”. “Reconeixem l’escala, el desafiament i la naturalesa sense precedents de la tasca de convertir la legislació de la UE en legislació del Regne Unit, però tal com està redactada aquesta llei és constitucionalment inacceptable”, va denunciar Ann Taylor, cap de la comissió.
Govern intervencionista
La comissió també critica que permeti als ministres canviar lleis sense consultar el Parlament, gràcies a la inclusió de l’anomenada clàusula d’Enric VIII –del segle XVI–, que dona a l’executiu aquesta potestat de modificar legislacions evitant el debat parlamentari. I, també, retreu el fet que no s’hagi arribat a acords amb els governs d’Escòcia i el País de Gal·les per transferir les polítiques de pesca i agricultura recuperades de la UE. Londres es vol quedar aquestes competències, en una acció que el govern escocès qualifica de “segrest”. Els comuns van rebutjar totes les esmenes presentades pels nacionalistes.
La llei del Brexit suposa una gran disputa entre el govern tory i la resta de forces parlamentàries sobre com s’ha de portar a terme la sortida de la UE i quin poder de decisió hi ha de tenir el Parlament. La primera ministra, Theresa May, pretenia reduir al màxim la veu de la cambra legislativa en les negociacions amb la UE quan estaven a punt de començar, i poder portar a terme així un Brexit dur, és a dir, la ruptura amb el bloc comunitari. Per això va decidir avançar les eleccions aprofitant que tots els sondejos vaticinaven que els laboristes s’enfonsarien. Però va perdre la majoria contra tot pronòstic. Els laboristes de Corbyn van revifar i May va haver de pactar amb els unionistes nord-irlandesos, que li van exigir un Brexit suau. La premier va arribar molt debilitada a Brussel·les. La divisió dins del Partit Conservador entre partidaris i detractors del Brexit es va fer més palesa. May ja va tenir una important derrota al Parlament al gener, durant el debat d’aquesta llei, quan onze diputats conservadors liderats per l’exfiscal general Dominic Grieve es van rebel·lar i van votar a favor d’incloure una esmena que obliga el govern a sotmetre a votació el pacte final a què arribi amb la UE. El debat a la Cambra dels Lords durarà com a mínim fins al 26 de març i podria limitar encara més el poder de decisió del govern i donar més veu als diputats.
LES FRASES
La UE fixa línies vermelles
RedaccióEl cap negociador pel Brexit, Michel Barnier, va rebre ahir llum verd per obrir les negociacions amb el seu homòleg britànic, David Davis, per definir les regles sota les quals es regirà el Regne Unit durant el període transitori, els mesos entre la data de la seva sortida del bloc (29 de març del 2019) i l’entrada en vigor d’un nou acord entre les dues parts (31 de desembre del 2020). Les directrius que els ministres europeus van donar a Barnier són: que la legislació de la UE s’aplicarà totalment al Regne Unit durant aquest període sense que aquest país pugui participar en les institucions comunitàries ni en la presa de decisions de la UE. Londres, a més, seguirà sota la jurisdicció del Tribunal de Justícia de la UE i participant en el mercat únic i la unió duanera i no podrà firmar acords comercials internacionals sense l’autorització dels Vint-i-set, que confien a tancar aviat un pacte sobre el període de transició, molt reclamat per les empreses.