“Quan vaig veure arribar la Guàrdia Civil vaig saber que venien per mi”

La gent portava flors als guàrdies civils que havien entrat als departaments de la Generalitat. A Governació no hi van anar a buscar cap paper, sempre he tingut la teoria que era per reivindicar que allò és l’Estat espanyol, com una ocupació. No oblidem que la Guardia Civil és un cos militar.Quan vaig veure tot allò, em va semblar que una manera de fer una protesta pacífica era amb el nas de pallasso. Això no és nou. Jo sempre porto un nas de pallasso a la butxaca. El 1993 amb un altre clown a la frontera de Bòsnia i Croàcia ens vam posar el nas i vam fer guàrdia al costat d’un soldat. Van entendre que era una protesta pacífica. Van entendre que el que fèiem era treure transcendència al conflicte bèl·lic i que només volíem fer arribar el dret fonamental del somriure a les parts més necessitades de la població.

No esperava que aquella imatge es fes icònica. Això a banda de portar milers de suports també va portar centenars d’amenaces a través de les xarxes socials. Vaig rebre tot tipus d’improperis i fins i tot amenaces de mort a mi i a la meva família. Ho vaig denunciar. Allà vaig començar a sospitar que no havien entès res d’aquesta reivindicació. Molts dels insults, i no em vull amagar de dir-ho, venien de Foro de Guardias Civiles. Van pensar que me n’estava rient o no ho sé... no em vull posar a la seva pell. Els Mossos em van advertir que grups ultres podien actuar quan hi havia aquestes amenaces i que procurés no anar sol als llocs.

Jo no m’ho pensava que vindrien, però quan els vaig veure arribar amb els furgons vaig saber que venien a Sant Joan i a aquell col·legi concretament perquè em tenien identificat.

No ho crec. M’atreveixo a afirmar-ho al 100%. Quan estàvem fent resistència pacífica al col·legi jo estava en una segona fila i un comandament es va dirigir a mi i em va dir: “Usted, famosito, venga para acá.” Allà vaig saber que venien per mi. No m’imaginava, però, que s’atrevissin a donar cops de porra. L’1-O em vaig adonar que no negociem amb un estat democràtic, sinó que és un dictadura camuflada de democràcia. Estaven com trastocats per endur-se les urnes i entrar de la manera que fos. Em van acorralar en un racó i em van donar quatre cops a la zona inguinal mentre un altre ho tapava perquè no es pogués enregistrar. Vaig sentir una barreja d’indignació i una certa por. Però vaig pensar que estàvem més legitimats que mai. Aquell 1 d’octubre va marcar un abans i un després.

Sí, vaig presentar denúncia contra aquella agressió indiscriminada contra els veïns i veïnes de Sant Joan de Vilatorrada. Ja s’ha cridat a declarar la Guàrdia Civil, hem anat al forense per les lesions que vam tenir i properament se’ns cridarà per testificar. Volem que tingui recorregut perquè aquell atac indiscriminat s’ha de jutjar. Recorrerem fins als tribunals europeus si cal. Vull veure aquella gent que van venir amb les porres asseguts al banc dels acusats. Mentrestant els donen medalles per haver vingut a agredir la gent.

Crec que la jutgessa tirarà endavant, però és complicat perquè jo no soc alcalde; en no ser alcalde no tinc notificació oficial de fiscalia conforme el referèndum era il·legal. No es pot aplicar la desobediència perquè jo era un ciutadà més. Senzillament vaig estar mans enlaire davant el col·legi electoral. Molta gent m’ha preguntat com és que amb 57 anys no em faci enrere. Potser m’inhabilitaran i si hagués d’anar a la presó hi aniria, pel futur de la meva filla. Lluitaré fins que faci falta perquè s’aconsegueixi l’estat propi perquè no vull estar en un estat repressor que és capaç d’agredir els seus ciutadans només per voler votar. Continuarem la lluita pacífica, amb les mans enlaire, amb flors i, ara que s’ha tornat icònic, amb nassos de pallasso.

Crec que en aquell moment es va convertir en un símbol. Ni m’ho havia plantejat, però és bonic que hi hagi nassos reivindicatius en aquesta revolució dels somriures. Orgullós que es converteixi en una icona de la no violència, del moviment pacífic i del dret a l’autodeterminació.

Evidentment. I penso que la revenja va vinculada a la imatge del 20 de setembre. Quan veus l’informe de la Guàrdia Civil que m’acusa de resistència greu als agents de l’autoritat i incitació a l’odi veus que és directament una represàlia i no entendre el missatge que jo volia donar aquell dia.

Diu que jo vaig provocar crits tumultuosos i insults contra la Guardia Civil. Tot mentida perquè està tot gravat. La millor defensa són les gravacions. És possible que per això la jutgessa no hagi tingut en compte aquest informe perquè les imatges són claríssimes.