Politització de la justícia
El Constitucional nega l’ús preferent de l’aranès
Sentencia que no pot tenir primacia davant del català i el castellà
El TC ha anul·lat la consideració de preferent que la llei 35/2010 de l’occità, aranès a l’Aran, del Parlament atorga a l’ús d’aquesta llengua respecte del castellà i el català, tot i que ha considerat constitucional que la norma faciliti el seu ús normalitzat.
L’article 2 d’aquesta llei diu que l’aranès és la llengua pròpia de l’Aran, “d’ús preferent de totes les institucions de l’Aran, especialment del Conselh Generau d’Aran, de l’Administració local i de les entitats que en depenen, dels mitjans de comunicació públics, de l’ensenyament i de la toponímia”. També estableix que és “la llengua normalment emprada per les administracions catalanes en les seves relacions amb l’Aran”. L’advocat de l’Estat en nom del govern espanyol va recórrer contra la llei amb l’argument que atorgar preferència en l’ús per part dels poders públics a una llengua oficial en relació amb d’altres que també ho són és contrari a la Constitució. Aquesta és la tesi del TC, que es remet a la seva doctrina d’acord amb la qual “la declaració d’una llengua com d’ús preferent a les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics és inconstitucional perquè transcendeix la mera descripció d’una realitat lingüística i implica la primacia d’una llengua sobre una altra en el territori d’una comunitat autònoma”.
El TC no considera inconstitucional la disposició de la llei sobre el fet que l’occità és la llengua normalment utilitzada per les administracions catalanes en les seves relacions amb Aran, ni tampoc que els ciutadans puguin acudir al seu ús lliurement, com a llengua oficial que és.