Atac gihadista a Catalunya
Rere la pista del comando Ripoll
La causa oberta a l’Audiencia Nacional se centra a esbrinar els possibles contactes internacionals dels terroristes de Barcelona i Cambrils
La idiosincràsia dels atacants no permet descartar un nou atemptat
Què o qui hi ha, si és que hi ha res o algú, més enllà del grup d’onze gihadistes que aquest estiu van atemptar a Barcelona i a Cambrils, avui fa sis mesos, i van provocar la mort de setze persones? Esbrinar-ho és el principal propòsit del magistrat de l’Audiencia Nacional Fernando Andreu, que dirigeix la investigació sobre el grup terrorista –format en bona part per joves del municipi de Ripoll– i que treballa sota l’empara del secret de sumari, amb unes diligències obertes i que encara tenen recorregut, segons han explicat a aquest diari fonts coneixedores del cas.
Un cop desbrossat el cas a Catalunya i desarticulat del tot el comando pel que fa a la seva presència a l’Estat espanyol, la investigació se centra ara en els vincles que els terroristes haurien pogut establir a l’estranger. El Marroc, Bèlgica i França són els països on s’ha ampliat la investigació, que pretén determinar si el grup de Ripoll va actuar per iniciativa pròpia o amb suport exterior.
El vincle amb el Marroc l’estableix l’origen familiar de la pràctica totalitat dels atacants; amb Bèlgica, el fet que l’imam Abdelbaki es-Satty, a qui s’atribueix el lideratge del grup, hi havia fet una estada abans de desplaçar-se a Ripoll, i la pista francesa s’investiga perquè hi ha evidències que alguns dels terroristes van anar a la capital de l’estat veí molt pocs dies abans de cometre els atemptats. Aquesta visita a París no seria l’única que hi haurien fet durant el seu període de radicalització i formació, circumstància que dona peu a pensar que haurien pogut entrar en contacte amb elements gihadistes establerts a França.
Des del 21 d’agost, quan els Mossos d’Esquadra van abatre Younes Abouyaaqoub i van donar per desarticulat el grup –amb un balanç de set terroristes morts i quatre sospitosos més detinguts–, fins avui, l’única novetat que ha transcendit ha estat la detenció, el 27 de setembre, d’un veí de Vinaròs, Said Ben Lazza, que hauria donat suport logístic al grup.
Després de prendre-li declaració, el jutge Andreu va enviar Lazza a la presó, on també hi ha tancats Mohamed Houli Chemlal, que va resultar ferit a Alcanar, i Driss Oukabir, germà d’un terrorista mort i acusat de donar suport al grup amb el lloguer de la furgoneta homicida. Dos dels quatre detinguts inicialment van quedar lliures després de declarar davant del jutge.
La relació de terroristes morts l’encapçala Younes Abouyaaqoub, el jove que va conduir la furgoneta per la Rambla i que, mentre fugia de Barcelona, va matar un home a la Diagonal de Barcelona després de robar-li el cotxe. En l’explosió a la casa d’Alcanar, hi van morir l’imam, Abdelbaki es-Satty, i Youssef Aalla. A Cambrils, hi van morir els cinc terroristes restants: Moussa Oukabir, Said Aalla, Mohamed Hichamy, Omar Hichamy i Hussein Abouyaaqoub.
A tots ells, els unia el fet que eren veïns de Ripoll, que eren molt joves i que el seu procés de radicalització fins a abraçar el gihadisme va ser molt ràpid i, sobretot, va passar desapercebut en el seu entorn més immediat: amics, feina i família.
Aquesta especial idiosincràsia dels atacants, afegida al fet que cap d’ells tenia antecedents penals, va convertir el comando de Ripoll en un grup invisible, molt difícil de detectar pels sistemes policials, que estenen els tentacles, els ulls i les orelles per tots aquells àmbits que es considera que són caldo de cultiu per a la radicalització gihadista.
Aquest és un fet que destaca l’inspector Albert Oliva, portaveu dels Mossos d’Esquadra, que sosté que si aquest procés de conversió al gihadisme “extraordinàriament ràpid i desapercebut” s’ha produït en una ocasió, es pot tornar a produir.
La feina policial no es fa en va, i n’és una bona mostra la desarticulació d’un grup gihadista a Catalunya que els Mossos van concloure l’any 2015 i que va evitar la comissió d’atemptats, cas que ara s’està jutjant a l’Audiencia Nacional.
Si bé la radicalització dels joves terroristes de Ripoll va passar desapercebuda, no hauria d’haver succeït el mateix amb el paper que va tenir l’imam Es-Satty, i encara menys tenint en compte, com va transcendir, que era un vell conegut dels serveis d’intel·ligència espanyols, el CNI, que el van tenir com a confident des que aquest home va estar tancat a la presó de Castelló, entre els anys 2010 i 2014, per un cas de tràfic de drogues.
Les presons són un dels llocs sensibles per a la captació de personal amb vista a engrossir les files d’Estat Islàmic, i la policia sempre hi estableix contactes en forma de confidents, com va ser el cas d’Es-Satty. La gestió que va fer el CNI de la informació rebuda per l’imam és encara una incògnita que protegeix el secret de sumari del cas.
Cronos contra el temps
En la investigació del cas, els Mossos d’Esquadra hi són des del minut zero, quan a les 16 hores i 58 minuts del dia 17 d’agost una furgoneta va escombrar el passeig central de la Rambla. Des d’aquell moment, es va activar l’operació Cronos, prevista per fer front a aquest tipus d’emergència policial, que es va mantenir activada fins a la tarda del dia 21 d’agost, quan, un cop abatut el terrorista que havia fugit de la Rambla, es va aixecar l’estat d’alerta policial.
L’activació de l’operació Cronos suposa un reforç de la seguretat en 743 punts estratègics del país, un dels quals és la rotonda a l’entrada de Cambrils, on la matinada del 18 d’agost es va interceptar el cotxe amb cinc terroristes que després van ser abatuts a trets. El fet que els Mossos aturessin el vehicle en aquest punt va minimitzar els efectes de la seva acció criminal, que, tot i això, es va saldar amb una dona morta per les ganivetades que va rebre.