mobilitzacions pels presos
Llibertat groga
El llaç groc s’ha convertit en un símbol per reclamar l’alliberament dels presos polítics
S’ha popularitzat després de la primera manifestació en contra de l’empresonament dels Jordis
El govern espanyol amenaça de retirar aquests emblemes dels edificis de l’administració i la Junta Electoral va vetar-los el 21-D
El 1705 el groc ja era sinònim de llibertat a Catalunya i molts ciutadans van lluir llaços i mocadors d’aquest color en senyal de solidaritat amb el príncep Jordi, considerat un defensor del país davant l’absolutisme de Felip V. La repressió no es va fer esperar i el monarca va ordenar pena de mort a qui lluís aquest símbol. Ara, un altre Borbó, el rei Felip VI, ha vist com Catalunya també enarbora llaços grocs en senyal de solidaritat amb els presos polítics: l’Oriol, en Quim i els Jordis. I, com va passar tres segles enrere, l’Estat espanyol vol apagar aquesta reivindicació. Evidentment, no amb mesures tan dràstiques com les de Felip V, però sí intentant retirar els llaços de l’administració, tal com va apuntar el ministre de Justícia, Rafael Catalá: “No hi ha presos polítics per més que uns quants s’entestin a dir-ho, i no hi hauria d’haver aquests símbols en edificis que són de tots.” Una nova mostra de censura i d’atemptat contra la llibertat d’expressió? Jutgin vostès mateixos.
Aquesta idea dels llaços grocs, que s’ha estès a Catalunya com la pólvora, neix a iniciativa de l’ANC i Òmnium, que van fer una crida a la ciutadania a dur aquest símbol durant la concentració del 17 d’octubre passat, que es va convocar just després de l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez –el 2014, alguns polítics ja havien utilitzat el llaç per defensar el dret a decidir–. Però aquest gest no es va convertir en una anècdota d’un sol dia, sinó que va perdurar i va passar a ser un emblema que ningú hauria volgut portar mai, un emblema per reclamar que els presos surtin de la presó.
Molts catalans ja tenen el llaç com una peça més de la seva vestimenta i Òmnium, l’ANC, partits, Comitès de Defensa de la República (CDR) o voluntaris han anat pintant el país de groc. Per exemple, durant la campanya electoral, Junts per Catalunya i ERC sempre mostraven cadires buides amb llaços grocs per recordar els empresonats, igual que fan ara al Parlament amb els dos diputats que estan tancats –Junqueras i Sànchez– i als quals se’ls ha negat assistir als plens.
Prohibicions
Les eleccions del 21-D, imposades per Mariano Rajoy, també es van tenyir de groc, tot i que la Junta Electoral Central va intentar prohibir-ho. L’entitat va ordenar als Mossos d’Esquadra que notifiquessin la col·locació de llaços grocs o pancartes en favor dels polítics i líders civils independentistes empresonats. Fins i tot es van veure imatges ridícules, com agents de la policia retirant llaços que decoraven arbres de Nadal en alguns departaments de la Generalitat. Una situació surrealista es va produir a Reus quan la Junta Electoral va impedir les concentracions dels Avis i Àvies per la Llibertat, que cada dia es reunien per demanar la llibertat dels empresonats. Precisament, aquest col·lectiu ha enviat una bufanda groga a Jordi Sànchez, perquè pugui suportar millor el fred que passa a Soto del Real. Aquesta persecució va tenir el punt culminant quan es va prohibir que els membres de les meses electorals i els interventors i apoderats lluïssin el llaç groc perquè havien de “mantenir una posició de completa neutralitat”.
Com es pot comprovar, el govern espanyol i els seus poders fàctics no han encaixat gens bé aquesta reivindicació i també s’han produït alguns incidents puntuals: l’agressió de què va ser objecte un avi a Palma perquè duia un llaç gros; el vet d’algun bar a deixar entrar un client, o el cas d’un fruiter de Tarragona que ha denunciat que ha rebut una carta anònima d’unes suposades clientes que alerten que si no deixa de lluir el llaç a la botiga deixaran de comprar-hi.
En contraposició amb aquests episodis aïllats, ressorgeix el sentiment de solidaritat compartit que tenen els ciutadans que porten l’emblema, tal com va relatar l’exlíder de Podem a Catalunya Albano Dante-Fachín durant l’última manifestació de l’ANC i Òmnium coincidint amb els quatre mesos de l’empresonament dels Jordis: “Segur que us heu trobat algú al bar, al tren o al metro que també portava el llaç groc. Heu tingut aquella complicitat petita, potser només una mirada o un somriure, per entendre que no oblidem. És aquí quan demostren que som molt més forts que les injustícies que mantenen quatre persones a la presó.”
De mica en mica, aquesta simbologia catalana ha anat traspassant les nostres fronteres. Al mes de desembre, els Comitès de Defensa de la República Internacionals van coordinar-se i punts emblemàtics d’una quinzena de ciutats del món es van llevar vestits amb llaços grocs i cartells per protestar contra els empresonaments i l’aplicació del 155. S’ha de reconèixer, però, que l’entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, ha estat un dels que més han contribuït a aquesta internacionalització i sobretot després que la federació anglesa el sancionés perquè exhibia el llaç. Guardiola en va fer cas omís i el va portar igualment a la final de la copa de la lliga a Wembley, igual que molts aficionats cityzens donant suport al seu míster. “Abans que un entrenador, soc una persona. Si he trencat les normes, accepto la multa. El llaç groc estarà sempre amb mi fins al final. És per ajudar gent que no han fet res malament, només tenir una opinió pròpia”, va apuntar Guardiola.
La seva reivindicació ha estat recollida per molts mitjans internacionals i també es debatrà al Parlament britànic perquè el partit gal·lès Plaid Cymru i el Partit Nacional Escocès han presentat dues mocions per donar suport al de Santpedor.