Qui dia passa, any empeny

“Qui dia passa, any empeny.” Aquesta és la impressió que dona la situació política catalana en l’actualitat. Tots els grups per separat voldrien controlar els temps dels debats que han de portar a la formació de govern. Fins ara els fets reals són que hi ha hagut una convocatòria d’una primera investidura el 30 de gener, ajornada per falta de garanties jurídiques del primer candidat, Carles Puigdemont. Ara, l’expectativa se centra en una segona investidura que de moment no té data ni candidat. Un panorama incert i depriment on les bones voluntats del president del Parlament són trobar un president de la Generalitat que ha de sortir dels 135 diputats i diputades del Parlament de Catalunya.

Tot hauria de ser més fàcil. Sobre el paper, tots tenen raó. JxCat va guanyar les eleccions de l’independentisme amb l’objectiu de recuperar les institucions –que tot quedés com estava, inclòs Carles Puigdemont al Palau de la Generalitat a Barcelona–. La majoria de la militància i la direcció d’ERC voldrien girar full respecte a tot allò que va passar el mes d’octubre i engegar una nova etapa després d’un gran debat de futur independentista. La CUP no vol tornar a l’autonomisme i vol continuar amb el full de ruta de la declaració unilateral d’independència.

Tot plegat, un batibull després del daltabaix de l’octubre, que va comportar que uns polítics fossin empresonats i uns altres s’haguessin d’exiliar, i amb un Estat disposat a tot per garantir la unitat d’Espanya. Hi ha el perill que la política catalana comenci a cansar la ciutadania.

Hi ha més acord entre els ciutadans que no pas entre els polítics. La majoria de ciutadans el que volen és un govern que posi fi al 155. Mentre que els polítics no aclareixen quin és ara mateix el nou full de ruta…