L’euroescèptic Orbán busca un tercer mandat consecutiu a Hongria
El seu partit és el clar favorit
Brussel·les no gosa actuar contra la deriva autoritària de Budapest i activar el procés per suspendre-li el dret de vot a la UE
Mirant més cap a Moscou o Ankara que a Brussel·les, Viktor Orbán s’acosta avui amb el vent a favor al seu tercer mandat consecutiu com a primer ministre d’Hongria. Un desafiament al model de les democràcies occidentals i al projecte d’integració europea que, des del cor de la Unió Europea, no han pogut neutralitzar.
La majoria de les enquestes situen el seu partit, el Fidesz, com a clar favorit i a molta distància de la resta. A més del fort control del sistema polític i mediàtic, Orbán juga amb la carta d’haver salvat el país del col·lapse econòmic en els pitjors anys de crisi. Una petita esquerda en la seva majoria política, però, inquieta el Fidesz. Al febrer va encaixar un revés inesperat en les eleccions municipals en perdre un feu contra un polític debutant. El govern no va trigar a anunciar generosos ajuts a famílies i pensionistes per reforçar el suport entre els votants. Orbán també ha explotat la seva rivalitat amb el magnat estatunidenc-hongarès George Soros com a antítesi de la seva figura d’euroescèptic i il·liberal defensor de “l’homogeneïtat ètnica”, en una campanya embrutada per les fake-news, les filtracions i acusacions d’espionatge.
Tanmateix, hi ha dubtes que el Fidesz pugui revalidar la gran majoria. El líder del seu grup parlamentari va reconèixer que no veia probable obtenir les dues terceres parts dels escons necessaris. Ara bé, si les enquestes no fallen, i asseguren almenys el 50% dels vots, la seva formació es quedaria automàticament amb aquests dos terços gràcies a una reforma electoral feta pel mateix partit.
Budapest ha ignorat les quotes de refugiats, ha penalitzat les ONG amb finançament exterior –a l’estil del Kremlin– i està sent investigada per malversació de fons europeus. No obstant això, l’executiu comunitari no s’ha atrevit a activar el procediment per suspendre el dret a vot a la UE d’un govern membre del Partit Popular Europeu (PPE), tal com va fer amb el polonès d’extrema dreta Llei i Justícia.
Bastió del PPE
L’investigador de la Universitat de Princeton Tomasz T. Koncewicz creu que la Comissió Europea ha fallat a l’hora de reaccionar contra l’intent d’Orbán d’“establir una autocràcia de partit majoritari” i acusa les cancelleries europees d’haver decidit “mirar cap a un altra banda”. Koncewicz assenyala l’afiliació al PPE com un dels motius d’aquest silenci. “No volen tenir cap posició significativa per por de perdre els seus vots”, assegura. Una idea que també sustenta l’expert alemany del Consell Europeu de Relacions Exteriors, Josef Janning, que qualifica el partit europeu de “màquina efectiva de control de poder” a la UE i que critica que no hagin “educat els seus membres d’Hongria, Polònia o l’Estat espanyol sobre l’estat de dret”.
Però l’estratègia se’ls podria girar en contra. Janning creu que, si Orbán acaba obtenint “un fort mandat en aquestes eleccions”, podria intentar crear, amb països de mentalitat similar com ara Àustria o Itàlia, “una coalició de vet” contra Brussel·les per limitar la seva intervenció en els estats.