La fiscalia vol unificar criteris contra alcaldes
El fiscal superior de Catalunya convoca una reunió per les causes de l’1-O
El batlle de Molins de Rei no declara
El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha convocat una reunió de treball amb els fiscals en cap provincials i de les demarcacions per dimarts vinent. Un dels temes principals de l’ordre del dia és què s’ha de fer amb les causes obertes contra els 700 alcaldes catalans que van fer declaracions institucionals de suport al referèndum de l’1-O, tal com va ordenar la fiscalia general de l’Estat. La voluntat és unificar criteris sobre si les seves accions es podrien emmarcar en algun tipus delictiu, com ara pel fet d’haver cedit locals o recursos públics per a la celebració del referèndum, suspès pel Tribunal Constitucional.
Precisament, l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, va anar ahir a la fiscalia de Barcelona i es va acollir al seu dret a no declarar, en ser citat com a investigat per un delicte de desobediència arran de l’1-O, segons l’ACN. Casals va explicar que la causa es basa en el “suport polític’’ que va fer al referèndum, com altres alcaldes, amb la signatura de decrets i declaracions públiques, i també amb la cessió concreta de locals per a l’1-O. Casals va assegurar que aquest és un procés “contra tot un poble i contra la democràcia’’ i que forma part d’una estratègia “de la por’’, tot i que va advertir: “Les amenaces no ens faran canviar les conviccions.’’ Més d’un centenar de persones van acompanyar el batlle.
D’altra banda, l’alcalde de Callús, Joan Badia, va declarar ahir que la Guàrdia Civil “menteix” en el seu atestat vers els fets de l’1-O al municipi. “Diuen que vaig ensopegar i és mentida, com es veu als vídeos”, va assegurar el batlle, que ahir va declarar com a perjudicat davant la magistrada del jutjat de Manresa que instrueix la denúncia col·lectiva per les càrregues policials de l’1-O al Bages.
LA DATA
Lamela descarta investigar 7.000 mossos
La magistrada de l’Audiencia Nacional que investiga la cúpula de la policia catalana, Camen Lamela, va rebutjar ahir assumir la investigació contra quatre caps dels Mossos d’Esquadra de Lleida per les seves accions durant l’1-O.
El titular del jutjat d’instrucció número 4 de Lleida havia acordat inhibir-se de la causa d’investigació en entendre que les seves diligències no podien desvincular-se de la causa central a l’Audiencia Nacional, perquè les accions dels Mossos de Lleida eren calcades arreu de Catalunya i ordenades per la cúpula policial. La magistrada, però, sosté que “no existeix connexitat subjectiva en els fets que investiga el jutjat de Lleida, qualificat com a delicte de desobediència, amb el delicte de sedició” investigat per ella, en el qual acaba de processar el major Josep Lluís Trapero i tres càrrecs més. Lamela exposa que, en el cas d’unir els dos casos judicials, comportaria que l’Audiencia hauria d’investigar les accions policials de fins a 7.000 agents dels Mossos que van treballar durant l’1-O, fet –indica– que, “per raons òbvies, el procediment judicial es faria absolutament impossible”.