Política

Els CDR, acusats de terrorisme

L’Audiencia Nacional avala la detenció de dos activistes per l’obertura de peatges per Setmana Santa

Detenen una veïna de Viladecans i busquen un veí d’Esplugues

Els investiguen com a terroristes

Les mobilitzacions de desobediència civil dels comitès de defensa de la República (CDR) són equiparables a accions terroristes. És el càstig que vol imposar a Catalunya el govern espanyol del PP, aplaudit per Cs. Un jutge i la fiscalia de l’Audiencia Nacional han avalat, per ara, aquesta hipòtesi i han donat llum verd a l’operació, batejada amb el nom de Cadera (per les sigles dels CDR), i que va implicar que ahir la Guàrdia Civil tingués permís per detenir dos activistes, una veïna de Viladecans i un veí d’Esplugues, i escorcollar els seus domicilis. El Ministeri de l’Interior va detallar que se’ls acusa dels “delictes de terrorisme i de rebel·lió”, per suposadament haver coordinat els talls de carreteres i l’alçament de barreres durant unes hores en peatges (d’Abertis i Autema) de quatre trams a l’AP-7, (a la Roca del Vallès i l’Hospitalet de l’Infant), l’N-340, la C-32 (el Vendrell) i la C-16 (Castellbell i el Vilar) durant la Setmana Santa. La dona va ser detinguda a casa seva, però l’home no va ser trobat al domicili del seus pares, on està registrat, i està en crida i cerca.

Paral·lelament, els Mossos d’Esquadra van detenir ahir al matí sis persones a Malgrat de Mar, Òrrius, el Pont de Vilomara, Arenys de Mar i Solsona per incidents al parc de la Ciutadella, el 30 de gener, quan s’havia de fer el ple d’investidura de Carles Puigdemont. Se’ls acusa dels delictes de desobediència, atemptat a l’autoritat i desordres públics, i al migdia la policia catalana els va deixar en llibertat, en espera de ser citats pel jutge. La plaça de Sant Jaume va viure ahir a la nit una nova concentració de rebuig a les detencions i a la criminalització dels moviments socials.

Un àudio, la prova

La fiscalia de l’Audiencia Nacional ja va amenaçar el 2 d’abril passat que perseguiria “les intolerables actuacions” dels CDR, als quals culpava de “pertorbar la pau pública i l’ordre constitucional”, i indicava que les seves mobilitzacions podrien ser constitutives dels delictes de “rebel·lió, malversació de fons i desordres públics”. La fiscalia no citava el delicte de terrorisme –com ha fet ara Interior– i en el comunicat d’ahir, tampoc.

Pel que fa als veïns de Viladecans i Esplugues, la fiscalia assegura que tots dos haurien desenvolupat activitats “de direcció i coordinació” en els “actes de sabotatge” duts a terme aquesta Setmana Santa i “de manera coordinada per denominats CDR concebuts –segons sosté– per haver provocat un clima d’agitació social”. La prova fonamental contra la veïna de Viladecans és un àudio que es va difondre a les xarxes socials, en el qual ella proposa que s’ha de fer una vaga general, que s’han de sumar als sindicats, i que cal fer aturades a Mercabarna, el port de Barcelona, i altres accions de mobilització ciutadanes. Unes afirmacions que en cap cas plantegen accions contra la vida de les persones, com recull el primer supòsit del delicte de terrorisme.

El jutge de reforç del jutjat central 6 de l’Audiencia Nacional, Diego Egea, és l’encarregat de la investigació als CDR i qui decidirà entre avui i demà si deixa en llibertat la dona, que ahir ja va ser traslladada a Madrid.

LES XIFRES

20
anys de presó
implica el delicte de terrorisme, segons la reforma del CP del 2015, que inclou un ventall d’accions.
6
persones detingudes
ahir pels Mossos pels incidents al parc de la Ciutadella el 30 de gener passat, ja en llibertat.

“És un pas més per criminalitzar la desobediència civil i la dissidència”

La penalista Anaïs Franquesa, directora de litigi del centre Irídia, manifesta a El Punt Avui que l’operació policial d’ahir que acusa els CDR de terrorisme, és “un pas més en la criminalització de la dissidència i de la desobediència civil”, que va iniciar-se fa mesos i l’exemple “més aberrant va ser l’empresonament dels Jordis, acusats de sedició”, per una acció emmarcada en la llibertat de manifestació.

Franquesa comparteix amb altres juristes que la definició de terrorisme “tan àmplia” que recull la nova redacció d’aquest delicte, que van aprovar el PP i el PSOE el 2015, permet aquestes acusacions extremes contra moviments socials. No obstant això, l’advocada barcelonina recorda que abans d’aquesta reforma del Codi Penal, Amnistia i altres organismes ja alertaven l’Estat espanyol que el seu delicte no encaixava en la definició internacional de terrorisme, que abraça accions contra la vida de les persones o que causen terror i pànic a la societat. Per Franquesa, aquesta acusació d’Interior “pretén desmobilitzar” i recorda com recentment un expert de l’ONU instava l’Estat espanyol a no presentar càrrecs de rebel·lió, en el cas català, perquè “plantegen greus riscos de limitar l’exercici de la llibertat d’expressió”. Pel que fa al tall de carreteres, la penalista ho emmarca en el dret de manifestació “en què els ciutadans interpel·len les autoritats” perquè canviïn normes o mesures. “Tot s’ha de resoldre en l’àmbit polític i no a cop de dret penal”, insisteix. Un tall de vies pot ser delicte? La penalista exposa que primer s’hauria d’analitzar si en l’exercici del dret de manifestació “hi ha hagut un abús d’aquest dret” i s’ha posat en risc la vida de persones o s’han produït danys. El més habitual és qualificar-ho com a desordres públics. Franquesa també aclareix que els CDR no poden ser acusats de malversació de fons públics, com amenaça la fiscalia, perquè l’autor ha de ser funcionari o càrrec públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.