Contra el llaç groc “ofensiu”
El ministre Catalá es declara “ofès” pel pin dels diputats catalans en solidaritat amb els presos
“Tenen sort, altres a Catalunya estan amenaçats”, diu
Cs nega que l’ofengui i Hernando, del PP, diu que és malastruc i l’usa de mofa de Guardiola
Primer van ser els llaços grocs en portes i finestres dels edificis públics de la Generalitat, però ahir va ser la mera observació del pin amb el llaç groc que el portaveu del PDeCAT Carles Campuzano lluïa a la solapa el que el va irritar. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va denunciar ahir al Congrés que el llaç groc que veu a la solapa dels diputats catalans del PDeCAT i d’ERC en solidaritat amb els presos polítics és “ofensiu” per al govern espanyol. En resposta a una pregunta de Campuzano durant la sessió de control a l’executiu, Catalá va negar que la justícia alemanya “examini” la justícia espanyola i va aprofitar l’ocasió per llançar un advertiment sobre la insígnia. “Vostè té molta sort, vostè és una persona afortunada, perquè pot venir a aquesta cambra amb aquest llaç groc, que és ofensiu perquè diu que hi ha presos polítics a Espanya, i no hi ha presos polítics a Espanya! A Espanya hi ha polítics presos”, va etzibar Catalá.
Des de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart el 16 d’octubre del 2017, el llaç groc ha esdevingut una peça habitual en el vestuari dels diputats i senadors del PDeCAT i ERC a Madrid, però també de diputats del PNB com Joseba Agirretxea. El llaç groc era fins ara un reclam de mirades i de comentaris informals i prou, però ahir Catalá va fer el pas de condemnar la seva exhibició a la solapa presentant-se com a víctima d’una “ofensa”.
En el seu duel dialèctic a l’hemicicle amb el portaveu del PDeCAT, Catalá va contraposar la suposada “sort” que té Campuzano amb la vida “d’amenaces i escraches” que, segons ell, pateixen “altres” en el seu dia a dia a Catalunya. “Vostè pot venir aquí a dir tranquil·lament el que diu, i, no obstant això, a Catalunya n’hi ha d’altres que no poden parlar ni passejar perquè els amenacen, els fan escraches i els pinten les cases. I a vostès això no els importa. Això és el que han aconseguit a Catalunya: un clima de confrontació i d’amenaces. Enhorabona! Això són les llibertats i la revolució dels somriures que volen aconseguir”, va denunciar Catalá en un to irat de creixent enuig.
Garrotada d’Alemanya
En la intervenció prèvia que va desfermar l’enuig del ministre de Justícia, Campuzano li va fer notar la “garrotada tremenda” que la justícia alemanya ha propinat a l’espanyola a l’hora de “qüestionar el fal·laç relat de la violència amb el qual justifiquen el delicte de rebel·lió i les presons provisionals dictades contra persones innocents”. El diputat d’ERC Joan Capdevila, tot i que tenia una pregunta sobre el sector energètic per al ministre d’Energia, Álvaro Nadal, va interpel·lar Catalá amb el llaç groc ben visible a la solapa: “Diu que l’ofèn? Doncs ho sento!”
L’obstinació del ministre Catalá amb el llaç groc va néixer el 28 de febrer. Tot i que ni Rajoy ni cap dels ministres ha gosat fins ara visitar cap edifici de la Generalitat des de l’aplicació del 155, aquell dia el diari El Mundo va publicar un recull fotogràfic dels llaços grocs que hi ha en edificis administratius –i en arbres de carrers annexos– i les imatges van colpir La Moncloa fins al punt d’animar Catalá a sospesar com retirar-los. “No sé quin és el procediment, si és administratiu, però estic convençut que a les seus administratives no hi ha d’haver símbols identitaris”, va advertir Catalá aleshores. Segons la interpretació de Català, el llaç groc “representa una ideologia”.
Ja als passadissos i amb el ressò de la indignació de Catalá com a teló de fons, el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, no va voler dir si a ell l’ofèn veure un llaç groc i va preferir utilitzar-lo com a mofa. “El llaç groc porta mala sort. Ja saben que a Andalusia pensem que posar-se el color groc porta mala sort, al món dels actors també és considerat malastruc, i ahir vaig veure que alguns van tenir molt mala sort i no els va ajudar això del llaç groc”, va etzibar Hernando en al·lusió a la derrota de l’entrenador català del Manchester City, Pep Guardiola, en el partit de tornada de quarts de final de la Champions League contra el Liverpool.
La confessió de Catalá sobre l’“ofensa” que sent va convertir el Congrés en un confessionari de què sent cadascú davant el llaç groc. Juan Carlos Girauta, de Cs, va admetre que no té la pell tan fina com el titular de Justícia. “Ofensiu, no! Simbolitza una cosa que no m’agrada, perquè en definitiva es tracta d’oposar-se a resolucions d’un sistema judicial d’un país democràtic, però no m’ofèn. A mi m’ofenen poques coses, la veritat”, es va desmarcar Girauta.
A les files del PDeCAT, el diputat Jordi Xuclà va recordar que el ministre “ofès” és el mateix ministre d’un estat aconfessional que canta l’himne legionari per Setmana Santa en la processó del Cristo de la Buena Muerte a Màlaga. “Aquesta concepció té de la democràcia un ministre del govern d’Espanya: l’home que va a cantar El novio de la muerte, quan ens veu al Congrés el molestem i l’ofèn la nostra presència”, va dir Xuclà.
A Barcelona, el líder dels comuns, Xavier Domènech, ironitzava sobre el zel de Catalá evocant la polèmica pel màster de Cristina Cifuentes. “Desconec on ha fet el màster el ministre Catalá, però les seves paraules responen clarament a un problema que tenim: el problema és el govern del PP”, va dir Domènech. L’únic segur, segons Domènech, és que el govern de Rajoy “no ha fet cap màster en resolució de conflictes”. La criminalització del llaç no va tenir l’efecte que perseguia Catalá, sinó que al PDeCAT diputats com Campuzano i Xuclà i senadors com Josep Lluís Cleries el van dur ben visible a la solapa durant la visita que hores més tard va fer al Congrés el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani.
Girauta: “Conseller Méndez, que s’ensenyi espanyol”
La sessió de control al govern espanyol al Congrés va ser ahir de nou l’arena de la lluita de Ciutadans i el PP pel vot espanyolista. “Digui’m excèntric, però per què a Espanya no es pot estudiar en espanyol?”, va obrir el foc Juan Carlos Girauta davant el ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo. “Senyor conseller d’Educació: acaba de deixar Catalunya fora d’Espanya!”, va etzibar en català Girauta al ministre per no haver aprovat la casella del castellà a la matrícula escolar.
“Li diré demagog: a Espanya s’estudia en espanyol”, va dir Méndez de Vigo. “No cregui la mentida que els nens catalans surten del model d’exclusió dominant millor el castellà”, rebatia Girauta evocant el “patiment” d’Ana Moreno per no poder educar els fills en castellà a Balaguer.