Política

Llarena, avis republicans

Juan Llarena Luna, l’avi del jutge, va ser un renovador de l’ensenyança i promotor de les Missions Pedagògiques republicanes

Tres germans seus, mestres a Catalunya, van ser represaliats i readmesos pel franquisme com ell

El jutge Pablo Llarena Conde té arrels a Catalunya, on hi ha enterrats el seu besavi i besoncles per línia paterna. El seu avi Juan Llarena Luna va ser inspector en cap d’educació a Lleida, un renovador de l’ensenyança i impulsor de les Missions Pedagògiques de la República, un compromís que el va portar a ser represaliat i perdonat pel franquisme.

El fil d’aquesta història sorgeix de la curiositat de Ramon Manuel Ribelles, un mestre de 54 anys de l’escola Pompeu Fabra de Mollerussa, especialista en la història del seu poble, Torregrossa. Quan el jutge Llarena va aparèixer a tots els titulars dels mitjans de comunicació, Ribelles va recordar el nínxol del cementiri de Torregrossa que portava el seu cognom: “Em va picar la curiositat. Vaig pensar que ja seria casualitat que tingués arrels a Torregrossa.” Ha anat recopilant dades als arxius durant els recents mesos i les ha desenterrat. En aquest municipi del Pla d’Urgell hi està enterrat Toribio Llarena, el besavi del jutge. Originari d’un poble de Burgos, Toribio va ser secretari municipal a Pratdip, Albinyana, la Bisbal del Penedès, Cervià de les Garrigues i, finalment, Torregrossa, on va morir el 1918. Segons una informació publicada fa vuit anys a Crónica de las Merindades, una publicació mensual gratuïta d’aquesta comarca de Burgos, Toribio havia estat oficial de l’exèrcit. Amb la seva muller, Cinta Luna, va tenir cinc fills: Juan, Cinta Pilar, Amparo, Eduard i Josep.

El seu fill Juan Llarena Luna, avi de l’actual jutge, va néixer el 1882 a Cartagena. El 1912 va acabar els estudis a l’Escola Superior de Magisteri de Madrid. El 1913 va esdevenir inspector de primera ensenyança i pensionat per la Junta d’Ampliació d’Estudis perquè fes una diagnosi de la situació i les mancances dels edificis escolars de Barcelona. Com a inspector en cap d’instrucció pública a Lleida va dirigir un curs de perfeccionament per als mestres. Crónica de las Merindades el situa de mestre a les províncies de Lleida, Terol i Barcelona, el considera un dels primers esperantistes de l’Estat espanyol i assenyala que el 1912 havia assistit al Congrés de Paidologia de Brussel·les. “Tot l’assenyala com un home d’empenta, avançat al seu temps, proper a les innovacions educatives, i ideològicament versemblantment compromès amb el republicanisme”, explica Ribelles. La seva trajectòria posterior sembla confirmar-ho. El 1920 Juan Llarena va demanar el trasllat a Burgos, on va promoure a la província les Missions Pedagògiques impulsades el 1931 per la Segona República. Llarena va ser un dels voluntaris especialistes d’aquella iniciativa que aspirava a difondre la “cultura general, la moderna orientació docent i l’educació ciutadana” entre la població rural com també van fer noms il·lustres com María Moliner, Antonio Machado, María Zambrano, Federico García Lorca o Luis Cernuda. Aquell mateix any va publicar el treball Los males del régimen en la primera enseñanza. Les Missions van repartir entre 1931 i 1936 per pobles i poblets 5.522 biblioteques, el major desplegament bibliogràfic i educatiu fins aleshores a l’Estat.

Aquest compromís el va portar a ser represaliat amb l’alçament militar del juliol, la supressió de les Missions i el control franquista de Burgos. “Va ser suspès de sou i de càrrec”, explica Ribelles, que també sap, però, que el mateix 1939, amb la victòria franquista, va ser readmès a la professió. Ribelles coneix una nota signada per J. Llarena des de Burgos que evidencia la seva simpatia pel govern legítim de la República.

El seu germà Eduard s’havia dedicat al comerç i n’havia estat el representant de Lleida en el congrés que es va fer a Barcelona el 1913. Els altres germans, Cinta Pilar, Amparo i Josep, van ser mestres a Lleida i al Patronat Escolar de Barcelona, on es van traslladar a viure. Segons Ribelles, Josep va lluitar a l’exèrcit republicà i amb les seves germanes va col·laborar econòmicament amb les milícies populars. Amb la derrota del 1939, van ser depurats de l’ensenyament, si bé les dues germanes també es van acabar reincorporant novament a l’educació, mentre que Josep es va dedicar professionalment a la farmàcia un cop va acabar aquests estudis.

Fill d’advocats de Burgos
A Burgos, Juan Llarena Luna es va casar amb Luisa Chaves, amb qui va tenir tres fills, un dels quals, Jesús Llarena, és el pare del jutge. Jesús va estudiar dret, va fer d’advocat i, després, de magistrat i es va casar amb Carmen Conde Vivar, la primera advocada col·legiada a Toledo i la primera degana d’un col·legi d’advocats. Segons han publicat diaris espanyolistes com ‘El Español’ i ‘Periodista Digital’, Jesús Llarena Chaves va ser “un alt càrrec dintre l’organigrama del postfranquisme”. “Hom diu que el jutge Pablo Llarena Conde va créixer entre converses sobre lleis i llibres de dret, i qui sap si entre records de quan la seva família havia fet estada en terres lleidatanes”, conclou Ribelles.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.