El Suprem insisteix en el delicte de rebel·lió

El Tribunal Suprem (TS) espanyol insisteix en acusar del delicte de rebel·lió els líders socials i polítics independentistes, però davant la negativa inicial de la justícia alemanya d’extradir el president Carles Puigdemont per aquest càrrec, ara deixa la porta oberta a rebaixar-lo al de sedició, ja que no requereix aprofundir en el supòsit de violència.

Ho apunten tres magistrats de la Sala Penal del TS en la interlocutòria emesa aquest dimarts per la qual rebutgen el recurs del diputat de Junts per Catalunya (JxCat) Jordi sànchez contra la decisió del jutge Pablo Llarena de mantenir-lo en presó preventiva i denegar-li el permís per assistir al seu propi ple d’investidura.

En el seu escrit, els jutges Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro carreguen contra la decisió del tribunal alemany d’Schleswig-Holstein de rebutjar l’extradició de Puigdemont amb l’argument que “el grau de violència exercitada” el dia del referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya no va ser “suficient perquè el govern es veiés obligat a rendir-se a la demanda dels insurgents”, tal com requereix l’aplicació del càrrec d’altra traïció, l’equivalent alemany del delicte de sedició espanyol.

La Sala admet el caràcter pacífic de les mobilitzacions impulsades en els darrers anys per l’independentisme, però assenyala que els fets del 20 de setembre, amb les protestes contra els escorcolls de seus del govern, van introduir “la probabilitat” d’un “desenllaç” violent de cara a l’1-O. “I si acceptant el pronòstic, [els acusats] van persistir en la seva intenció d’instrumentalitzar aquest comportament col·lectiu, la seva responsabilitat assoliria la intencional utilització en la consecució de les seves finalitats secessionistes que s’analitza en aquest procés”, sentencien.

Segons ells, el cas és que malgrat que l’Estat va enviar 6.000 agents per impedir la consulta, aquests es van veure superats pels 2 milions de votants i el referèndum “sí que es va acabar realitzant i els seus organitzadors van anunciar el resultat final”. “Es més, van seguir el seu full de ruta secessionista i van acabar declarant la independència de Catalunya”, afegeixen.

Pels jutges, els efectius desplegats “en cap cas podien evitar que la decisió del govern [espanyol] no fos doblegada respecte d’aquest episodi concret”. És més, afirmen que “si hagués intervingut un nombre més gran de policies és molt probable que tot acabés en massacre”. “I aleshores sí que seria molt factible que el resultat de l’euroordre fos molt diferent”, etziben.

També critiquen que el tribunal alemany compari els fets del procés amb els aldarulls que hi va haver amb motiu de l’ampliació de l’Aeroport de Frankfurt. Al seu parer, si els fets que es van produir a Catalunya haguessin passat a un Land alemany no haurien acabat amb una sentència “simbòlica”.

No obstant això, acaben suggerint que l’acusació de rebel·lió es podria reorientar cap a la de sedició i recorden que la Fiscalia “va deixar oberta la porta” a acusar els investigats per aquest delicte “en el supòsit que no es constatés de manera suficient l’element de la violència”.

Els magistrats expliquen que la sedició s’emmarca en el títol dels delictes contra l’odre públic i defensen que les conductes investigades constitueixen un “atac al nucli del sistema polític i jurídic” constitucional i, per tant, són propis d’un delicte de rebel·lió. No obstant això, recorden que el delicte de sedició també comporta “penes molt greus que poden arribar fins a un màxim de quinze anys de presó”.