Places per la memòria de l’1-O
Una vintena de municipis de la demarcació honoren la valentia dels veïns
Recorden els fets ocorreguts durant el referèndum de l’1 d’octubre dedicant-hi espais públics
Girona va aprovar per ple municipal el canvi de nomenclatura de plaça Constitució a plaça 1 d’Octubre de 2017 fa dos mesos. Però no és l’única. L’endemà del referèndum, hi va haver d’altres municipis que van voler honorar i dignificar la valentia dels ciutadans que van defensar un acte tan pur de democràcia com és el vot.
És el cas del ple de l’Ajuntament de Figueres, que l’1 de febrer va donar el vistiplau perquè es traslladi a la comissió del nomenclàtor i es busqui una fórmula que permeti batejar l’actual plaça de l’Institut Ramon Muntaner també com a plaça de l’1 d’Octubre del 2017 sense que desaparegui el nom que té aquest espai.
La violència policial de l’1-O es va acarnissar especialment amb Sant Julià de Ramis, on havia de votar el president Puigdemont. Doncs l’endemà mateix, el consistori va celebrar un ple extraordinari per condemnar els fets i es va acordar per unanimitat canviar el nom de la plaça on hi ha el pavelló esportiu que just el dia abans havia de funcionar com a col·legi electoral. L’altre símbol de la brutalitat de les càrregues policials va ser Aiguaviva, que ja ha canviat el nom de la plaça Constitucional per plaça 1 d’Octubre. Ho va fer a través d’un procés participatiu. Sense deixar el Gironès, Vilablareix va acordar batejar amb aquest nom un dels espais públics de davant del centre cultural Can Gruart. A Bescanó, la zona de davant del casal d’avis ja s’anomena parc de l’1 d’Octubre. Llagostera també té un parc amb aquest nom i Sant Gregori, la sala on es fan les votacions de totes les eleccions. A Cassà de la Selva, està en procés, però és previst que sigui una esplanada davant l’escola Aldric.
D’altra banda, l’equip de govern de Salt ha anunciat que d’aquí a un mes sotmetrà a votació de la ciutadania si batejar un espai a la vila com a plaça 1 d’Octubre, i en el cas que considerin que sí, quin hauria de ser el lloc que rebés aquest nom. Es donaran dues possibles opcions: l’esplanada de davant de l’entrada de la Coma Cros i la plaça de davant del mercat cobert. Finalment al Gironès, a Fornells de la Selva, un grup de veïns proposa canviar el nom del carrer Vicens Vives per carrer 1 d’Octubre. L’alcalde, Narcís Boschdemont, explica que des del consistori s’estan valorant altres opcions com ara el centre social.
Violència policial
Pel que fa a la comarca de la Selva, els deu regidors dels quatre grups municipals de Breda van acordar al febrer que el centre cívic del municipi dugui el nom d’1 d’Octubre. Abans ho havia fet l’Ajuntament de Riudarenes, que li va posar el nom a la sala polivalent. Aquí, agents antiavalots de la Guàrdia Civil van entrar dins el col·legi electoral. A Santa Coloma de Farners estan estudiant fer-ho amb un espai públic. Es va rebutjar que la plaça de l’Ajuntament fos plaça 1 d’Octubre.
Al Pla de l’Estany, concretament a Banyoles, el consistori té la intenció de dedicar-hi un espai, però l’equip de govern (CiU) vol que abans de prendre una decisió es convoqui la comissió de nomenclàtor perquè doni la seva opinió. A Cornellà del Terri tenen previst inaugurar la plaça 1 d’Octubre quan es compleixi el primer aniversari del referèndum. El lloc escollit és l’espai sense nom que hi ha al davant de l’ajuntament.
A la capital de Ripollès, l’Ajuntament ha decidit que el nom es posi a l’actual plaça Cívica, i a les Planes d’Hostoles, la plaça per commemorar el referèndum serà l’actual plaça d’Espanya, segons la decisió del consistori.
Al Baix Empordà, la que es coneix com a plaça Bella Pedra de Santa Cristina d’Aro passarà a dir-se de manera oficial plaça 1 d’Octubre del 2017.
Un espai que representi “la llibertat i no la repressió”
Òscar Pinilla
Les Festes de Primavera d’enguany de Girona tindran un marcat sentit reivindicatiu ja que arrenquen amb la inauguració de la plaça 1 d’Octubre de 2017. Dissabte, a partir de les 11 h, ja hi ha programada una mostra de danses tradicionals amb l’Escola de Dansa de l’Esbart Joaquim Ruyra de Blanes i els Rebrolls del GEiEG i audició de sardanes a càrrec de la cobla Ciutat de Girona i la colla Aires Gironins. A més, des d’aquí començarà la cercavila amb els gegants i capgrossos de Girona que acabarà a la Rambla amb la penjada del Tarlà. Un cop fet el pregó, retorn a la plaça de l’1 d’Octubre, on a les 12.30 h es farà la descoberta de la placa commemorativa i acció col·lectiva en record dels fets de l’1 d’octubre. De plaques, n’hi haurà dues, una a la façana de l’escola i l’altra a la cantonada de Jaume I. També hi haurà un escrit al costat de l’escultura de la nena, on es contextualitzarà el que significava. “S’ha pensat una jornada centrada en la cultura i en el que va passar l’1 d’octubre de 2017 a la ciutat”, va dir el representant de Girona Vota, Sergi Font.
“Vivim en una inquisició”
“És un acte de memòria i de superació d’una etapa de reivindicació de la independència i ara és moment de la construcció de la República”, va assegurar l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ahir durant la presentació dels actes. “Cal construir-la amb els valors de dignitat, de preservació dels drets individuals i col·lectius”, assegura. Referent a l’antiga plaça Constitució, Madrenas va expressar que el nom de la plaça ha de “representar la llibertat”, i no pas “les lleis que moltes vegades són repressives”. “Ha de ser un homenatge a tota la ciutadania que es va mantenir dempeus i no a aquelles persones que van exercir la violència contra la ciutadania. Ha de ser un sinònim de dret, de justícia, de llibertat, en cap cas d’inquisició que és el que estem vivim ara”, va assegurar Madrenas.
De la mateixa manera es va expressar la regidora de la CUP-Crida per Girona Laia Pèlach, que va reivindicar el paper de la ciutadania “que va resistir de manera pacífica i molt intel·ligent” aquells fets. “Calia tenir aquest espai per explicar, per sentir, per recuperar, i fer-ho d’una manera alegre”, va dir.
Per la seva banda, la regidora d’ERC-MES, Maria Mercè Roca, va destacar que l’1 d’octubre “la ciutadania es va fer gran en dignitat”. L’escriptora va destacar que s’hagi triat la cita del filòsof Xavier Antich per a la placa de la plaça: “Només hi ha una cosa pitjor que l’oblit. No saber que s’oblida.” “Parla de l’oblit i de la memòria, perquè mai oblidem el que va passar”, va concloure Roca.
A Olot, l’actual plaça del Teatre
El ple de l’Ajuntament d’Olot va aprovar ahir batejar amb el nom de plaça de l’1 d’Octubre l’espai que ara es coneix com a plaça del Teatre, situat entre la part posterior del Teatre Principal i el carrer dels Dolors. El regidor de Cultura, Pep Berga, va explicar que la tria del lloc s’havia consensuat amb els col·lectius vinculats amb el referèndum. “S’ho mereixen [tenir un espai commemoratiu] la gran quantitat de gent que va fer una demostració de civisme”, va afirmar l’alcalde, Josep Maria Corominas, que va assegurar que la iniciativa li feia molta il·lusió. ERC havia proposat fa unes setmanes que el nom es posés a l’actual avinguda dels Reis Catòlics, però van trobar bé la tria definitiva, va indicar la regidora Clara Casanovas.
La decisió va tenir els vots a favor de l’equip de govern (PDeCAT), ERC, la CUP i Olot en Comú. Els socialistes es van abstenir per coherència, ja que no van estar d’acord amb la celebració del referèndum, segons va argumentar el regidor Josep Guix.