Política

Valls busca refugi a Barcelona

Ciutadans ofereix a l’ex-primer ministre francès que sigui el candidat de la formació taronja a la capital catalana

Relegat a un rol secundari a França, Valls ha multiplicat les seves intervencions crítiques amb l’independentisme

L’ex-primer ministre francès Manuel Valls es planteja presentar-se com a candidat de Ciutadans en les pròximes eleccions municipals a Barcelona. “M’interessaria continuar en el debat independentista i ho estudiaré”, va respondre ahir Valls quan van preguntar-li sobre aquesta oferta de la formació taronja, durant una entrevista al programa Los desayunos de TVE. Si es confirmés aquesta notícia sorprenent, l’exdirigent socialista francès, de 55 anys, barcelonès de naixement i fill del pintor catalanista Xavier Valls, faria realitat la seva conversió professional envers la política catalana. Relegat a un rol secundari a França, Valls ha multiplicat durant els últims mesos les seves intervencions en platós de televisions espanyoles i en actes de Ciutadans o Societat Civil Catalana, que el dia de Sant Jordi li concedirà el premi “al seny” d’aquesta entitat espanyolista.

“Un alcalde com el senyor Valls seria molt millor que una alcaldessa com la senyora Ada Colau”, va assegurar ahir Albert Rivera, després d’haver confirmat que havia demanat a l’exprimer ministre francès que encapçalés la llista de Ciutadans en les municipals a Barcelona, previstes per al maig del 2019. Mentre el líder dels taronges presumia de l’oferta feta a Valls, la notícia generava estupefacció entre els dirigents polítics francesos. “Es tracta d’una broma?”, es preguntava a Le Figaro l’exministre d’Agricultura, Stéphane Le Foll. Més eloqüent es mostrava en declaracions a aquest mateix diari francès la diputada socialista Marietta Karamanli: “La decisió de Valls (de presentar-se a l’alcaldia de Barcelona) estaria lligada a la seva història personal. Però es tracta d’una decisió derivada pel seu fracàs en les presidencials franceses? Si fos així, seria lamentable.”

Després d’haver estat durant anys un dels ministres més ben valorats del govern de François Hollande i la nineta dels ulls d’alguns mitjans conservadors, Valls va veure truncada la seva ambiciosa trajectòria política a França amb un 2017 horribilis. La seva contundent derrota en les primàries socialistes el gener de l’any passat enfront del radical Benoît Hamon va apartar-lo de la cursa presidencial. Malgrat haver abandonat el Partit Socialista Francès –la formació amb què havia ocupat càrrecs electes durant 30 anys– i haver donat suport a Emmanuel Macron des de la primera volta de les presidencials, el jove president francès no el va incloure finalment en les llistes del seu partit, La República en Marxa (LRM), per a les legislatives del juny de l’any passat. Un fet que va reflectir l’enemistat entre Macron i Valls.

L’ex-primer ministre socialista fou escollit pels pèls com a diputat independent a la localitat d’Évry, on havia exercit com a alcalde durant onze anys. Amb la singular etiqueta de diputat aparentat al grup parlamentari de LRM, Valls té ara un rol força secundari en l’Assemblée Nationale.

La seva única responsabilitat consisteix a presidir la comissió parlamentària sobre el futur institucional de Nova Caledònia, l’arxipèlag francès del Pacífic que celebrarà el 4 de novembre un referèndum d’independència. Durant els últims mesos, però, Valls ha concentrat els seus esforços a criticar l’independentisme català, ja que ha trobat en l’unionisme espanyol la influència perduda en la política francesa.

Presència
En els últims mesos, Manuel Valls ha participat en diverses manifestacions i actes en contra de la independència de Catalunya, com ara la poc lluïda manifestació de Societat Civil Catalana del 18 de març.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.