De flors, fotos i nassos de pallasso

Arriba Miquel Iceta a la caseta dels socialistes a la rambla de Catalunya de Barcelona, uns quants carrers més amunt del que ocupava normalment vora Canaletes,i un grup de joves entona Don’t stop me now, de Queen, la ballaruga del qual el va catapultar en la campanya del 27-S. Els polítics s’enfronten avui, Sant Jordi –el primer després de l’1-O, la presó i l’exili–, a tota una prova de popularitat, la de la gent que se’ls topa, i, més enllà d’això, el líder del PSC és rebut amb relativa indiferència, com l’estand on s’ofereixen alguns llibres sobre la tercera via, d’altres sobre federalisme i encara alguns altres desqualificant el procés. De fet és una caseta força discreta, com ho és la breu estada d’Iceta allà, on fins i tot es posa en segon pla quan el portaveu Salvador Illa denuncia les pintades que li han fet a casa seva, o fins i tot l’alcaldable Jaume Collboni fa callar el seu interlocutor quan es disposa a parlar davant de la premsa.

No gaire més ampli és l’estoc a l’estand del PDeCAT –situat un pèl més avall, davant del de la CUP–, on venen llibres del president Puigdemont quan encara no ho era (Cata... què?), l’exalcalde Trias o l’eurodiputat Tremosa, així com urnetes de l’1-O. En una de gran, a més, recullen missatges per als presos polítics. En la línia d’Iceta, la líder, Marta Pascal, hi té un pas també fugaç i força discret.

El PP és unes illes de cases més avall, just davant d’una paradeta on unes noies amb nas de pallasso divulguen la labor dels Pallapupes. Ves per on, també, és el punt on es va produir la reacció “tumultuària” del 20 de setembre que s’utilitza per tenir els Jordis a la presó. Avui a la porta no hi ha cotxes de la Guàrdia Civil, sinó una furgoneta de Reagrupament i dues motos dels Mossos, que reforcen la seguretat popular. Tot i que no els caldrà pas actuar, perquè tot just s’escolten comentaris en privat de desaprovació i algun vianant que es desvia quan, de lluny, veuen el líder, Xavier García Albiol. Dues senyores s’hi acosten per demanar-li diàleg. “Estic d’acord que cal rebaixar posicions”, contesta ell, abans d’enviar davant de la premsa una nova onada de desqualificacions al sobiranisme.A l’estand, per cert, només hi tenen dos llibres: Usted puede salvar España i Tabarnia. La pesadilla de los independentistas...

El pas de Roger Torrent per la caseta d’ERC capgira la impressió de tebior. Tothom es vol fer fotos amb el president del Parlament, que rep un bany de masses davant de l’alcaldable Alfred Bosch i els actuals homes forts del partit, Pere Aragonès i Sergi Sabrià, que queden en un discret segon pla. “Investiu Puigdemont ja!”, crida un noi en veure l’estand, on avui firmaran llibres una pila d’autors propers, com ara la diputada Jenn Díaz... o l’exdiputat de Podem Albano Dante Fachin, també força sol·licitat a les fotos. Voldrà dir res?

Ara que, per a fotos sol·licitades, si algú rivalitza amb Torrent pel top és Inés Arrimadas. La líder de Cs arriba com una diva a l’estand del partit –que fins llavors anava fent amb més pena que glòria, oferint roses carbasses i tot just un llibret sobre la formació–, envoltada de la direcció a Catalunya i un núvol de càmeres.“Agafa’l, que no mosseguen... oi que no mossegueu?”, exclama una dona amb bufanda groga a la seva acompanyant, quan li ofereixen un punt de llibre. A Arrimadas, la reben amb crits de “Presidenta!”, i “Guapa de España!”, tot i que també se sent algú que li crida “Corta el rollo!” mentre fa declaracions o, al final, un noi que s’hi apropa a crits de “Vergonya!”. Molta gent es para a fer fotografies, i també molts passen de llarg deixant anar comentaris de rebuig. “És molt mona, però és un tap de bassa”, exclama una dona gran, mentre Arrimadas s’espera per a una entrevista televisiva en directe, l’enèsima.

Per trobar l’estand de Barcelona en Comú cal anar al capdavall de la Rambla, a Santa Mònica, on l’alcaldessa Ada Colau treu el cap fugaçment abans de dinar. Treu el cap literalment, perquè posa la cara en un dibuix d’un cavaller sant Jordi que lluita per la igualtat de gènere. Colau, que du una rosa groga a la solapa, espera que li pengin la foto i se’n torna Rambla amunt. De tornada a la plaça de Sant Jaume, on JxCat simbòlicament ha volgut iniciar al matí els contactes amb la premsa, veurà un munt de rams grocs a les tanques de la façana del Palau de la Generalitat. No és pas un Sant Jordi normal, aquest...