President/a ‘provisional’

Després de les eleccions del 21-D, el debat polític a Catalunya se centra a defensar l’autonomia o defensar la República. Ara mateix a Catalunya no hi ha ni una cosa ni l’altra –ni República ni autonomia– i continuen els danys, com ara la situació dels empresonats, els exiliats, els processats i tots els afectats al voltant del procés sobiranista.

Autonomia o independència? No és fàcil aclarir on són les preferències majoritàries ciutadanes sense haver passat per un referèndum legal que hauria marcat la pauta de país. El dilema català d’una cosa o l’altra no serà aclarit ni aquesta setmana ni la que ve. Ni probablement fins d’aquí a molt de temps. Tot ha de passar per una negociació prèvia del govern català amb l’espanyol seguit d’una consulta i un resultat que indiquin amb claredat allò que vol el poble. De moment, i probablement fins la setmana vinent i amb el permís dels jutges, l’única cosa que es podrà aclarir és qui serà en els pròxims temps el llogater de la plaça de Sant Jaume en absència de Carles Puigdemont. Les pistes i opinions són diverses, encara que tot indica que serà un home, o una dona, que voldrà assumir un paper d’una mena d’enviat especial a Catalunya. Hi ha catorze diputats preparats, segons Junts per Catalunya, per desenvolupar un paper provisional com a president de la Generalitat, una tasca ben difícil. La presidència de la Generalitat no pot ser provisional. Des de sempre el càrrec de president de la Generalitat ha estat ple de protocol i fins i tot envoltat d’una certa part enigmàtica. “Ja que no tenim poder, tinguem protocol”, va dir Josep Tarradellas. El ciutadà vol saber qui mana. Sigui qui sigui el president ha de tenir tots els atributs per allò bo i dolent. Una altra qüestió és que entengui la situació històrica que li haurà tocat viure.