El Suprem no té proves que el govern pagués res de l’1-O

Ni una sola factura abonada que demostri que el govern va gastar-se un euro en res relacionat amb l’organització de l’1-O, ni cap més concreció que avali la petició d’extradició de Carles Puigdemont per un suposat delicte de malversació. El jutge del Suprem Pablo Llarena admet, en un escrit de nou planes enviat a la fiscalia alemanya el 23 d’abril que va transcendir ahir, que no pot aportar tota la informació addicional que el tribunal de Schleswig-Holstein li requeria en la seva primera resolució el 5 d’abril, en què ja va descartar una extradició per rebel·lió. Llarena justifica en l’escrit que està en espera d’un informe que ha demanat al Ministeri d’Hisenda per aclarir les declaracions de Cristóbal Montoro el 16 d’abril a El Mundo, en què assegurava que no s’havia gastat un sol euro públic de la Generalitat en el referèndum. El jutge diu que vol aclarir si del sistema de control emprat pel ministeri es pot deduir que podia detectar qualsevol frau, i també si el ministre es referia al fet que el govern no va assumir obligacions de pagament, o és que en va assumir però no les va abonar, dubte que el tribunal alemany ja indicava, i que Llarena admet que tindria un “molt diferent abast des d’un punt de vista juridicopenal”.

Tot i això, el magistrat destaca la “força dels indicis” que aporten els informes policials, que tot seguit detalla, i que indiquen despeses en publicitat als mitjans, enviaments, fulls i cartells i presència d’observadors internacionals. En cap, això sí, tampoc admet el jutge cap pagament realitzat per la Generalitat per a l’1-O, més enllà de 651,8 euros abonats per sobres que després es van suposadament omplir amb documentació electoral que, de fet, tampoc mai es va arribar a distribuir. Llarena defensa en diversos punts que, encara que la despesa no s’hagués efectivament produït, sí que constituiria una “temptativa” que “en cap cas suposaria una minoració penalògica” del delicte. I és que, segons ell, “el perjudici patrimonial” es genera amb l’obligació de pagament, “amb independència que el pagament hagi estat transitòriament retingut”.

Tant Jaume Alonso Cuevillas, advocat de Puigdemont, com Gonzalo Boye, que coordina la defensa amb la resta de consellers a l’exili, negaven un cop més ahir a El Punt Avui que en cap cas el govern adquirís cap obligació de pagament (“si la tesi és que han generat despesa pública, quedaria rastre documental de tot, però no hi ha res”, subratllava Cuevillas), i en tot cas rebatien que les acusacions de Llarena no se sostenen per enlloc. De fet, a més del seu “poc rigor” per partir d’una entrevista en un mitjà, acusen que el jutge va obviar volgudament moltes informacions de mesos anteriors en què el mateix ministeri ja negava que s’utilitzessin diners públics per sufragar l’1-O, inclosos els informes que Hisenda ja va remetre a petició del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona –que manté una investigació paral·lela pels mateixos fets–, uns informes que ja certifiquen que no hi va haver cap mena de despesa. Per això les noves explicacions de Llarena han causat “sorpresa” als advocats, que ho utilitzaran “sens dubte” en una estratègia de defensa que denunciarà la seva manca d’imparcialitat. De fet, lamenten que ells accedissin a l’escrit del 23 d’abril a través de la justícia alemanya i no del Suprem, i asseguren a més que Llarena ja té sobre la taula des del 30 d’abril l’informe demanat a Hisenda que, si com és lògic diu el mateix que el remès al jutjat 13, suposaria una prova exculpatòria més. Segons el seu propi relat, el jutge també hauria de fer arribar aquest informe, que tampoc s’ha facilitat encara a les parts, a la fiscalia alemanya, que està elaborant un nou plec de càrrecs per presentar-lo al tribunal, s’espera que en breu. Quan el tingui, el plec es passarà a la defensa perquè pugui preparar les seves al·legacions i es fixarà data per a una vista per decidir sobre l’extradició o no, tot plegat en qüestió de setmanes.