Més de 40 jutjats tenen causes pel 8-N
Els Mossos van enviar els atestats a l’Audiencia Nacional com a delicte de rebel·lió
El jutge Andreu els va refusar
Més de quaranta jutjats de Catalunya tenen sobre la taula atestats dels Mossos contra ciutadans que van tallar vies de tren i carreteres durant la vaga general del 8 de novembre passat, acusats de desordres públics i contra la seguretat vial. Així ho recull un informe signat pel comissari en cap dels Mossos, Ferran López. Tota la informació va ser enviada al jutjat central 4 de l’Audiencia Nacional, amb l’etiqueta que podrien ser accions constitutives d’un delicte de rebel·lió. El jutge Fernando Andreu va ordenar l’arxivament d’aquesta causa (77/2017), el gener passat (l’Audiencia no el facilita a aquest diari), un fet pel qual els atestats han estat repartits per jutjats on van passar els fets. En concret, en l’informe, elaborat per la comissaria general d’informació, es precisa que el 8-N es van fer 221 accions, de les quals hi va haver 139 talls de carreteres i de vies del tren d’alta velocitat (TAV) a l’estació de Sants de Barcelona i a la de Girona. S’hi afirma que “la jornada de vaga es va desenvolupar de manera pacífica, però amb un marcat caràcter reivindicatiu”.
En la investigació posterior, els Mossos afirmen que “hi ha una xarxa d’agrupacions de persones distribuïdes pel territori que es fan anomenar comités de defensa de la República, CDR”. Hi afegeix que aquest col·lectiu, “heterogeni en la seva composició”, defensa la independència de Catalunya i porta a terme accions “il·lícites”. Alertaven el jutge Andreu que, amb prop de 320 CDR, si actuaven “hi havia un potencial risc per a la convivència ciutadana”. També li detallava alguns possibles líders. Arran de la negativa del jutge, la policia ha distribuït els atestats en jutjats del Vendrell, Figueres, Mataró, Girona, entre d’altres. Aquesta setmana un jutjat de Barcelona i un de Ripoll van fer detenir veïns pel 8-N i després van deixar-los en llibertat.
A banda d’això, un altre jutge de l’Audiencia Nacional, Diego de Egea, investiga una veïna de Viladecans i dos membres d’un CDR, acusats de terrorisme per la fiscalia i que el jutge va rebaixar a desordres públics l’abril passat, recorregut en la sala penal.