L’Espanya efervescent

Diumenge passat a Madrid es va fer un acte polític que vist des d’aquí feia tremolar pel seu discurs, que ens recordava temps de l’“espíritu nacional”. El parlament fou pronunciat pel líder de facto de l’ultranacionalisme espanyol, Albert Rivera, davant d’un públic extasiat amb el seu líder i les seves paraules abrandades. D’ell és l’esquema de fa pocs dies en què dividien els catalans entre els bons i els dolents, i per descomptat ell es col·locava en la banda dels bons. El seu relat d’Espanya ha esdevingut dual i rebrota amb força i, com veiem pels carrers, germina amb una efervescència espectacular. El seu patriotisme barreja perfectament la bandera de l’Espanya franquista i feixista de l’àguila i la de la monàrquica constitucional, sense cap sentiment de repugnància. Pocs són els fills que reneguen dels seus pares!

Com sempre ens ha passat, aquí també n’hi ha de “bons”, els seus, que han estat en la gènesi d’aquest artefacte polític que va esclatar aquest diumenge de maig, i l’han ajudat i l’han finançat. És al que aspirava un banquer català quan reclamava un “podemos de derechas” i de fet, les grans empreses de l’IBEX, d’allà i d’aquí, en són uns garants des del principi. Per a aquests empresaris no hi ha país, hi ha mercat; ni amistats que facin ombra al gran poder del BOE. I aquests taronges són els “bons”, els de fiar. És l’Espanya de patriotisme efervescent com feia molts anys que no s’havia vist.

Ha quedat clar, i cada dia ho demostren ja sense dissimular, que la democràcia i l’estat de dret són elements que, si un dia topen amb la unitat d’Espanya, esdevenen secundaris i ho sacrificaran tot per mantenir-la unida; fins i tot si s’han d’enfrontar amb la democràcia de la UE, com tantes vegades va fer la dictadura franquista omplint la plaça d’Orient per replegar-se i defensar-se de la conxorxa europea. Els seus valors i principis són tan líquids que el secretari del PSOE, Pedro Sánchez, declara que si amb el Codi Penal no es pot castigar els presos polítics i els exiliats, s’haurà de canviar la llei per adaptar-la. Quan un té el dualisme reductor com a codi ètic i se sent part dels “bons”, arriba a proposar una mena de codi de l’enemic, que per això són els “dolents”.

La bufetada jurídica que ha rebut Espanya dels jutjats de Bèlgica, on allà sí que els jutges són independents, ha somogut tot l’entramat jurídic teixit per perseguir l’independentisme, i el pànic s’ha apoderat de les altes instàncies judicials espanyoles perquè temen que es repeteixi amb Alemanya, Escòcia i Suïssa, i que l’orgull patri quedi ferit per una bona temporada.

És per això que, com deia dimecres passat, el nou govern ha d’iniciar una política molt clara per enfortir i consolidar la bona marxa de l’economia catalana i cada vegada deslligar-la més de la política espanyola, perquè tinc la sensació que entre els projectes repressius de la troica del 155 hi ha afeblir-nos la potència econòmica catalana al preu que sigui, perquè perdi el lideratge i la potència que tant els enutja. No ens serà fàcil, perquè, com deia el professor Mas-Colell, aquest gavià del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) serà una cotilla que difícilment ens la podrem treure de sobre, tota vegada que és una eina fabulosa de control del Ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro.

El potencial de la Catalunya d’avui és que 49.000 empreses catalanes són exportadores i 18.000 ho són regularment, i això suposa el 34% del nostre PIB. Som un país on tres quartes parts de les vendes es fan a l’exterior. Som una de les economies més obertes del món.

De totes maneres, el món econòmic comença a reaccionar i el Col·legi d’Economistes acaba de fer un congrés amb la participació de més de quatre-centes persones, economistes i empresaris dels més brillants del Principat, per analitzar l’estat de l’economia i els reptes per vèncer en el futur.

Els catalans hem d’imposar, davant l’Espanya efervescent, la Catalunya intel·ligent.