“Estem bé amb el model de poble que tenim”

Hem obert al màxim tots els canals possibles i, tot i l’escenificació dels plens, la relació és bona i constructiva.

No l’hem pogut crear per qüestions econòmiques. Transformar un cos de guàrdia municipal en policia local comporta unes despeses de formació importants i més infraestructures. Ara no som capaços d’assumir aquesta despesa. De tota manera, vam començar el mandat amb sis guàrdies i l’acabarem amb vuit. D’altra banda, estem intentant que els guàrdies puguin treballar a Riells en cas de necessitat. Territori no ho ha vist bé i ara estem en un contenciós. Tant nosaltres com Riells creiem que el podem guanyar i crear un precedent. Hem decidit anar per la via dels fets consumats ja que amb l’administració no ens en sortíem.

Va bé. Des de fa tres anys som subseu d’Hostalric. Tenim fins a tercer d’ESO, però aspirem a completar el cicle d’ESO amb el quart. En les negociacions amb l’administració catalana, però, ens trobem amb una paret. Quart d’ESO encara s’ha de fer a Hostalric.

Vol dir monestir, Josep Aragay, ceràmica i també Montseny. Estem en un enclavament estratègic.

Hem avançat en aquests tres anys. S’ha adquirit patrimoni amb problemes de papers i tenim pressupost per dignificar la zona. Hem passat d’una visió particular del que fem amb aquest edifici a una visió global del centre del poble. Als claustres de l’antic monestir de Sant Salvador hi ha l’edifici que formava part del cos monacal, comprat el 2014. A començaments d’aquest any vam comprar l’única ala del claustre que queda dreta. Volem recuperar tot el cos monàstic, que ara ja està en mans de l’Ajuntament, amb la idea de fer-hi un futur equipament. No serà immediat però ja tenim en marxa la fase 1 de la plaça del claustre, bàsicament sanejament. A l’edifici comprat fa quatre anys s’hi vol traslladar el Museu Josep Aragay, però està pendent de diverses qüestions. També pensem en un centre d’interpretació de la ceràmica, del vescomtat de Cabrera... Hi ha un pla director de patrimoni. Breda era la capital religiosa del vescomtat. El monestir va ser creat pels vescomtes de Cabrera. Som la porta d’entrada al Montseny i al castell de Montsoliu. Hi ha molts camins per potenciar Breda. Vam engegar la Fira del Monestir, que aquest any ha celebrat la tercera edició, s’ha potenciat la Fira de l’Olla..., estem fent feina de formigueta.

Es va aprovar el 2012 i el 2016 es va aprovar el projecte executiu. L’any passat es va adjudicar l’obra i encara estem esperant que s’executi. Són dos quilòmetres i mig entre Breda i Riells. Està tot fet i les expropiacions estan fetes i signades. Tinc el compromís verbal que les obres començaran a principis de juny, però ja ens hem enganxat massa els dits per anar posant dates. Estic fart que ens retreguin els incompliments d’una cosa que no depèn de nosaltres. Crec que serà una realitat aquest any, però no m’atreveixo a posar dades.

La part més visible són els pressupostos participatius. Aquest és el segon any que ho fem. Costa molt d’arrencar i la participació és molt fluixa. De moment són partides petites. L’any passat només hi va haver quatre o cinc propostes i un 3% de participació, aproximadament. És el més habitual. Per arribar a percentatges del 10 o el 15% s’ha de fer molt ben fet. Aquest any s’han presentat més de vint propostes, amb més participació per part de les entitats, i això és important. L’any passat vam començar amb 10.000 euros, aquest any 15.000, i anirem creixent. També hem aprovat un document en què s’estableixen els mecanismes de participació. Hem creat un consell de patrimoni.

El planejament urbanístic ha quedat desfasat després de 30 anys. És un dels grans projectes. Aquest primer mandat ha de servir per definir les bases de com ha de ser la Breda del futur. Si volem créixer, com hem de créixer, etc. És un debat important. Estic segur que la gent de Breda no vol créixer. Amb les normes subsidiàries actuals, si es construís tot passaríem de 10.000 habitants. Això no té cap sentit, ni tenim serveis ni capacitat. Estem molt còmodes amb el tipus de poble que tenim. A més, no hi ha urbanitzacions i això és molt important.

Produirà l’efecte contrari del que es cerca. Nosaltres ja hem encarregat un llaç groc per a la façana. Aquí de moment no han arribat citacions, i això que vam ser el primer poble que vam declarar persona non grata el rei. Enrenou a tot l’Estat, però no va passar res des del punt de vista legal. Ara seria diferent, van molt passats de voltes. Som un poble sociològicament independentista, com la majoria de l’interior de les comarques gironines. La participació en les eleccions del 21-D va ser del 87%. La pau social està garantida.