La polarització política s’imposa a Colòmbia
L’uribista Duque i l’exguerriller Petro guanyen les presidencials de diumenge amb dues visions oposades de país
El repte dels candidats és seduir el votant de centre amb vista a la segona volta
Les urnes han confirmat la polarització política a Colòmbia. El candidat conservador Iván Duque i l’esquerrà Gustavo Petro es van imposar en la primera volta electoral de diumenge i disputaran la presidència en una segona volta prevista per al 17 de juny. Serà un enfrontament entre dos models de país als antípodes, allunyats fins i tot del que ha defensat l’actual president, Juan Manuel Santos. Serà, en el fons, una discussió entre dos extrems sobre el destí de la pau amb la guerrilla de les FARC, una discussió que ho ha impregnat tot. Duque, delfí polític d’Álvaro Uribe, va prometre canvis “estructurals” en l’acord firmat a l’Havana el 2016. Petro, un exguerriller desmobilitzat els anys 90, el defensa a ultrança. Entremig queda un electorat ampli, situat al centre, representat per l’exalcalde de Medellín, Sergio Fajardo, erigit ara com a àrbitre per al desempat. Les de diumenge van ser les primeres eleccions presidencials colombianes en més de 50 anys celebrades sense l’amenaça de les FARC. No hi va haver atemptats de cap mena, ni escamots armats a les zones selvàtiques que havien estat bastió de la guerrilla, ni crides a quedar-se a casa sota amenaça de mort.
Participació inèdita
De fet, la participació del 53% no té antecedents a Colòmbia, un país on el vot no és obligatori i la mitjana d’afluència a les urnes supera amb prou feines el 40%. Els resultats oficials van donar el 39,13% dels vots a Duque, el candidat de l’extrema dreta: uns 2,7 milions de vots més que Petro (25%). Amb menys de 260.000 vots va quedar Fajardo, candidat de centre que es convertirà en la presa a capturar. El gran derrotat dels comicis ha estat Santos. Tot i disposar de la maquinària política de l’Estat, el seu exvicepresident, Germán Vargas Lleras, amb prou feines va arribar al 7% dels vots, un resultat que deixa sense successors naturals el llegat de l’actual president. “Els resultats no ens han afavorit, però aquestes són les regles de la democràcia”, va dir Vargas Lleras. Els colombians no han donat suport a Santos, en part perquè l’acord de pau amb la guerrilla ha partit Colòmbia a dreta i esquerra. El repte de Duque i Petro serà ara abandonar la seva zona de confort als antípodes i seduir el centre.
Duque ha estat el primer a llançar un missatge a Fajardo i Vargas Lleras, la mateixa nit electoral: “Volem governar amb tots i per a tots els colombians.” No va fer referència a la seva oposició frontal a l’acord de pau, una bandera que li ha donat tan bons resultats electorals. Petro, en canvi, afronta un desafiament històric perquè l’esquerra colombiana no ha estat mai tan a prop de la presidència. L’exalcalde de Bogotà ha atret el descontent del vot jove amb un discurs antisistema.
“Segona Veneçuela”
Però per atreure el votant de Fajardo Petro haurà d’extremar el seu distanciament amb Veneçuela, assot del candidat pel seu suport obert a Hugo Chávez durant els bons temps.
“Quan parlem de democratitzar es diu que volem nacionalitzar l’economia, que proposem expropiar. Això és mentida, és una cadena d’enganys”, va dir Petro, en al·lusió als conservadors, pels quals, a les seves mans, Colòmbia es convertirà en una “segona Veneçuela”. Petro té tres setmanes per convèncer els colombians que no serà així, una empresa titànica en un país acostumat a les opcions de dreta.