Preses, no sotmeses
El CDR Galvany dedica un emocionat homenatge a Carme Forcadell i a la resta de polítiques catalanes empresonades o exiliades
Es van llegir cartes de les encausades, que hi defensaven el feminisme i els drets socials i nacionals
Els jardins de Muñoz Ramonet amaguen una calma insòlita a tocar del brogit del carrer Muntaner de Barcelona. Ahir al vespre, el recinte silent va ser escenari d’un homenatge a les polítiques empresonades i exiliades, coincidint amb l’aniversari de Carme Forcadell, en presó preventiva a Alcalá Meco. Centenars de persones, la majoria dones, van participar en l’acte, inevitablement emotiu i presidit pel groc i el lila, organitzat pel CDR Galvany i conduït per l’actriu Mont Plans.
Previ a l’inici dels parlaments, els altaveus van estar una bona estona emetent cançons reivindicatives dels grans de la Nova Cançó, corejades adesiara per les assistents. Intercalades amb actuacions del cor del CIC, hi va haver una lectura del manifest Cap dona a l’oblit, en què es denunciava la “violència institucional” i on també es feia memòria de les dones que han sofert o que continuen sofrint repressió, com ara les que “han fet possible que Catalunya decideixi el seu futur polític a les urnes”.
Es van llegir cartes de part de totes les encausades. La primera, la de Carme Forcadell, llegida per Isona Passola, en la qual, l’expresidenta del Parlament va fer una crida a “celebrar la vida” i va recórrer a la seva condició de periodista per instar a “cercar la veritat buscant les fonts en aquests temps foscos”. Tot i la seva situació, que el seu marit, Bernat, comentava en petit comitè poc abans de l’homenatge, Forcadell es va permetre fer broma en el seu missatge sobre l’error en la data del seu naixement a la Viquipèdia, per acabar proclamant que, tot i que les dones estan “silenciades, oblidades i menystingudes”, com passa amb la democràcia i la llibertat, “aquestes seran feministes o no seran”.
A continuació es van llegir missives de l’exconsellera Dolors Bassa, també a Alcalá Meco, que va citar Virginia Woolf tot assegurant que “no hi ha barrera, pany o forrellat que posi fre a la meva ment”, i de la que va ser responsable d’Ensenyament, Clara Ponsatí, exiliada a Escòcia, que va reivindicar la lluita pacífica i el compromís per la llibertat.
L’auditori seguia les lectures entre aplaudiments sentits i silencis solemnes. L’exconsellera Meritxell Serret, també exiliada, va expressar el desig que les dones adquireixin protagonisme “amb la força de la paraula i del gest”, mentre que Anna Gabriel, en el seu text va denunciar “les estratègies del poder” que ja “ha declarat culpables” els polítics catalans. Gabriel va blasmar el “linxament mediàtic i la repressió”, que són “mostres de debilitat d’aquest poder”, per acabar amb la metàfora d’un tigre que “pot fer por, però que és de paper”. L’última carta, de Marta Rovira, que lloava la “generositat” de Carme Forcadell, va precedir el discurs d’una emocionada Núria de Gispert, que no va poder evitar les llàgrimes evocant moments compartits amb l’expresidenta de l’ANC, de la qual va subratllar el “sacrifici”, del qual “són conscients milers i milers de catalans”.