Un abans i un després de l’1 d’octubre

Músic i professor de piano

Mario Ros i Vidal (Barcelona, 1963) ha viscut tota la vida a Blanes. És músic, format al Conservatori de Barcelona, i especialitzat en composició. El seu instrument és el piano, i el toca per relaxar-se, diu. Ha fet classes de piano, de llenguatge musical i de composició durant molts anys. Ara fa de batlle i de regidor de Cultura i Festes i Acció Social, entre altres àrees. “El primer mes em vaig dedicar a desencallar coses que havien esdevingut un problema, quan per a mi no ho eren”, recorda. Ros esmenta el canvi d’empresa en la gestió de les escoles bressol municipals. Però els problemes s’amunteguen. L’últim, el segon intent fallit per aprovar el pressupost (vegeu pàgina 30).

La fragilitat de l’equip de govern, ara més en minoria que mai, ha fet més difícil la legalització de les ampliacions d’alguns càmpings, al barri dels Pins. El nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) va ser aprovat el 29 de juny del 2017, sense la legalització del Bella Terra i el Blanc d’Eivissa. En el ple del 27 d’abril del 2017, el més tens del mandat, l’equip de govern volia canviar els usos del sòl on hi ha les ampliacions il·legals dels dos establiments, però no va ser possible.

En un article per a la revista Celobert, titulat “De camps i càmpings”, l’exregidor d’ICV-EUiA i arquitecte Víctor Catalan recorda els antecedents per legalitzar les ampliacions i els nombrosos expedients per incompliment de la legalitat per haver ampliat les instal·lacions “sobre terreny agrícola protegit”. Catalan explica que el 1999 CiU ja havia advertit els amos del Bella Terra que enderroquessin les construccions fetes en “sòl no urbanitzable i agrícola d’especial protecció”. Hi va haver –recorda l’arquitecte– una proposta de conveni de CiU el 2010, que tampoc va arribar a bon port. Ara el consistori ha instat els amos, un cop més, a tancar les ampliacions il·legals, per les quals van rebre multes de més d’un milió.

El POUM va quedar a mitges aquell 29 de juny del 2017. Era un dels objectius del pla de govern 2015-2019, signat a principis de mandat. “Revisar i aprovar el POUM amb un pla de participació ciutadana per definir el model de poble que volem”, s’hi pot llegir en el capítol Un territori ordenat, sostenible i amb bons serveis. De moment, no ha estat possible. La regidora d’Urbanisme, Pepa Celaya (PSC), avança que l’Ajuntament vol proposar a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que les ampliacions puguin ser legalitzades. Dependrà “de la voluntat política” de la majoria de regidors, diu. El president de l’Associació d’Hostaleria, Enric Portas, explica que dona suport a tots els seus associats. L’entitat en té una vuitantena, incloent-hi hotels, càmpings, bars i restaurants.

Abans del referèndum, i entre el gener del 2016 i l’octubre del 2017, CiU, el PSC i ERC havien format l’equip de govern. El juliol del 2016, Celaya deia que feien una gestió “gairebé revolucionària”. Es referia al fet que CiU i el PSC treballessin plegats, quan entre el 1978 i el 2015 s’havien alternat en l’alcaldia. ERC els donava suport des de dins i el PP (Salvador Tordera), des de fora. Tordera va ser nomenat responsable de la ponència delegada de Mercats i Activitats a la Via Pública per Lupiáñez, cosa que garantia la majoria d’11 vots (de 21) en el ple.

Els moviments amb vista al maig del 2019 han començat. En principi, Àngel Canosa (ERC) i Dolors Rubio seran caps de llista. Rubio encapçalarà la llista d’ICV-EUiA, que integrarà Batega, que fa tres anys es va presentar en solitari. Lupiáñez té poc contacte amb els excompanys de grup i amb l’actual alcalde, Mario Ros (PSC), però veu que hi ha assumptes pendents. “Els meus companys no m’ho han preguntat. Suposo que el secretari o l’interventor, que són els funcionaris fixos, els n’han informat.”

Més d’un grup polític ha contactat amb l’exalcalde Miquel Lupiáñez amb vista a les municipals. “Quedar-me quiet seria ser egoista, i per això em puc incloure en algun projecte que m’agradi per fer poble i treballar per al poble”, afirma. Lupiáñez comenta que té temps lliure i que coneix part dels problemes de Blanes (38.800 habitants). Formarà part d’una llista, però sense liderar-la. “L’època de ser cap de llista ja ha passat.”

“Una gran empresa”

Lluís Pascual, president de l’Associació de Botiguers del Centre de Blanes, que té uns 150 associats, demana una cosa als futurs regidors: “Haurien de ser gent que conegui el poble, que hagi participat en el teixit associatiu i que tingui capacitat no de preparar, sinó de treballar. Un ajuntament és una gran empresa multiservei”, afirma. El president de l’associació cultural La Focal, Valentí Hinarejos, hi afegeix: “L’aritmètica va per una banda i la capacitat de transformar, per una altra. No hi ha hagut projecte, tot ha quedat relegat al dia a dia, i aquests darrers anys han estat una gimcana.” Des del juny del 2015, han plegat l’alcalde i cinc regidors més: l’esmentat Catalan (ICV-EUiA), Meritxell Salarich (CiU), Susana Ramajo (PSC), Jaume Pujadas i Clara Castrillo (CUP).