República o autonomia

El govern català té dubtes sobre si assistir o no al Consell de Política Fiscal i Financera que en els pròxims dies convocarà la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. D’una banda, és l’òrgan on es reparteixen els diners a les comunitats autònomes, i és d’obligada assistència per a les autonomies. D’una altra, és el lloc on queda escenificat el cafè per a tothom de les comunitats autònomes. En diuen “el sistema proporcional”, malgrat que amb l’anterior ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va quedar clar el paper subsidiari de les autonomies, que hi tenien veu però molt poca influència per canviar res, tal com s’ha vist i que ahir el vicepresident català, Pere Aragonès, va reconèixer implícitament al Parlament de Catalunya.

Anar-hi o no anar-hi. Aquest és el permanent dilema d’una Generalitat que vol mantenir vius els seus objectius de República i de proclamació de la independència, mentre xoca amb la realitat autonomista del dia a dia de l’administració i de la política catalana. L’anterior ple i el pròxim del Parlament de Catalunya està farcit d’iniciatives clàssiques d’ un Parlament autonòmic. Igual que els acords dels dimarts que aprova el govern de la Generalitat després de l’aixecament de l’article 155. La realitat és que Catalunya està tornant a poc a poc a l’autonomisme, un fet acceptat per una part del sobiranisme, que considera que ara mateix no es pot fer gaire res més que recuperar l’autonomia; un fet també rebutjat per una altra part, disposada a continuar lluitant per proclamar la independència costi el que costi,

Abans de l’entrevista Torra-Sánchez difícilment es podrà aclarir la definició del paper actual de la Generalitat, que en principi s’haurà d’assumir en el format d’un president autonòmic que va de visita, i a una entrevista, a La Moncloa.