«L'home no és si no és lliure»

Cap a 150 persones van ser ahir a la sala d'actes de la factoria cultural Coma Cros, en l'assemblea convocada per la comissió Salt Decideix, que organitzarà la consulta popular sobre la independència de Catalunya el proper 25 d'abril. Després d'una presentació detallada pels responsables de la comissió, en què van explicar amb molt de detall quins han estat els passos que han anat seguint des de fa tres mesos i quins faran fins al 25 d'abril, va intervenir Salvador Sunyer, exalcalde de la vila. Abans, però, la comissió va anunciar que crearia una subcomissió de seguretat que tindria una funció important el 25 d'abril, i una altra d'immigració, per fer arribar el missatge a un segment de la població del qual, «una gran part no està acostumada a aquesta mena de manifestacions», segons Ferran Burch, coordinador de la comissió. Burch també va anunciar que fins ara, a Salt, hi ha 32 entitats del poble adherides i ja hi ha inscrits 150 voluntaris. Per garantir el bon funcionament de tot el dispositiu, la quantitat d'adherits que la comissió considera ideal és del doble. Salt Decideix és present en xarxes socials com Facebook i Twitter, ha creat un grup de correu per a ús intern i disposa d'un bloc. Xavier Vilardell, Marta Guillaumes, Rafel Sala i el mateix Burch van explicar que el 24 de març es faria la recollida itinerant del vot anticipat; que del 22 al 27 de març es faria un exposició d'art amb obres d'artistes que s'hi han avingut i en què el tema serà la consulta; i que aquestes obres se subhastaran el 28 de març. Del 10 al 24 d'abril es farà la campanya electoral, amb atenció especial a la diada de Sant Jordi.

Pel que fa a la intervenció de Salvador Sunyer, aquest va pronunciar un discurs que va començar citant Salvador Espriu: «Els homes no poden ser si no són lliures.» Sunyer va ser prou contundent: «De la resta d'Espanya només rebem espoli, insults i rebuig. Si no se'ns considera i estima, el millor que podem fer és marxar-ne [...]. La via dels estatuts està esgotada, tres vegades ho hem intentat i les tres n'hem sortit escaldats i amb les mans al cap.» Sunyer va mantenir que Catalunya «ha errat el camí» reclamant els seus drets cap al sud, a Madrid, on «no ens entenen ni ens entendran mai» i va advocar per un canvi de direcció, cap a Europa, a Brussel·les, on no s'ha d'anar a «suplicar», com fins ara a Madrid, sinó a «exigir». Per aconseguir l'objectiu, però, va dir que era imprescindible la «unitat», a més de mostrar-se convençut que, en el futur, Catalunya «serà lliure».