ERC busca una altra drecera per arribar a la República

Aprovar una nova drecera que dugui a l’objectiu d’implementar la República. Això és el que pretén la nova ponència política que ERC portarà a debat i votació en la conferència nacional que celebrarà dissabte i diumenge a l’Hospitalet enmig d’una gran expectació, com ho prova l’allau d’inscripcions, més de 1.200 militants i simpatitzants del partit. La cimera ha de posar sobre paper i ratificar el gir estratègic que els dirigents ja han anat assenyalant des de la fallida declaració del 27 d’octubre i l’aplicació del 155, consistent en resum a mirar d’eixamplar la base amb un front antirepressió ampli i polítiques socials del govern abans d’afrontar cap nou intent, al qual no posen terminis.

El partit, de fet, ja hi arribarà amb bona part dels deures fets. Després que l’esborrany de la ponència, fet públic a principi de maig, provoqués cert rebombori mediàtic per haver assumit que no n’hi ha prou amb el 50% per assolir la independència i que s’havia tornat al “camp base”, a més de parlar de “procés multilateral” i reduir a “una petita part” els actes unilaterals, les bases s’han mobilitzat i han presentat una munió d’esmenes per retocar o matisar el text, si bé cap per canviar-lo sencer. En concret, fins a 1.451, un fet que la portaveu, Marta Vilalta, destaca a El Punt Avui perquè “evidencien que hi ha ganes de participar i de ser aliats per traçar la nova estratègia”. Estudiades una per una per la comissió redactora interna, formada per unes 25 persones, unes 1.100 de les esmenes van ser ja transaccionades o incorporades directament, mentre que les 350 restants han estat debatudes i en molts casos ja resoltes en les assemblees territorials que es van fer la primera quinzena de juny, amb la qual cosa poques arribaran vives al seu debat i votació aquest cap de setmana. “S’ha estat generós per incorporar totes les veus de l’organització”, remarca Vilalta.

A grans trets, arran del procés intern, la ponència s’ha retocat en dos punts importants. D’una banda, s’ha posat més èmfasi a donar valor a l’1-O com a moment fundacional, que canvia l’escenari i suposa un abans i un després al país. De l’altra, s’ha aclarit que l’estratègia d’ERC, segons la portaveu, no implica “sota cap concepte renunciar a cap via democràtica i pacífica” per arribar a la República, un fet que quedarà expressament definit. Això sí, es continua admetent que hi intervenen una multiplicitat d’actors, i que en un escenari de repressió no hi ha prou força per implementar-la, per la qual cosa cal assolir no tan sols la majoria, sinó “l’hegemonia” social. “Vam intentar fer el cim, no vam poder i toca reorganitzar-nos, però continuem a la muntanya”, puntualitza Vilalta, tot resseguint el símil que apareix en la presentació.

La ponència, així, posarà l’accent en el fet que cal ser “més forts” per estar a punt quan es pugui obrir una nova oportunitat, sense posar percentatges ni terminis, a partir de teixir aliances amb tots els actors de l’1-O i el 3-O, amb els quals es vol assolir complicitats en la defensa de la democràcia i les llibertats, per convèncer-los que la República és l’única garantia per assolir-los. “Tenim molt per créixer; és la manera de fer-ho possible”, creu Vilalta, que destaca una altra idea transversal en tot el text: la prioritat és la via negociada, i això implica forçar els poders de l’Estat a entrar-hi, enfortint el suport social i polític a Catalunya, i alhora buscant més complicitats sobre el dret a l’autodeterminació a la resta de l’Estat i a l’exterior. En aquest sentit, les esmenes deixen més clar que l’objectiu és treballar per exercir aquest dret, que es proposa que es reguli en el marc de la UE, i que es recorda que també està reconegut en la Constitució, que va assumir el Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics, on figura en el primer punt.