El PSC proposa una llei per retirar la simbologia i evitar l’exaltació pública del franquisme
Els socialistes volen aglutinar i “ampliar” les normes del Memorial, de fosses i de reparació jurídica de les víctimes
El text inclou un règim sancionador per garantir-ne el compliment
El grup parlamentari de PSC-Units ha posat sobre la taula una proposició de llei sobre memòria històrica que pretén reunir en un sol text la norma que regula ara el Memorial Democràtic, la llei de fosses comunes i la de reparació jurídica de les víctimes. Aquesta proposta les aglutina i “amplia”, segons la formació. “Omplim els buits”, ha explicat aquest divendres el portaveu parlamentari adjunt, Ferran Pedret en declaracions als mitjans, l’endemà de registrar el text al Parlament.
La norma que proposen inclou la retirada de simbologia franquista –amb la possibilitat que s’executi d’ofici– i en un altre article es proposa que les administracions “previnguin i evitin” actes en públic que “comportin, descrèdit, menyspreu, o humiliació de les víctimes o dels seus familiars, exaltació de la revolta militar o del franquisme, o homenatge o concessió de distincions a les persones físiques o jurídiques que van donar suport a la revolta militar i la dictadura”. I s’hi afegeix un règim sancionador.
“Les societats necessiten un cert temps per fer les paus amb el passat i fer memòria compartida respecte a fets tant traumàtics com la Guerra Civil i la dictadura”, ha justificat el diputat dels socialistes. En aquest sentit, ha aplaudit les lleis “punteres” que s’han aprovat al Parlament fins ara però consideren que són normes específiques, que afecten un espai concret de la memòria històrica. I és per això que Pedret proposa ara una “regulació completa i coherent” que les aglutini.
El PSC busca que aquest nou marc serveixi per ampliar-ne el contingut. És el cas de la simbologia i els vestigis dels elements “contraris a la memòria democràtica”. Els socialistes, que esperen “reunir consens” a la cambra, proposen definir en aquests termes escuts, insígnies, plaques, mencions com el nomenclàtor, inscripcions que siguin “commemoració, exaltació o enaltiment individual o col·lectiu de la revolta militar de 1936 i del franquisme, dels seus dirigents o de les organitzacions que van sustentar el règim dictatorial”.
En aquest sentit, es proposa que els titulars retirin o eliminin aquests elements en edificis públics i privats. En el cas dels privats si són visibles en un espai d’ús públic.
La proposició de llei també preveu impulsar una comissió tècnica que depengui del Memorial per determinar els elements que s’han de retirar i, en el cas que es pugui considerar que hi ha “raons artístiques o arquitectòniques” per mantenir-los, “es podrà demanar l’assessorament tècnic del departament”. “Si no es produeix de manera voluntària la retirada o l’eliminació dels elements a què es refereix aquest article, el Memorial Democràtic incoarà d’ofici el procediment de retirar els elements esmentats”, diu el text dels socialistes.
És en aquest marc que Pedret admet que es podria qüestionar el mètode pel qual es va mantenir finalment el monument franquista de l’Ebre, a Tortosa.
Règim sancionador
Un altre dels articles apunta que les administracions públiques “previndran i evitaran la realització d’actes efectuats en públic que comportin descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes o dels seus familiars, exaltació de la revoluta militar o del franquisme, o homenatge o concessió de distincions a les persones físiques o jurídiques que van donar suport a la revolta militar i la dictadura”.
La proposta dels socialistes inclou regular infraccions i sancions. Per exemple, realitzar excavacions en fosses sense autorització, o l’incompliment de retirar elements contraris a la memòria democràtica serien infraccions molt greus. Suposaria una infracció lleu dificultar el dret d’accés als arxius o documentació o bé destruir-ne. Segons Pedret, la llei “busca fer-se complir”.
Els socialistes també pretenen que amb aquesta proposta ’impulsi un “cens general” de víctimes i persones desaparegudes, de manera que es pugui fer un “reconeixement” també a les persones que van ser empresonades, depurades, o exiliades.
El document que han presentat els socialistes s’inspira en propostes com la de modificació de la llei que va dur el PSOE al Congrés al 2007, i de regulacions que s’han treballat en territoris com Aragó, Andalusia i el País Valencià.