Sant Julià insta de nou el govern a segregar Medinyà
Tots els grups de l’Ajuntament acorden dur a terme els passos necessaris per assolir la restitució
S’avé a aquesta mateixa voluntat i intentarà restaurar el marc legal que permetia la separació dels dos pobles
Unanimitat absoluta. És el que van demostrar ahir l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis i les formacions polítiques que formen el ple, que es van refermar en la voluntat de fer els passos necessaris per tal que Medinyà torni a esdevenir independent. Aquest compromís es va escenificar i materialitzar amb l’aprovació d’una moció que va ser presentada de manera conjunta entre tots els grups i representants municipals del consistori (ERC, Medinyà 1972-E, dues regidores no adscrites, CiU i Independents per Sant Julià de Ramis i Medinyà-CP). En el text s’insta els partits a proposar –a aquelles cambres on siguin presents– els canvis legislatius convenients amb la finalitat que es faci efectiva la segregació de Medinyà.
L’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió (ERC), va manifestar que ahir tornava a ser “un dia important per a la població”. Va destacar que el que pretenien novament amb la moció era la unitat d’acció en aquesta qüestió entre els representants de l’Ajuntament, amb l’objectiu de fer pinya i demanar junts al govern català quina via legal poden reprendre. “Medinyà vol ser municipi i hem de buscar la fórmula per aconseguir que ho sigui. Suposo que, a partir d’aquí, ens tornaran a cridar des de Presidència per estudiar aquest tema”, hi va afegir Puigtió.
Defensa al màxim nivell
Des de la secretaria d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Aran del Departament de la Presidència de la Generalitat es va subratllar ahir que “és prioritari defensar al màxim nivell el món local davant qualsevol amenaça recentralitzadora de l’Estat espanyol”. S’obrirà un front per a la derogació de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) i per a la restauració del marc legal previ a “l’agressió” contra l’autonomia local que suposa aquesta llei. El govern català diu que “cal ser coherents davant de la voluntat dels veïns de Medinyà i els acords del ple de Sant Julià”: “També hem de tenir present que el Parlament va aprovar el 2015 reconèixer la independència de Medinyà, tal com ha succeït abans amb altres localitats. El fet que el 31 de gener del 2018 s’obligués el municipi 948 de Catalunya a tornar a integrar-se a Sant Julià s’entén com un atac directe a l’autonomia del món local”.
Proposta de punt pactat
A l’Ajuntament de Sant Julià hi ha un govern en coalició entre Esquerra, els dos edils de Medinyà 1972-E i dues regidores no adscrites. La proposta d’aquesta moció va ser impulsada inicialment pel grup municipal d’ERC, que en va presentar una primera redacció a la junta de portaveus. A partir d’aquí es va treballar conjuntament. Els altres partits la van estudiar, hi van fer les aportacions o modificacions que van considerar oportunes i, un cop es va tenir consensuat el contingut, s’ha dut al ple entre tots els grups i les dues regidores no adscrites.
Les intervencions d’ahir van anar en la mateixa direcció. El regidor d’Independents per Sant Julià i Medinyà, Joaquim Mazó, va qualificar positivament que el ple torni a liderar aquesta reivindicació. Un dels edils de CiU, Josep Arbat, va remarcar que és bo el consens al qual s’ha arribat i que s’hagi posat de nou el tema “en solfa”: “Espero que continuem caminant junts perquè així serem més forts en les reclamacions.”
Un dels regidors de Medinyà 1972-E, Pere Bosch, va celebrar la unanimitat i que es busqués en el text l’acord de tothom, i tant ell com Puigtió i Mazó van assenyalar que el tema de Medinyà no ha de ser una eina electoral. En aquest sentit, va ser vista amb bons ulls per part de la resta de partits una idea que va posar sobre la taula el portaveu d’ERC, Pere Pujolràs, que va proposar que en els programes electorals dels diferents grups per a les eleccions de l’any vinent es porti un punt pactat i consensuat que reculli el compromís de tornar a impulsar la segregació amb la complicitat dels veïns i veïnes.
Estudiar vies
El gener del 2016 es va constituir la comissió gestora que havia de governar Medinyà fins a les eleccions municipals del 2019. L’expresidenta de la comissió gestora, Montse Garcia, recorda que ni Sant Julià ni Medinyà no han abandonat mai la idea de tornar a intentar la segregació: “Serà difícil que la moció serveixi. Però almenys és obrir un camí, malgrat que no tindrà una sortida fàcil. S’ha de veure si des de la Generalitat es pot tornar a engegar i activar la llei del Parlament que va aprovar la creació del municipi de Medinyà. Una de les dificultats per recuperar aquesta condició és el fet que la sentència del Tribunal Constitucional que va tombar la segregació de Medinyà és ferma.” Garcia, així mateix, comenta que han tingut contacte amb diputats catalans, als quals s’ha requerit que intentin “tornar a treballar sobre aquesta qüestió i afavorir així que se’n parli un altre cop al Parlament”. Avança que també miraran de posar-se en contacte amb Presidència i amb la Subdelegació del Govern a Girona. I, com a possible via, estudiaran si es poden atenir a alguna de les lleis aprovades pel Parlament que, tot i haver estat impugnades pel govern espanyol, encara no tinguin sentència ferma.
LES DATES
“Entenem que la norma no és inamovible”
La moció aprovada ahir es traslladarà a tots els partits amb representació al Consell Comarcal del Gironès, a la Diputació de Girona, al Parlament de Catalunya, a les Corts espanyoles i al govern de la Generalitat. En el text s’hi recorda que el 4 de juny del 2015 Medinyà es va convertir en el municipi 222 de les comarques gironines. Per 118 vots a favor i vuit en contra, el ple del Parlament va aprovar la proposició de llei que restituïa l’autonomia de Medinyà, després de 43 anys d’annexió a Sant Julià. La fita “va ser possible gràcies a l’esforç i a la tenacitat del col·lectiu Pro Medinyà Independent, que va recollir i canalitzar el desig de la major part de veïns”. En aquest sentit, ahir es va rememorar el fet que l’Ajuntament de Sant Julià ja va tirar endavant temps enrere la proposta per unanimitat i va traslladar l’acord al Parlament, que aquell 4 de juny va aprovar per majoria la creació del municipi de Medinyà (Ciutadans va ser l’únic grup que hi va votar en contra).
El govern espanyol va presentar un recurs contra la llei catalana 8/2015 davant del Tribunal Constitucional (TC), que el setembre del 2017 va estimar el recurs d’inconstitucionalitat formulat. Això va anul·lar la llei del Parlament i va frenar les aspiracions de Medinyà de tornar a ser un poble amb tots els drets com ja ho havia estat fins al 1972, quan un decret franquista el va annexionar a Sant Julià. Ahir, de fet, es va matisar que “no es tracta de la creació d’un nou municipi, sinó de la restitució del que sempre havia sigut”. “L’Estat espanyol, mitjançant el TC, va fer prevaldre uns continguts d’una nova legalitat, la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, per sobre de la voluntat de Medinyà, de Sant Julià i per damunt de les institucions catalanes escollides democràticament”, afegeix la moció, que conclou amb un bri d’esperança: “Res és definitiu. Entenem que la norma no és inamovible i que aquesta s’ha d’adaptar a la voluntat que mantenen un poble i els seus representants municipals.”