“Urbanisme retalla sòl urbanitzable del POUM”

Per mi, és posi­tiu. Si el dema­nes al poble, cadascú hi dirà la seva [som­riu]. Hem estat endreçant espais muni­ci­pals, hem acon­se­guit pro­jec­tes impor­tants, com ara el pro­jecte turístic, hem cohe­si­o­nat el poble, penso. Hem tre­ba­llat per la cul­tura, per la gent de l’entorn, i no només d’Amer, la gent del Ter-Bru­gent... Tot i que hem dis­solt el con­sorci, penso que el bon fee­ling que tenim els alcal­des del Ter-Bru­gent l’hem acon­se­guit aquest man­dat i que no ens cal tenir el con­sorci per tre­ba­llar en qüesti­ons com ara l’ambulància o la cessió de mate­rial per fes­tes o aju­dar la Cellera perquè fan obres al pavelló... Ens hem tor­nat gene­ro­sos.

Per part seva, hi va haver el cent per cent de gene­ro­si­tat, perquè ell es podia haver que­dat com a regi­dor no ads­crit i con­ti­nuar a l’Ajun­ta­ment. Penso que és bo per al poble d’Amer, i la seva gene­ro­si­tat és evi­dent. Amb la gent d’ERC, con­ti­nuem tre­ba­llant bé [Carme Ruano va relle­var Sal­va­dor Clarà], i no hi ha més. I tre­ba­llem cohe­si­o­nats, que és una de les coses que valoro d’aquests últims anys. Penso que aquesta és la línia que cal seguir. S’ha de recor­dar que en dos man­dats hi havia hagut qua­tre alcal­des [el repu­blicà Xavier Targa i els con­ver­gents Narcís Jun­quera, Alba Serra i Albert Plana].

No ho sé, no ens ho hem plan­te­jat. Jo crec que cadascú ha pre­sen­tar el seu pro­jecte, perquè com a par­tits els pro­jec­tes no són iguals. T’he de dir que si em pre­sento i tinc majo­ria, tor­naré a par­lar amb ells i els con­vi­daré a for­mar govern. I si hi ha un grup d’inde­pen­dents i ens ente­nem, també. Perquè els governs d’uni­tat de què es parla [11 regi­dors] els veig molt bé, però crec que no poden fun­ci­o­nar perquè no tot­hom pot tenir un sou a l’Ajun­ta­ment i ha de gua­nyar-se la vida tre­ba­llant. Així, és molt difícil tirar pro­jec­tes i haver-ho de con­sen­suar sem­pre tot.

Jo no tinc cap afany de pro­ta­go­nisme, pot­ser tinc més dis­po­ni­bi­li­tat. A la revista del poble, par­len els regi­dors, i els sous són els que són. No tenim mòbil ni tiquets. Amb el sou que tenim, tot­hom es fa càrrec de les des­pe­ses, i jo la pri­mera.

A mi m’ha agra­dat. Jo dic que he fet un màster sense pas­sar per la uni­ver­si­tat. Quan arri­bes a una edat i ho tens tot fet, això és una cosa que il·lusi­ona.

No, no. En aquest man­dat inten­tem, i no només jo, que tot­hom tin­gui els matei­xos drets. A tot­hom li exi­gim el mateix.

Hem anat par­lant amb la gent i res­po­nent a les al·lega­ci­ons. No n’hi ha pas gai­res. Pre­ve­iem que pot­ser el POUM haurà d’anar, un altre cop, a apro­vació ini­cial. I això es farà llarg en el temps. Tinc pen­dent una reunió amb res­pon­sa­bles d’Urba­nisme de Girona. A Amer, les anti­gues nor­mes de pla­ne­ja­ment [nor­mes sub­sidiàries] són vigents des de fa temps i quan jo vaig arri­bar el POUM ja estava redac­tat. Les nor­mes mar­quen una quan­ti­tat bes­tial de ter­renys urba­nit­za­bles. I Urba­nisme, amb la nova llei d’urba­nisme, no vol tant ter­reny urba­nit­za­ble, el reta­lla. I aquí hi ha la dis­cussió. I jo els dic que el reta­llin com vul­guin, però que no em pres­si­o­nin a mi. Una per­sona que ha anat pagant tota la vida per una finca urba­nit­za­ble..., i ells diuen que, segons una llei, els drets adqui­rits es per­den al cap d’uns anys si no es cons­tru­eix. Jo, com a alcal­dessa, és una lluita afer­ris­sada que tinc amb Urba­nisme. També és un dels motius pels quals em vol­dria tor­nar a pre­sen­tar. L’altre és el sane­ja­ment del poble.

També hi ha aspec­tes de patri­moni. El POUM no pre­ser­vava els horts del mones­tir i hi pre­veia, segons l’arqui­tecte que el va pro­jec­tar, un car­rer nou per espon­jar el nucli antic.

El pro­blema més gran del poble d’Amer és el sane­ja­ment. Estem abo­cant a la riera. Això fa que l’antiga zona indus­trial no es pugui orga­nit­zar, perquè els dema­na­ran un sane­ja­ment propi a cada nau, i això és invi­a­ble.

En Car­les Puig­de­mont és el quart pre­si­dent de la història de la Gene­ra­li­tat que és d’Amer. Vam veure que era una per­sona que s’ho creia, i ho ha demos­trat. No hi havia ningú com ell per tirar el país enda­vant. Conei­xent-lo com el coneixíem, sabíem on ens durien. Pen­sem que ve d’una família honesta, i ell és una per­sona honesta. I a l’equip de govern vam coin­ci­dir que s’havia de fer. Els altres [Junts] no hi cre­ien tant.

L’equip de govern ja hi havia pen­sat, en la meda­lla, per tota la feina que havia fet per al poble. Al pro­jecte turístic que hem inau­gu­rat fa poc hi hem pogut mar­car la ruta patri­mo­nial, i ho hem pogut fer per la feina feta pel senyor Puig­de­mont.