Política

Maria Rosa Vila

ALCALDESSA D'AMER (CIU)

“Urbanisme retalla sòl urbanitzable del POUM”

“Amb el sou, assumim les despeses, i jo la primera”

“Tot i la dissolució del Consorci Ter-Brugent, ens hem tornat generosos”

Maria Rosa Vila (la Cellera de Ter, 1954) treballa en l’empresa d’arts gràfiques que encara regenta, però des de fa tres anys és alhora l’alcaldessa d’Amer. Vila ja havia estat regidora entre el 2007 i el 2011. Després d’una moció de censura, el febrer del 2010, va ser edil de Medi Ambient, Esports i Benestar Social.

Maria Rosa Vila (la Cellera de Ter, 1954) afirma que, com a bat­llessa, ha fet un màster sense haver anat a la uni­ver­si­tat. Vila encapçala un equip de govern for­mat per CiU (5 regi­dors) i ERC (2). A l’opo­sició hi ha Junts per Amer (4 edils).

Quin balanç fa d’aquests tres anys?
Per mi, és posi­tiu. Si el dema­nes al poble, cadascú hi dirà la seva [som­riu]. Hem estat endreçant espais muni­ci­pals, hem acon­se­guit pro­jec­tes impor­tants, com ara el pro­jecte turístic, hem cohe­si­o­nat el poble, penso. Hem tre­ba­llat per la cul­tura, per la gent de l’entorn, i no només d’Amer, la gent del Ter-Bru­gent... Tot i que hem dis­solt el con­sorci, penso que el bon fee­ling que tenim els alcal­des del Ter-Bru­gent l’hem acon­se­guit aquest man­dat i que no ens cal tenir el con­sorci per tre­ba­llar en qüesti­ons com ara l’ambulància o la cessió de mate­rial per fes­tes o aju­dar la Cellera perquè fan obres al pavelló... Ens hem tor­nat gene­ro­sos.
Com va afec­tar la marxa del por­ta­veu d’ERC, Sal­va­dor Clarà, de l’equip de govern pel fet d’haver anat a les llis­tes de JxCat, el desem­bre del 2017?
Per part seva, hi va haver el cent per cent de gene­ro­si­tat, perquè ell es podia haver que­dat com a regi­dor no ads­crit i con­ti­nuar a l’Ajun­ta­ment. Penso que és bo per al poble d’Amer, i la seva gene­ro­si­tat és evi­dent. Amb la gent d’ERC, con­ti­nuem tre­ba­llant bé [Carme Ruano va relle­var Sal­va­dor Clarà], i no hi ha més. I tre­ba­llem cohe­si­o­nats, que és una de les coses que valoro d’aquests últims anys. Penso que aquesta és la línia que cal seguir. S’ha de recor­dar que en dos man­dats hi havia hagut qua­tre alcal­des [el repu­blicà Xavier Targa i els con­ver­gents Narcís Jun­quera, Alba Serra i Albert Plana].
I diu que l’entesa amb ERC hau­ria de con­ti­nuar. Es volen pre­sen­tar junts?
No ho sé, no ens ho hem plan­te­jat. Jo crec que cadascú ha pre­sen­tar el seu pro­jecte, perquè com a par­tits els pro­jec­tes no són iguals. T’he de dir que si em pre­sento i tinc majo­ria, tor­naré a par­lar amb ells i els con­vi­daré a for­mar govern. I si hi ha un grup d’inde­pen­dents i ens ente­nem, també. Perquè els governs d’uni­tat de què es parla [11 regi­dors] els veig molt bé, però crec que no poden fun­ci­o­nar perquè no tot­hom pot tenir un sou a l’Ajun­ta­ment i ha de gua­nyar-se la vida tre­ba­llant. Així, és molt difícil tirar pro­jec­tes i haver-ho de con­sen­suar sem­pre tot.
Vostè és la que té més temps en l’equip de govern?
Jo no tinc cap afany de pro­ta­go­nisme, pot­ser tinc més dis­po­ni­bi­li­tat. A la revista del poble, par­len els regi­dors, i els sous són els que són. No tenim mòbil ni tiquets. Amb el sou que tenim, tot­hom es fa càrrec de les des­pe­ses, i jo la pri­mera.
Vostè es tor­narà a pre­sen­tar l’any que ve? Com li ha pro­vat l’experiència de fer d’alcal­dessa?
A mi m’ha agra­dat. Jo dic que he fet un màster sense pas­sar per la uni­ver­si­tat. Quan arri­bes a una edat i ho tens tot fet, això és una cosa que il·lusi­ona.
No té cap mala consciència?
No, no. En aquest man­dat inten­tem, i no només jo, que tot­hom tin­gui els matei­xos drets. A tot­hom li exi­gim el mateix.
Van començar a fer el pla gene­ral (apro­vat a prin­ci­pis del 2017), però hi va haver opo­sició per una vari­ant pre­vista.
Hem anat par­lant amb la gent i res­po­nent a les al·lega­ci­ons. No n’hi ha pas gai­res. Pre­ve­iem que pot­ser el POUM haurà d’anar, un altre cop, a apro­vació ini­cial. I això es farà llarg en el temps. Tinc pen­dent una reunió amb res­pon­sa­bles d’Urba­nisme de Girona. A Amer, les anti­gues nor­mes de pla­ne­ja­ment [nor­mes sub­sidiàries] són vigents des de fa temps i quan jo vaig arri­bar el POUM ja estava redac­tat. Les nor­mes mar­quen una quan­ti­tat bes­tial de ter­renys urba­nit­za­bles. I Urba­nisme, amb la nova llei d’urba­nisme, no vol tant ter­reny urba­nit­za­ble, el reta­lla. I aquí hi ha la dis­cussió. I jo els dic que el reta­llin com vul­guin, però que no em pres­si­o­nin a mi. Una per­sona que ha anat pagant tota la vida per una finca urba­nit­za­ble..., i ells diuen que, segons una llei, els drets adqui­rits es per­den al cap d’uns anys si no es cons­tru­eix. Jo, com a alcal­dessa, és una lluita afer­ris­sada que tinc amb Urba­nisme. També és un dels motius pels quals em vol­dria tor­nar a pre­sen­tar. L’altre és el sane­ja­ment del poble.
I què pas­sarà amb el POUM?
També hi ha aspec­tes de patri­moni. El POUM no pre­ser­vava els horts del mones­tir i hi pre­veia, segons l’arqui­tecte que el va pro­jec­tar, un car­rer nou per espon­jar el nucli antic.
Això del sane­ja­ment, què vol dir: que la gent encara aboca a la riera?
El pro­blema més gran del poble d’Amer és el sane­ja­ment. Estem abo­cant a la riera. Això fa que l’antiga zona indus­trial no es pugui orga­nit­zar, perquè els dema­na­ran un sane­ja­ment propi a cada nau, i això és invi­a­ble.
Han nome­nat fill pre­di­lecte i han donat la meda­lla d’or d’Amer al pre­si­dent Car­les Puig­de­mont i també al seu oncle, Josep Puig­de­mont, el pri­mer alcalde de l’època democràtica.
En Car­les Puig­de­mont és el quart pre­si­dent de la història de la Gene­ra­li­tat que és d’Amer. Vam veure que era una per­sona que s’ho creia, i ho ha demos­trat. No hi havia ningú com ell per tirar el país enda­vant. Conei­xent-lo com el coneixíem, sabíem on ens durien. Pen­sem que ve d’una família honesta, i ell és una per­sona honesta. I a l’equip de govern vam coin­ci­dir que s’havia de fer. Els altres [Junts] no hi cre­ien tant.
I a Josep Puig­de­mont, per què se li va con­ce­dir la meda­lla?
L’equip de govern ja hi havia pen­sat, en la meda­lla, per tota la feina que havia fet per al poble. Al pro­jecte turístic que hem inau­gu­rat fa poc hi hem pogut mar­car la ruta patri­mo­nial, i ho hem pogut fer per la feina feta pel senyor Puig­de­mont.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.