Pascal renuncia i entrega el PDeCAT a la via Puigdemont

Fumata blanca. La via Puigdemont es va obrir definitivament pas ahir dins del PDeCAT després de la renúncia de la coordinadora general, Marta Pascal, a seguir liderant una direcció que apostava per un full de ruta més “possibilista”, però que va acabar accedint a pactar un relleu quan va veure les seves tesis en minoria en l’assemblea nacional que se celebra aquest cap de setmana a Barcelona. “No pot ser que no tingui la confiança del president Puigdemont, i jo no la tinc, com és evident”, solemnitzava en una breu compareixença acompanyada pels més afins i els companys a l’executiva, i en què va ser rebuda i acomiadada amb una ovació de molts dels inscrits.

Pascal, que assegurava que seguirà fidel al partit, va demanar al seu equip que es quedi en la direcció, que a partir d’avui encapçalarà el seu número dos, fins ara coordinador d’organització, David Bonvehí, tal com preveu el Pacte de Lledoners que tots els sectors ja havien beneït dijous, inclòs els exconsellers a la presó, però que en primera instància la fins ara líder s’havia resistit a acceptar, segons els crítics. L’entorn de Pascal, en canvi, ahir assegurava que va ser ella qui va introduir Bonvehí divendres com a condició per a cap pacte, després que la primera proposta situés al capdavant l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals. Tot i poder-hi ser, al final ni una ni l’altre s’integraran a l’executiva.

Pendent que avui ho ratifiqui el ple de l’assemblea, l’acord final preveu que la cúpula quedi reduïda a un president amb pes polític, que serà Bonvehí, i una única vicepresidència, que ocuparà la diputada al Congrés Míriam Nogueras, del sector més puigdemontista. Tots els altres 12 membres de l’executiva de Pascal, tret de Meritxell Ruiz i Lluís Font, continuaran, però es doblarà fins a un màxim de 24 integrants per aplegar tots els sectors, i hi entraran figures com ara els consellers Miquel Buch i Damià Calvet. La nova executiva haurà de ser votada aquest matí per tots els associats, inclosos els no inscrits, que ho podran fer per via telemàtica.

Per seguir un ordre, després del pacte polític la ponència organitzativa va aprovar a la nit tots els canvis per adaptar-hi l’estructura del partit. Al matí, de fet, ja havia aprovat que el consell nacional passi de les 300 persones actuals a 450, dos terços de les quals seran del territori. A més, es va acordar que l’assemblea nacional es reunirà cada quatre anys, però cada dos es votarà l’informe de gestió, i si no arriba al 50% d’aprovació, automàticament caldrà convocar una nova assemblea per renovar l’executiva.

Una comissió específica formada pels exconsellers a la presó i a l’exili (Rull, Turull, Forn i Puig), a més de Bonvehí i Nogueras, tindrà encomanats el disseny i el pilotatge de la transició cap a la Crida Nacional per la República que ha llançat Puigdemont aquesta mateixa setmana i que just ahir al matí feia públic, com una via més de pressió, que ha assolit ja els 40.000 adherits. I no va ser l’única, perquè el president Quim Torra, un altre dels impulsors, també volia expressar el convenciment, tot i no militar al PDeCAT, que s’arribaria a un acord unitari. “És un congrés crucial per fer més forts els instruments que han d’acabar portant aquest país a la llibertat i a fer efectiva la República”, recordava.

La resolució final va arribar després d’un altre llarg dia d’incertesa. Pascal mantenia al migdia el mateix discurs de la vigília: insistia que veia “compatible” un enfortiment del partit amb la suma a la Crida de Puigdemont, i deia que seguien treballant amb un plantejament “molt inclusiu”, per bé que ja evitava apuntar quin seria el seu lloc. “Això sortirà bé, seguim treballant en la línia de la candidatura de consens”, refermava. Pascal fins i tot volia subratllar que no havia tingut intervencions contràries al seu informe de gestió, fet que entenia que la reforçava, per bé que altres fonts presents asseguren que va ser rebut amb poc entusiasme. A mesura que avançava la tarda, de fet, creixia la sensació que l’aposta dels associats era clara per la confluència amb la Crida, i que la direcció es trobava cada cop més aïllada en les seves tesis i no podia mantenir gaire més temps l’enroc.

L’aprovació per pràctica unanimitat a la ponència política d’una esmena en aquesta línia, que manava la creació d’una comissió per fer el pas cap a la Crida, confirmava que la solució no podia trigar gaire, per bé que la direcció hi va imposar que l’acoblament final l’hagin de votar tots els associats. No va caldre ni esperar que la ponència organitzativa posés per escrit la reestructuració: a quarts de vuit, Pascal compareixia per anunciar que no aspirarà a liderar el partit.