Ripoll recupera el pols i els projectes de futur

A un mes del primer aniversari del doble atemptat terrorista que va trasbalsar Catalunya i va sacsejar Ripoll, aquest municipi, que d’una dia per l’altre es va trobar en el punt de mira internacional, ha recuperat el pols vital i torna a enfilar projectes de futur. I és que, segons explica el seu alcalde, Jordi Munell, del PDeCAT, en el moment que va arribar a l’alcaldia (any 2011) es va trobar amb un Ajuntament amb un deute d’un 130%, que va complicar molt la gestió municipal diària i va impedir de fer inversions. “Els anys 2012, 2013 i 2014 van ser una mica tristos”, indica. A més aquesta població, va patir de manera important els efectes de la crisi amb el tancament de diverses indústries i l’acomiadament de personal en d’altres. Un mes abans del cop, el juliol del 2017, s’havia arribat a un acord d’àmbit comarcal per posar en marxa un projecte de reindustralització del Ripollès, atès que el sector turístic i el de serveis ja funcionaven, segons recorda el president de la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER), Eudald Castells. I de sobte, quan l’economia municipal començava a remuntar (el nivell d’endeutament havia baixat fins a un 50%) i s’establien les bases per començar un procés per atraure indústries i crear llocs de treball, va arribar el malson a través d’un grup de joves veïns captats per un imam del poble, autors dels atemptats de la Rambla de Barcelona i de Cambrils el 17-A. “Va ser una sotragada social i emocional. I va ser molt forta perquè Ripoll és un poble petit on tothom es coneix. Es va crear un trauma social”, exposa Munell, que indica que la capital de la comarca supera escassament els 10.600 habitants, dels quals només 1.100 són immigrats, sense que mai fins aleshores es posessin de manifest problemes d’integració social. Si en una cosa coincideixen els portaveus dels grups municipals amb representació a l’Ajuntament és a subratllar la feina que s’ha fet al llarg d’aquest any, principalment per part del Consorci de Benestar Social del Ripollès, així com els recursos que s’han esmerçat en programes a favor de la convivència i la cohesió social. “La societat de Ripoll ha respost amb maduresa”, afirma Munell. “No hi ha hagut reaccions violentes cap al col·lectiu immigrant. Encara més, la població autòctona i la immigrant es tracten més que mai; s’han fet com mai passos per part de les dues parts per apropar-se”, destaca el portaveu d’ERC, Roger Bosch. “Els atemptats van servir per qüestionar-se, una altra vegada i amb més força, què vol dir això de la integració i si ens ho creiem o si és possible. I també perquè les administracions hi siguin sensibles econòmicament i hi aportin programes pràctics i teòrics de més comunicació i contacte”, argumenta el regidor de la CUP, Santi Llagostera. “Vam viure un procés de dol col·lectiu. I m’ha sorprès gratament la reacció de la població, i crec que això ens ha de satisfer com a comunitat”, hi afegeix la portaveu de Fem Ripoll, Anna Belén Avilés. Fins i tot el president de la unió d’empresaris de la comarca, Eudald Castells, admet que, a banda del desconcert personal i social arran del 17-A, va haver-hi “una certa depressió” com a collectiu social en adonar-se, entre altres coses, “del grau de desconeixement que tenim de la gent que viu al nostre costat”.

Però, passades unes setmanes en què el temps va semblar que s’havia aturat al bressol de Catalunya, Ripoll va recuperar la vitalitat i afronta el futur amb projectes que per a una part de la població són engrescadors i per a altres, decebedors. En aquesta línia se situa el parc de la Devesa del Pla, que l’Ajuntament té previst construir per fases en quatre anualitats. “Un cop construït, tindrem un gran parc urbà al mig de Ripoll i a tocar del riu”, defensa Monell. El portaveu d’ERC creu que ara no és el moment de desenvolupar aquest projecte “perquè és un espai poc transitat, on no hi ha activitat”. Segons Bosch, l’empresa privada –propietària de l’antiga fàbrica Preparación Textil– no compleix amb el compromís d’invertir-hi diners, i a més hi ha les objeccions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a l’hora de fer-hi determinades actuacions; d’aquí els llargs terminis per desenvolupar-la. “Tot plegat, un cúmul de despropòsits”, sosté Bosch. “Mai ens hem oposat que s’urbanitzi, però no tindrà ni la forma ni el contingut que es va acordar inicialment. El projecte inicial ha quedat desdibuixat pels condicionants de l’ACA. Hi ha hagut una manca de lideratge per part de l’alcalde en aquest tema”, diu la regidora de Fem Ripoll. “És un espai amb moltes possibilitats i de mal negociar amb els actuals propietaris en una època de crisi econòmica”, explica el regidor de la CUP, que diu que s’ho mira una mica de gairell perquè s’ho va trobar molt fet.

El projecte més polèmic d’aquesta legislatura és, sens dubte, la urbanització del polígon de la carretera de les Llosses. Munell defensa la importància d’aquesta iniciativa per atraure la implantació d’empreses i, en conseqüència, la generació d’ocupació. “Estem parlant de creació de llocs de treball, assentament de població, retenció de talent, més gent que volta i compra per Ripoll... va una mica bé per a tothom”, raona l’alcalde. Castells reforça aquesta idea adduint que és important tenir el polígon preparat i a punt per quan hi hagi demanda. Per contra, els portaveus dels tres grups a l’oposició lamenten que la comissió que es va crear per buscar un consens i que estava integrada per partits, entitats ecologistes i tècnics, es va acabar dissolent arran de la marxa dels representants del Grup de Defensa del Ter i l’equip de govern, amb majoria absoluta, va decidir tirar pel dret. “Des d’un bon principi vam dir que calia evitar l’especulació, cosa que mai no ens han pogut garantir. I, a més, entenem que s’hauria de desenvolupar, però quan n’hi hagi una necessitat”, manifesta Bosch. Llagostera considera que la qüestió de fons és el model urbanístic i el malbaratament d’un territori de muntanya. “El Ripollès hi aporta prop d’un 6% en terrasses fluvials o camps, i això ens indica que és un bé molt escàs i que cal protegir com extraordinari”, exposa Llagostera. Avilés rebutja el projecte actual perquè, segons sosté, s’allunya completament del primigeni. Munell diu que aquesta actuació ha estat polititzada per l’oposició, però que en realitat cap veí no li ha expressat personalment la seva oposició. L’alcalde, que assegura que està “on fire”, diu que afronta aquest darrer any de mandat amb un munt de projectes en curs i amb el repte de fer tots els possibles des del consistori per dinamitzar l’economia. I en aquesta línia aposta més que mai per la promoció de la portalada romànica del monestir de Santa Maria, que ara, un cop restaurada, reafirma la seva candidatura per ser reconeguda com a patrimoni de la humanitat per la Unesco. L’assoliment d’aquesta fita, respecte de la qual no hi gaires divergències polítiques, aconseguiria situar novament Ripoll en el mapa internacional i amb un enfocament completament renovat.