“Ep!, que els ciutadans volen resultats”

Ara és un moment molt impor­tant per al futur del nos­tre país, però sense des­merèixer tots els esforços que es fan per la república, que subs­cric total­ment, el que ano­me­nem el dia a dia, però, és tant o més impor­tant. Els cata­lans hem de poder viure bé tant si som república com no. La gent entén que tenim uns ser­veis molt millo­ra­bles. Segu­ra­ment amb la república els podrem millo­rar. Però, ep!, que volen resul­tats.

Sí, és un man­dat que ha estat com­pli­cat pel tema naci­o­nal. El país ha estat molt con­vuls i tot és com­pli­cat. Tot i això, s’han fet mol­tes coses. Ha estat mal­grat tot posi­tiu, una legis­la­tura molt fructífera tot i la situ­ació. El govern de la Gene­ra­li­tat ha fet esforços i més, amb l’apli­cació que ha sofert de l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució, però n’hem tin­gut de pit­jors que aquesta.

Ara és un moment que calen inver­si­ons que tin­guin poc man­te­ni­ment. Siguin qui­nes siguin. Cada ajun­ta­ment deci­dirà les seves. Poden cos­tar més o menys, però les coses es fan tot i que costa tro­bar ajuts per fer-ne el man­te­ni­ment. I això és una situ­ació que patim espe­ci­al­ment els pobles petits. Tenim ajuts per fer rea­li­tat els pro­jec­tes, però el man­te­ni­ment queda per a cada ajun­ta­ment, i això afecta els pobles petits.

Abans es podia fer una política més de casa. Ara, la Gene­ra­li­tat no entén tan bé els pobles petits. Espero que la república sigui millor. Fins ara hem patit un cen­tra­lisme des­ca­rat de Bar­ce­lona.

D’aquí a apro­xi­ma­da­ment nou mesos, poden pas­sar mol­tes coses. Soc mili­tant de CDC i del Pde­Cat, però ha arri­bat un moment que ja no crec en els par­tits. No m’he sen­tit aju­dat. Se’n recor­den de tu quan fal­ten tres mesos per a les elec­ci­ons, però després ets un número més. Si soc bo, ho soc sem­pre.

Si fos ara, diria que no, perquè fa més de trenta anys que soc a l’Ajun­ta­ment i és el meu cinquè man­dat com a alcalde. N’he vist de tots colors. No és, però, per can­sa­ment. Estem en un país on tot­hom s’omple la boca dient que hem de fer país, però veig que com sem­pre es fa país a l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona. Ja m’està bé ser un jar­di­ner de Bar­ce­lona, però això val uns diners i aquests diners no arri­ben mai. La Gene­ra­li­tat s’omple la boca que cal evi­tar el des­po­bla­ment, però no ajuda prou. Si fos ara, doncs, no em pre­sen­ta­ria, però qui sap.

No ho sé. Podria ser inde­pen­dent.

Som qua­tre del PDe­CAT i un d’ERC. És un com­pany més i és com si fos de l’equip de govern.

Llui­tar amb el govern esta­tal és quasi impos­si­ble. Si has de picar el ferro, pri­mer s’ha d’escal­far. El nou govern del PSOE no és més maco, però sí més dia­lo­gant, i es pot acon­se­guir alguna cosa. No dema­nem l’ori­gi­nal, perquè no podem tenir-lo en con­di­ci­ons, però sí unes bones còpies. Ani­rem veient com evo­lu­ci­ona tot ple­gat.