Política

Final de la treva amb Macron

L’oposició francesa planta cara al president per l’afer Benalla tot i el fracàs d’una doble moció de censura

El govern denuncia un intent de “bloquejar” les reformes i avisa que les seguirà tirant endavant

Emma­nuel Macron ha per­dut el pri­vi­legi de con­fron­tar-se a una opo­sició dèbil. Fins ara, als seus opo­si­tors se’ls veia massa extre­mis­tes, com ara l’esquerrà Mélenc­hon o la ultra­dre­tana Le Pen, o esta­ven des­a­pa­re­guts del debat polític, com ara els vells par­tits del bipar­ti­disme francès. La treva de la qual es bene­fi­ci­ava el macro­nisme, però, sem­bla haver-se aca­bat amb l’afer Bena­lla, l’antic cap de gabi­net adjunt de l’Elisi que va col­pe­jar i dete­nir mani­fes­tants el pas­sat 1 de maig a París actu­ant com si fos un poli­cia, tot i que no ocu­pava aquest càrrec.

Com era pre­vi­si­ble, la majo­ria dels dipu­tats de l’Assemblée Nati­o­nale van rebut­jar, ahir, les dues moci­ons de cen­sura pre­sen­ta­des arran d’aquest escàndol. La majo­ria abso­luta de La República en Marxa (el par­tit de Macron), que té 312 dels 577 dipu­tats, va resul­tar més que sufi­ci­ent per impo­sar-se davant del tex­tos pre­sen­tats pels Repu­bli­cans (dreta) i una coa­lició de les esquer­res. No obs­tant això, els debats d’ahir van reflec­tir un canvi en el rol dels par­tits de l’opo­sició. Sobre­tot en els vells par­tits del bipar­ti­disme, els Repu­bli­cans i el Par­tit Soci­a­lista, que en un prin­cipi havien adop­tat una posició dubi­ta­tiva enfront del jove pre­si­dent, que va pro­me­tre “unir el millor de l’esquerra i de la dreta”. Però arran del cas Bena­lla s’han opo­sat fron­tal­ment a Macron.

“Aquest escàndol dei­xarà una traça política i moral res­pecte al cap de l’estat i també una traça ins­ti­tu­ci­o­nal pel que fa a l’orga­nit­zació dels poders públics”, va asse­gu­rar el pre­si­dent del grup par­la­men­tari dels Repu­bli­cans, Chris­tian Jacob, durant el dis­curs de pre­sen­tació de la moció de cen­sura de la dreta, que també va rebre aplau­di­ments del banc de l’esquerra.

“El cas Macron-Bena­lla ha obert una ferida que no es tan­carà”, va afir­mar el dipu­tat comu­nista André Chas­saigne, encar­re­gat de pre­sen­tar el text de cen­sura pre­sen­tat con­jun­ta­ment per soci­a­lis­tes, comu­nis­tes i l’esquerra mélenc­ho­nista.

“Pre­si­dent monàrquic”

Davant de les dures crítiques de l’opo­sició, el pri­mer minis­tre, Édouard Phi­lippe, va denun­ciar “una ins­tru­men­ta­lit­zació política” i “una volun­tat d’afe­blir” la figura de Macron. El cap de l’exe­cu­tiu va recor­dar que “la democràcia va fun­ci­o­nar”. Feia referència a la des­ti­tució i la incul­pació de Bena­lla i la cre­ació de dues comis­si­ons d’inves­ti­gació al Senat i a l’Assemblée Nati­o­nale, encara que les audiències d’aquesta última van aca­bar-se dijous, qua­tre dies després només d’haver començat, enmig de les crítiques dels dipu­tats opo­si­tors que acu­sa­ven la majo­ria pre­si­den­cial d’obs­ta­cu­lit­zar el con­trol del Par­la­ment. “Les vos­tres moci­ons de cen­sura no són altra cosa que moci­ons de blo­queig”, va repli­car Phi­lippe, que va pro­me­tre “no abai­xar el ritme” en l’apro­vació de refor­mes a par­tir del setem­bre. Una suc­cessió de mesu­res que ha dei­xat des­col·locats tant els par­tits de l’esquerra, incapaços d’impul­sar mobi­lit­za­ci­ons des­bor­dants al car­rer, com la dreta repu­bli­cana, que en el fons està d’acord amb mol­tes de les pro­pos­tes neo­li­be­rals de Macron. Una impotència opo­si­tora que pot can­viar amb el cas Bena­lla.

“Cal saber si el poble està d’acord amb una monar­quia pre­si­den­cial”, va pro­cla­mar Mélenc­hon. El líder de la França Insub­misa va des­a­fiar Macron a sot­me­tre a referèndum la seva reforma cons­ti­tu­ci­o­nal. Els debats d’aquesta ambi­ci­osa mesura van haver d’ajor­nar-se fins al setem­bre a causa del sisme polític cau­sat pel cas Bena­lla. L’exguar­da­es­pat­lles de Macron va rea­lit­zar, durant la set­mana pas­sada, una sèrie cro­no­me­trada d’entre­vis­tes a la premsa per maqui­llar la seva imatge de Rambo. Va dir que només va aju­dar en un moment deter­mi­nat la poli­cia “a atu­rar mani­fes­tants vio­lents”, afir­ma­ci­ons que es van veure qüesti­o­na­des per la difusió d’un nou vídeo per part del diari digi­tal Medi­a­part en què se’l veu dete­nint uns altres mani­fes­tants. A més de la impu­ni­tat de què es va bene­fi­ciar, el cas Bena­lla ha resul­tat polèmic per la comu­ni­cació poc trans­pa­rent de l’Elisi. L’exem­pla­ri­tat moral de Macron s’ha vist afec­tada, però el pre­si­dent con­serva tot el seu poder polític.

LES FRASES

El cas Macron-Benalla ha obert una ferida que no es tancarà
André Chassaigne
DIPUTAT COMUNISTA
Els intents de qüestionar el president només responen a interessos polítics
Édouard Philippe
PRIMER MINISTRE FRANCÈS

Destituïda la mà dreta de Benalla

Enric Bonet

El secretari general de La República en Marxa (el partit de Macron), Christophe Castaner, va anunciar, ahir, la destitució de Vincent Crase, antic responsable de la seguretat de la formació macronista. Estret col·laborador de Benalla, el guardaespatlles de Macron imputat per haver colpejat manifestants i usurpat suposadament les funcions de la policia l’ 1 de maig, Crase va acompanyar el seu amic en les seves polèmiques accions durant l’agitada manifestació del dia del treballador a París. Les imatges de vídeo, revelades per la premsa francesa, el mostren detenint manifestants i fent ús de la força, com Benalla. Davant de la comissió d’investigació del Senat, Castaner va defensar-se que “l’error personal” de Crase, també imputat per la justícia, “no era suficient per justificar un acomiadament”. El secretari general del partit de Macron s’excusava així del fet que no el destituís al maig, quan va assabentar-se de les seves polèmiques accions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia