La ministra no enyora la mili

“En els temps que corren, cal ocupar-se dels ciberatacs, de les guerres híbrides, de les amenaces asimètriques del terrorisme i de l’estabilització de països com Mali i l’Iraq, no fos cas que s’enfonsessin en el caos, la violència i els desplaçaments”, va sentenciar ahir Ursula von der Leyen. Ho va fer des de les pàgines del diari Bild, un dels mitjans en què des de fa unes setmanes s’alimenta el debat a favor de tornar als temps del servei militar obligatori.

Contra les amenaces actuals, cal concentrar-se en “experts molt entrenats i professionals”, argumenta Von der Leyen, la ministra més veterana de Merkel, que ocupa la cartera de Defensa des del 2013 i que en les legislatures anteriors va dirigir els ministeris de Família i Joventut, primer, i d’Ocupació, després. Vicepresidenta de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit de la cancellera, la ministra va voler tallar així el debat creat a l’entorn d’una proposta de la teòrica successora de Merkel al capdavant de la formació, la secretària general Annegret Kramp-Karrenbauer. A la segona de la cancellera se li va acudir fa uns dies fer-se ressò del “malestar” entre alguns sectors conservadors per la desaparició del servei militar. I va parlar de traslladar la qüestió al proper congrés del partit, que tindrà lloc al desembre a Hamburg i en el qual Merkel s’ha de sotmetre a la reelecció com a presidenta de la CDU.

Von der Leyen ja no té la condició d’aspirant a succeir Merkel que se li atorgava fa uns anys. Aquesta posició ha quedat oficiosament traspassada a Kramp-Karrenbauer. Però no vol que entrin al seu terreny actual, el Ministeri de Defensa.

Alemanya va deixar en suspens el servei militar obligatori el 2011, aleshores sota l’aliança de govern entre el bloc conservador de Merkel i el Partit Liberal (FDP). La decisió es va prendre després d’anys d’eternes discussions internes entre l’ala tradicionalista i els reformistes dins del bloc conservador de la cancellera.

Es va dir adeu així a la mili tradicional i també al servei social substitutori, cosa que va provocar fortes crítiques dels beneficiaris d’aquest personal (hospitals, atenció a gent gran, etc.). Va ser una mena d’estira-i-arronsa entre els que argumentaven que la mili obligatòria garanteix que l’exèrcit sigui un reflex del conjunt de la societat del país –ja que hi van soldats de tots els estaments socials– i els que responien que, amb la fi de la guerra freda i la divisió del país, no tenia sentit mantenir un exèrcit superpoblat.

Von der Leyen s’ho va mirar aleshores des de fora, ja que en aquell temps era ministra d’Ocupació. En passar a Defensa en la legislatura següent, ja en gran coalició, ha hagut d’afrontar el repte de modernitzar la tropa i professionalitzar-la.

Dels 240.000 soldats que tenia Alemanya l’any 2011, s’ha passat als 178.000 que té actualment, amb una forta implicació en missions internacionals. El gran repte actual no són les guerres convencionals, sinó els ciberatacs, una de les obsessions actuals de Von der Leyer, que reclama insistentment més recursos i inversió per a aquest apartat.